Manel Fuentes: "El gran elogi que m'han fet és posar-me totes les etiquetes"

BarcelonaT'agrada que t'entrevistin?

No. Tinc poques coses importants a dir i no m'agrada parlar de mi.

Quan tu entrevistes notes si t'està donant un titular?

Sí.

I ara estaràs pendent de no donar-me un titular?

No, estaré pendent de donar-te una bona entrevista perquè també jugarà a favor meu. I sóc bastant cor calent, tinc menys fredor de la que alguns pressuposen.

L'entrevistador ha de tallar?

Ha de mirar que no s'escapi l'entrevistat en aquella qüestió que és crucial, repreguntar és obligatori en una entrevista informativa. Si és de perfil o de personatge és important deixar que l'altre s'expressi, i aquest és un error que de vegades he comès.

Explica'm les primeres hores del dia.

A les quatre del matí sona el despertador, que el tinc al bany. M'obliga a aixecar-me de pressa per no despertar la parella. De vegades faig 5 minuts més, i immediatament dutxa, vestir-me, sortir corrents sense menjar res, ni un cafè, potser un got d'aigua. Agafo el cotxe o la moto i a la ràdio repasso els diaris i em poso a escriure l'editorial, reviso els temes, trio la música...

Encara no has esmorzat res?

Màxim un xiclet. El primer cafè arriba a dos quarts de nou. I és curiosa la capacitat d'estar despert a aquella hora. I al butlletí de les deu miro d'escapar-me i fer un mos, mig entrepanet, i a partir de llavors res fins a les dotze, quan em prenc un segon cafè.

I dinar de feina...

No. Miro que de dinars de feina n'hi hagi realment pocs, no ens ajuda gaire la intoxicació entre convidats, polítics, gent del món econòmic, que volen crear un punt d'empatia amb tu. La contaminació no és positiva.

I a la tarda?

Un parell de cops a la setmana faig exercici, en un gimnàs o a la carretera de les Aigües, i després escoles, nens, sopars i dir-los bona nit, perquè me'n vaig a dormir jo abans que ells.

Com valores les audiències?

Molt content, felicitant la competència, que els ha anat extraordinàriament bé. Però hem aconseguit una fita històrica per a El matí de Catalunya Ràdio: des que ens en vam fer càrrec hem fet l'audiència més alta, tots els EGM i baròmetres ens han donat un creixement continuat i mantingut. Estic content per l'equip, la situació a Catalunya Ràdio amb retallades és complicada i és una injecció d'oxigen important, i content per la competència, amb qui tinc bona relació i les seves xifres han estat espectaculars.

Les xifres faran que continuïs?

La renovació dependrà de saber quin és el projecte que hi haurà. M'he posat al servei de la ràdio pública des de fa tres anys i la predisposició de servei continua, però ara que hi ha un nou president ens haurà d'explicar les noves línies a seguir, el pla de futur. Si hi ha futur hi seré, hem fet bona feina i si hi ha camí jo m'hi sumo.

Qui renovarà abans, Guardiola o tu?

Espero que Guardiola, que ja li toca, jo tinc una mica més de coll.

Acumules tres temporades. Si continues serà per cinc anys, per deu?

Hi ha un rellotge intern en què jo sé els límits, i no estem parlant de passar-hi mitja vida. Ara cavalco entre l'entreteniment televisiu i el periodisme més rigorós radiofònic i veurem com encaixen les peces en el futur.

¿Que hi hagi publicitat a Catalunya Ràdio és important per saber si el projecte és competitiu?

A mi no m'afecta. El que és molt important és el model. ¿Quines coses són estrictament necessàries o de servei públic d'una ràdio o d'una televisió? La informació independent és cabdal, la programació infantil és cabdal en una televisió pública. La resta de formats segurament són discutibles en forma i en preu. Trobo a faltar aquest debat, després ja veurem com ho financem, quin pressupost públic ha de tenir, quin és el model de pervivència.

¿Hi ha alguna cosa que t'inquieti o que et tranquil·litzi dels canvis que hi està havent?

Miro de no tenir prejudicis. Els canvis han de ser per millorar. Cal esperar, tenir prudència, que ens expliquin el projecte, ja que és el futur d'aquests mitjans.

¿Mantenir el lideratge de la televisió pública catalana és bàsic?

Mantenir la qualitat, tenir un model propi. Quan TV3 aposta per emetre l'espectacle Rubianes solamente i el documental que va fer el Manuel Huerga sobre el Pepe, això no costa gaires diners i, en canvi, connecta amb amb un sentiment de país i fa que la televisió pública sigui líder. Calen continguts propis, de país, coses que s'estan fent esplèndidament des de productores de casa nostra i que han de tenir continuïtat.

¿T'és fàcil fer compatible ràdio informativa a Catalunya i tele d'entreteniment a Espanya?

Jo venia d'aquí. El problema és que alguns, no sé si interessadament, neguessin una de les dues parts. Des del meu origen he fet ràdio i en català amb el Puyal i el Bassas i després sol, passant per RAC1. I des del principi també he treballat simultàniament a Crónicas marcianas o a La noche de Fuentes y cía o al Caiga quien caiga . I ara mateix Tu cara me suena és líder a Catalunya.

Continuaràs a Antena 3?

Sí, al setembre, no només per una temporada sinó per més temps. El tracte que hi hem rebut ha estat exquisit, han mimat el producte, un gran format, amb concursants de molt de nivell... una aposta fantàstica.

Cantes, fas entreteniment, surts d'imitador, fas humor, ràdio seriosa als matins... ¿Ja hem vist tots els registres de la gamma Fuentes?

