L’atur i Bolonya posen el focus en els màsters

Els graduats hi busquen l'especialització que no troben a la carrera i unes pràctiques que els permetin trobar forat en el mercat laboral

Al contrari que la majoria de sectors, el món dels màsters i postgraus està vivint una bona època en els últims anys. Els canvis que va suposar en el món universitari el pla de Bolonya i l’elevat atur juvenil han fet que últimament s’hagi disparat el nombre d’estudiants d’aquests programes.
Segons dades de la Generalitat, el darrer curs gairebé es va mantenir el nombre d’estudiants de màsters i postgraus oficials, que el curs anterior ja van marcar un rècord amb 21.614 matriculats, gairebé el doble que el curs 2008-2009.
Des del sector atribueixen part d’aquest augment al fet que Bolonya va convertir els graus en carreres més generalistes que les antigues llicenciatures, i que moltes vegades han de ser complementades amb un màster.
“Les persones que volen entrar al món de l’empresa veuen que no n’hi ha prou amb un grau universitari. El dubte ja no és si faràs un màster o un postgrau, sinó on el faràs”, explica Jordi Díaz, director de programes d’Eada, que al mateix temps confirma que en els darrers anys ha augmentat molt la demanda de màsters de joves catalans i espanyols.
Des de l’IDEC, el centre d’educació continuada de la UPF, la directora de màrqueting, Mònica Rius, explica que “fins ara els màsters es feien com una parada en la carrera laboral, amb un perfil d’estudiant més sènior”. Ara, en canvi, explica que proliferen els anomenats màsters preexperience, adreçats a joves que acabada la carrera i sense experiència laboral busquen una especialització que els obri les portes al mercat laboral.
“El perfil de qui acaba la carrera i busca feina sense èxit ha sorgit amb la crisi. Ara es busquen continguts molt enfocats a l’àmbit professional i amb pràctiques”, apunta Sisco Vallverdú, vicerector de política universitària de la UPC.
En alguns casos, de fet, aquest màster d’especialització és un requisit imprescindible per exercir determinades professions, com és el cas dels advocats. El director acadèmic de l’IDEC, Daniel Serra de la Figuera, assegura que el Màster d’Accés a l’Advocacia ha vist augmentar la demanda de manera “brutal” d’estudiants que tot just s’acaben de graduar en dret. Des d’Esade també destaquen l’augment en la demanda d’aquest màster, així com en els programes preexperience, amb els d’especialització en finances, màrqueting i emprenedoria com els més populars.

Per no estar aturat
Tot i això, tots els experts consultats coincideixen a assenyalar que l’elevat atur juvenil generat per la crisi econòmica també ha tingut un paper bastant important en l’augment d’estudiants, especialment els de perfil més jove.
En aquest sentit, Sílvia Forés, responsable de recursos humans de la consultora Bové&Montero, apunta que “quan comences de zero en una empresa, o tens molta experiència o hi has d’anar molt ben format”, i considera que els màsters d’especialització són una bona opció. Com a exemple, posa el cas dels assessors fiscals. “Pots venir d’ADE o de dret però els coneixements especialitzats només te’ls dóna un màster. Les carreres son molt genèriques, no et preparen prou per al món laboral”, avisa.
Des d’Eada Jordi Díaz confirma aquest punt de vista i reivindica el caràcter professionalitzador dels màsters que s’imparteixen a l’escola de negocis, amb un enfocament pràctic. “El màster no és un objectiu a la vida, és una eina per trobar sortides professionals”, assegura.
Des de l’IDEC, Serra destaca la importància de les pràctiques en empresa com a porta d’entrada al món laboral. Així mateix, afegeix que des de l’IDEC també s’ofereix un servei d’assessorament per a estudiants en què se’ls ajuda a preparar entrevistes i currículums.
Des del vessant de l’empresa, Forés, assegura que “ara el mercat laboral busca professionals molt especialitzats” i considera que “els màsters són una bona sortida per a molts joves que acabada la carrera es quedarien sense fer res”.
Tot i això, Forés afegeix que “acumular màster rere màster també pot ser negatiu per al currículum”. “Hi ha d’haver un equilibri entre formació i experiència personal”, diu. En aquest sentit, apunta que en les entrevistes es valora molt “l’esforç de compaginar els estudis amb una feina”.

Oferta en evolució
Malgrat que el nombre de programes oferts s’ha mantingut força estable des del curs 2010-2011, amb uns 450 màsters oficials, les universitats i els diversos centres que ofereixen aquest tipus de programes revisen cada any el seu catàleg de postgraus amb l’objectiu d’assegurar-ne la viabilitat i respondre a les necessitats del mercat creant cursos nous.
Vallverdú exemplifica el criteri de la UPC amb el Màster en Disseny i Creació de Videojocs, que l’any vinent celebrarà l’onzena edició. Alguns professors de la UPC, molts d’ells impulsors d’empreses de videojocs, van avisar que hi havia “un grup de petites i grans empreses al 22@ especialitzades en el món dels videojocs que necessitaven personal qualificat”. Es va confirmar que hi havia aquesta demanda i es va crear el màster. Tot i acollir estudiants molt joves, “en molts casos els estudiants es troben que estudien coses que ni existien quan van cursar la carrera”, apunta. “T’arrisques perquè no saps si aquests programes seran sostenibles econòmicament, però mentre es tingui la resposta adequada es cobreix la demanda amb l’oferta”, explica Vallverdú. Cada any fan una revisió de la situació de cada màster i si no es cobreixen les 15 o 20 places que necessita un programa d’aquests per ser sostenible, “es modifica l’oferta”.
Mònica Rius explica que des de l’IDEC apliquen una política similar. “Pot ser que el patronat ens manifesti una necessitat, o que els mateixos directors acadèmics, que són els que estan en contacte amb el mercat laboral, proposin nous programes”, explica. “De vegades, però, proves un programa determinat, que et sembla que tindrà interès, i resulta que no és així. Llavors l’has de desprogramar”, apunta.
Com en la resta de centres, des de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Laura Guitart, delegada del rector per als màsters i postgraus, explica que es guien per la demanda del mercat, sobretot pel que fa a les especialitzacions. Tot i això, afegeix que també donen importància a un altre criteri: “Intentem donar valor al professorat que tenim a la facultat. Tenim grups de recerca molt potents en determinats àmbits, ja que aprofitem aquests recursos per potenciar una oferta de màsters en línia amb aquests àmbits”.

Fre a la proliferació
Fa tres anys, la Generalitat va presentar l’informe Bases d’un nou model universitari català, en què proposava específicament reduir un 10% l’oferta de màsters i postgraus en un any i un 20% més el curs 2012-2013. El motiu era que havien detectat que una tercera part dels màsters ofertats, un total de 135, tenien 20 o menys alumnes matriculats, per la qual cosa consideraven que no hi havia demanda.
Tres anys després, el nombre de màsters no s’ha reduït i el d’estudiants no supera excessivament el d’aquell curs. Daniel Serra, director acadèmic de l’IDEC, es mostra molt crític amb els centres que “han començat a treure màsters com si fossin xampinyons” i reclama adaptar-se a la realitat.
La Universitat de Girona, de fet, va anunciar dilluns la seva intenció de “racionalitzar” l’oferta de màsters, enfocant-la cap als àmbits en què té més experiència i amb el criteri de 20 alumnes per curs. Tot i això, amb una oferta de 42 programes i una caiguda del 19% en el nombre d’estudiants els dos darrers anys, en tancarà quatre però n’obrirà set de nous.

Més continguts de