“Si encarem la crisi conjuntament no la percebrem tan dramàtica”

Quin era l’objectiu dels actes que es van celebrar dijous?

El més important era activar socialment la ciutadania per fer front al sentiment de decepció que genera la situaciódecrisi actual. Volíem fer una crida perquè la població s’unís a les diferents entitats que treballen en polítiques socials. La suma de tots ens enforteix i per això l’Ajuntament i les entitats que formem part de l’Acord vam convocar la ciutadania per fer-la’n partícip.

I la valoració és positiva?

En l’Àgora hi van participar més de vuitanta persones que van explicar experiències molt enriquidores per animar la població a participar en temes socials. Em va sobtar la d’una senyora de vuitanta anys que encara fa de voluntària amb persones drogodependents i la d’una altra persona que treballa amb temes d’art i cultura a les presons. També hi van participar voluntaris que acompanyen gent gran o que col·laboren en menjadors per a sensesostre i famílies que tenen nens en règim d’acollida.

L’Àgora va sobrepassar les expectatives de participació i es va generar un missatge molt positiu. En comptes de caure en la queixa, va ser una reunió molt activa en què es van transmetre ànims per tirar endavant i per aconseguir més persones compromeses.

¿Tenen algun punt en comú totes aquestes persones compromeses?

La majoria de voluntaris coincideixen a dir que se senten molt feliços i útils de ser-ho. N’hi ha algun que va arribar a dir que l’enriqueix tant l’experiència que és gairebé egoista. Ser voluntari no serveix per guanyar-se el cel, sinó que aporta beneficis emocionals en el present. En lloc de retribucions monetàries amplies els coneixements i estableixes noves relacions.

¿Repetireu l’experiència de l’Àgora Ciutadana de la Barcelona Social?

En finalitzar l’acte els participants ens van demanar que convoquéssim una Àgora cada any, però encara no hi ha res confirmat. Val la pena fer aquestes sessions per coneixe’s els uns als altres i comprovar els avenços que es fan en aquest àmbit. A més, serveix perquè els mateixos ciutadans facin propostes i recomanacions de noves maneres d’actuar i de promoure el voluntariat i la lluita contra la pobresa.

¿Amb la crisi ha crescut el voluntariat?

Davant la crisi hi ha un gran sector de la població que es decep, que té por i que s’aïlla. Però també hi ha gent que hi fa front i per això es nota un increment de persones que demanen ser voluntàries i integrar- se en les associacions d’ajuda mútua. Econòmicament moltes persones que donaven diners a entitats ara n’aporten menys perquè els necessiten per a les seves famílies, però dediquen més hores al voluntariat.

¿És important que es duguin a terme iniciatives com La Marató per la pobresa o activitats com les que es van organitzar dijous al parc de les

Tres Xemeneies?

Sí. L’acte de dijous era una invitació dels ciutadans ja compromesos al conjunt de la ciutat perquè s’unís a les entitats que treballen en polítiques socials. La situació actual no sabem com acabarà, però hem de reaccionar-hi, i si encarem la crisi conjuntament no la percebrem tan dramàtica. Si treballem de manera compartida crearem les condicions necessàries per poder fer un salt social més important quan finalitzi la crisi. Una ciutadania més socialment compromesa és més crítica i forta.

Què diria a tots els que pateixen o queden bloquejats davant les conseqüències de la crisi?

Que tard o d’hora ens en sortirem, però ens hi hem d’encarar i la millor manera de superar la por és activar socialment la ciutadania. La població compromesa ha de ser el referent de la societat. En aquest sentit dijous la Federació Catalana de Voluntariat va muntar un punt d’informació per fer conèixer les diferents entitats de voluntariat que existeixen. I hi havia cua de gent que volia rebre’n informació! La Federació canalitzarà totes aquestes peticions a través de la seva web i posarà en contacte cada persona amb l’entitat que li sigui més adient.