Espero que no, vull provar encara més coses. La repetició et porta a una petita mort professional. Crec que està bé arriscar. Si un dia decideixo cantar òpera segurament no vindrà ningú i entendré que no és un registre meu, de fet, ja es veu.

Fer-te economista ho valores? És una professió amb futur...

De moment n'he après el codi. Em vaig prendre la molèstia de fer un màster de l'Iese que m'ha anat molt bé per tenir aquest punt de la terminologia, de poder parlar amb diferents economistes, seguir-los el fil, que no ens colin coses perquè no ho entenem.

¿Tenir tan a prop Santiago Niño Becerra et deprimeix?

No, em fa optimista. Tan malament com diu ell no pot estar!

¿El consideres un provocador o un profeta?

Fa dos anys vam posar en marxa la tertúlia econòmica i molts deien que això del Niño Becerra no tenia sentit, i moltes coses s'han complert. Té aquesta part apocalíptica que fa que sempre l'hagi de dir més grossa, però vivim una situació mai viscuda, en negatiu.

¿La gent es cansarà que els parlem cada dia de la crisi?

Hem de fer-ho per responsabilitat professional. Si visquéssim el 1929 seria imperdonable que no parléssim de la crisi. Que ens cansa a tots? Sí. Que necessitem moments d'evasió? També. ¿Que és imprescindible parlar-ne a fons per seguir les causes i els mecanismes per millorar el futur? També.

¿El dilema entre informació i opinió el tens resolt?

Sí. L'objectivitat no existeix, l'honestedat ens porta a revelar punts de vista sobre algunes coses, sense que això vulgui dir treballar des d'una atalaia política concreta. El gran elogi que m'han fet és posar-me totes les etiquetes possibles.

Estàs pendent del que fa el Basté?

No. Després de les audiències ens felicitem i ens enviem un missatget, anem a dinar algun dia o fins i tot algun dia hem coincidit al gimnàs. I amb l'Ariadna Oltra tenim bon rotllo. Amb la gent que fa una feina tan dura com tu, llevar-se a les quatre, estar sis hores en antena, dedicar-hi tota la jornada, la sensació és la del corredor de maratons que té al costat un tio que està fent el mateix. Només pots tenir-hi empatia.

En directe t'indignes de debò?

Sí, i de vegades és un problema. És una de les assignatures que intento aprendre i crec que en alguns casos ja he superat: la prudència, la contenció, deixar parlar. El punt apassionat que tinc i que em fa passar-m'ho bé a la feina de vegades no em deixa agafar prou distància. No faig editorials viscerals, però quan crec que no es fan bé les coses manifesto la meva indignació.

¿Al conflicte Catalunya-Espanya quina solució hi veus?

Espero que n'hi hagi. Crec molt en la gent de tots els llocs d'Espanya, m'emprenya que hi hagi determinats discursos que confrontin. Jo tinc família i amics en molts llocs i crec que molts dels conflictes són artificials, interessats i fruit d'una mala informació. Jo apel·laria a la responsabilitat ciutadana a informar-se del que està passant i trobo a faltar altaveus des d'altres punts de l'Estat. I responsabilitat dels mitjans de no dir determinades coses aquí o fora d'aquí que no ens ajuden a buscar el punt de connexió que podria crear una convivència fantàstica.

A Madrid hi notes molta hostilitat?

No. Molts cops hi ha una certa coartada des de Madrid de parlar d'Espanya versus Catalunya quan, de fons, del que s'està parlant és estrictament de Madrid, no del conjunt de l'Estat. Hi hauria altres zones que entendrien perfectament un repartiment d'infraestructures i de riquesa diferent, que les faria estar millor amb elles i que l'encaix amb Catalunya seria molt més bo. La manera de funcionar ha de ser a través de l'empatia i no pas de la confrontació.

¿Explicant les retallades des d'un mitjà públic et preocupa trobar l'equilibri entre fer denúncia i no alarmisme?

El Govern s'ha d'explicar i nosaltres hem d'intentar anar per aquesta corda fluixa, no caure en el populisme fàcil d'exagerar qualsevol cosa, però veure si realment s'ha tocat os, que en alguns casos és veritat i en altres potser no. Cal prudència per no inflamar-ho tot.

¿Si et demanés pel futur del periodisme faries de Niño Becerra?

No. Jo també devia tenir un Niño Becerra al bar que em deia "no t'hi dediquis que això està malament". Si tens la il·lusió d'explicar les coses, és una de les professions més fantàstiques del món i més necessàries. La informació és l'única cosa que ens pot donar claus per canviar situacions. Necessitarem que el cor del periodisme bategui fort els pròxims anys.

¿Si la independència dels mitjans és un indicador de salut d'un país, Catalunya és un país sa?

Més que en altres entorns. Si més no tothom sap de quin peu calça cadascú. Hi ha pocs maquillatges que la gent no detecti i hi ha molt bons professionals.

No t'he vist al Twitter personalment.

Els de Tu cara me suena m'estan pressionant molt perquè me'n faci un, i quan comenci al setembre la segona edició suposo que hi entraré.

Com desconnectes?

Amb esports i costellades, també m'agrada jugar a cartes amb determinats col·legues, veure un concert dels amics amb Edi Pou: té un grup que es diu Za! que fan un merder bastant espectacular. Vicis molt comuns. I el grup de música en què canto també és una teràpia collonuda.

Quants títols guanyarà el Barça?

Tres ja els tenim. I dels altres tres, dos més. Cinc de sis no estarà malament.