S'ha dit tantes vegades que els clàssics ho van inventar tot que ja comença a sonar a tòpic. Però qui faci un cop d'ull a les línies que Sèneca el Jove va deixar escrites caurà inevitablement en les mateixes conclusions. El sabadellenc Jordi Boixaderas, que no fa gaire recitava El misantrop de Molière dalt dels escenaris del Teatre Nacional de Catalunya, és d'aquest parer. "El sentit comú de Sèneca, com el de Marc Aureli, encara és sentit comú avui dia -diu l'actor-. L'ideal de les virtuts llatines és anterior a la moral cristiana. Tanmateix, aquests textos són la resposta a problemes i inquietuds que segueixen tenint vigència en la nostra època".
Sèneca ens dóna totes les claus perquè no desaprofitem el nostre temps en aquest món. De la brevetat de la vida, l'obra de Sèneca que ofereix la Bernat Metge, és una crida a la fortalesa i a la independència de l'individu. "Podríem dir que Sèneca és un gran ajut per aprendre a encarar l'existència -argumenta Boixaderas-. Però no l'hem de confondre amb els llibres d'autoajuda que es publiquen ara. Ell no ens proposa fórmules domèstiques. La seva és una escriptura molt més sòbria i austera". La idea de Sèneca és que no podem deixar passar la vida ocupant-nos en assumptes sense importància ni interès. No és en va que es va formar en l'escola dels estoics.
La filosofia senequiana es va perdre durant molt de temps, fins que el Barroc va portar la confusió i una producció artística convulsa. Aleshores es va posar en qüestió la fe i la confiança en l'ànima humana. "Els grans del segle XVII van reciclar les seves idees -recorda Boixaderas-. Molière, Racine, Pierre Corneille i, esclar, Shakespeare, el van fer renéixer". També els autors del Segle d'Or espanyol van espolsar el seu pensament i el van actualitzar. En els últims 400 anys, els dictats de La brevetat de la vida han estat molt en voga. "A mi encara em serveixen per comprendre el dia a dia", conclou Jordi Boixaderas.
