IMPLICA'T AMB BARCELONA

Oriol Hosta, president dels Lluïsos de Gràcia: "Els ateneus són bàsics per enfortir-nos socialment"

Barcelona impulsa una iniciativa per a la rehabilitació d'auditoris i teatres d'entitats culturals sense afany de lucre. S'ha destinat un fons d'1,5 milions d'euros a millorar la seguretat, insonoritzar els espais i suprimir barreres arquitectòniques. Les entitats que rebran els ajuts són els Lluïsos de Gràcia, el Centre Sant Vicenç de Sarrià, el Centre Moral de Gràcia i els Lluïsos d'Horta.

La seu dels Lluïsos de Gràcia estarà en obres gairebé un any, a partir de l'estiu que ve, per millorar les instal·lacions de l'associació. L'edifici actual és el resultat de la unió de diversos immobles que s'han anat ampliant des del 1855 i al llarg de la història de l'entitat, per adaptar-se a les diverses activitats que s'hi han fet i s'hi fan en l'actualitat. El projecte de reforma afecta un 85% de l'edifici de l'associació, que actualment busca alternatives en què poder desenvolupar les activitats quan comencin les obres.

Els Lluïsos de Gràcia es va fundar fa 157 anys. ¿L'edifici és d'aquella època?

S'hi han anat fent algunes reformes, però hi ha mancances d'usabilitat i de seguretat que cal arreglar. Amb la subvenció que hem rebut reformarem el teatre, però, ja que fem obres, val la pena arreglar tot el que calgui.

¿La subvenció correspon només a la reforma del teatre de l'entitat?

Sí. L'Icub, després de l'experiència de reforma dels teatres professionals, ha volgut aplicar aquest mateix procediment a teatres de caràcter no professional. A Barcelona hi ha molts teatres d'aquest tipus i molts estan en males condicions, perquè fa molts anys que es van construir. Són entitats que es van fundar fa més de 100 anys i tenen edificis vells perquè els pressupostos s'han utilitzat per tirar endavant l'entitat i no per fer-hi reformes ni obres.

¿És un problema comú en la majoria d'ateneus de la ciutat?

El teixit associatiu català és molt nombrós i molt viu avui dia, i en la majoria dels casos va néixer en un moment molt convuls per a la societat civil catalana. Fa 100 o 150 anys la gent trobava en els ateneus un lloc en què expressar-se, viure. N'hi ha que tenien origen religiós, però d'altres tenien un origen treballador, és a dir, gent que buscava un lloc per reunir-se, aprendre, debatre. Sota la denominació d'ateneu actualment hi ha ateneus, círcols catòlics, foments, centres morals… però l'origen de tots és similar.

I què en queda de l'esperit fundacional?

L'esperit bàsic és la voluntat d'educar en valors. Fa 157 anys mossèn Alsina, veient els infants al carrer, va pensar que a través de l'esport els podia portar cap al catecisme. Emmirallant-se en San Luis Gonzaga, va crear el que popularment es va conèixer com els Lluïsos. Aquell primer esperit que tenia una voluntat cristiana sí que ha evolucionat molt, però l'esperit d'educar els infants i joves a través del temps de lleure es manté.

En el cas dels Lluïsos, ¿aquesta voluntat d'atendre la població més jove us dóna més dinamisme i manté l'entitat viva?

Sí. La base dels socis creix des de baix i es regenera constantment. La possibilitat de fer activitats fora de l'àmbit escolar en un ambient de confiança per als pares és molt important. Fins i tot pares i nens fan diferents activitats paral·leles dins de l'entitat. L'important és, precisament, aquesta possibilitat de poder fer moltes activitats diferents dins de l'entitat, ja siguin per a infants o per a famílies.

Mantenir l'estructura deu ser costós.

La filosofia és que podem fer tantes activitats perquè les mantenim entre tots, si no, seria impossible. És a dir, jo puc cantar perquè n'hi ha que fan teatre, i un altre pot jugar a bàsquet perquè d'altres ballen sardanes. La transversalitat permet que tot un seguit de petites activitats mantinguin una gran estructura que val molts diners de mantenir. Si un grup volgués jugar a bàsquet i sol hagués de pagar el pavelló, els àrbitres, etc., no seria viable. És l'aportació conjunta dels 1.200 socis el que permet que hi pugui haver tantes activitats.

Quin impacte tenen aquest tipus d'entitats per a la ciutat?

És molt difícil de mesurar, però imaginem-nos que els 300 nens i nenes que juguen a bàsquet als Lluïsos de Gràcia, els 200 de l'agrupament i de l'esplai i tots els que canten al Virolet, es plantessin a la plaça de la Vila demanant un espai per cantar, per jugar o per ballar. És molt difícil que l'administració pugui oferir aquestes infraestructures, però són molt importants. Els ateneus són bàsics per enfortir-nos socialment: els ateneus són espais de relació i contacte amb els veïns, de cultura i, sobretot, d'emocions. M'emociono jugant a bàsquet, a tenis taula o cantant. Per això tenim vida com a entitat.

¿També crea un sentiment de pertinença?

Sí, qui és dels Lluïsos, o del Círcol, ho és sempre. Durant la vida la relació va canviant. És molt intensa durant la infància i l'adolescència, la majoria de gent se'n distancia dels 20 als 30 anys, però quan tenen fills tornen. A mi, si em traguessin els Lluïsos, em faltaria alguna cosa. En sóc soci des dels 8 anys i em va passar com a la majoria, cap als 20 anys me'n vaig distanciar, però el meu pare em va seguir pagant la quota i em va dir "ja tornaràs, ja tornaràs".

Més continguts de

El + vist

El + comentat