Especials 13/03/2013

El secret més ben guardat: com fer que la fumata sigui blanca o negra

El fum que surt de la xemeneia de la Sixtina no és el fruit de la crema de les paperetes dels cardenals, sinó d'un còctel químic que dóna el color desitjat

Ara/agències
2 min
Fumata negra

BarcelonaLa tradició és la tradició, sobretot al Vaticà, i la tradició dicta que els fidels saben si el conclave de cardenals s'ha posat d'acord o no sobre qui ha de ser el nou papa gràcies al fum que surt d'una xemeneia col·locada especialment. Si la fumata és blanca, hi ha nou papa; si és negra, cal seguit votant. Però al Vaticà res no és ben be el que sembla, de forma que la fumata no és el resultat de cremar uns simples papers sinó que s'aconsegueix gràcies una cosa tan terrenal com la química. Per ser exactes, clorat de potassi, lactosa, colofònia, perclorat de potassi, antracè i sofre.

La teoria dicta que, un cop s'ha fet el recompte dels vots emesos pels cardenals, es cremen les paperetes en una estufa. Si hi ha hagut acord i hi ha nou papa, la fumata és blanca; negra si els cardenals no han arribat a un acord suficient. Però molts són els que es preguntaven com és possible que la crema d'unes simples paperetes provoqués fums de diferents colors. Finalment, el Vaticà ha fet públic el secret: no hi ha una estufa, sinó dues; i el fum no té el seu origen en les paperetes, sinó en un còctel químic.

Així doncs, a la Sixtina s'instal·len durant els conclaves dues estufes. En una es cremen les paperetes dels cardenals, seguint la tradició. Però és una segona estufa la que produeix el fum que es veu des de l'exterior. En aquesta segona estufa no es cremen paperetes, sinó un còctel químic creat especialment per produir el color desitjat: clorat de potassi, lactosa i colofònia per originar la fumata blanca, el fum blanc que anuncia al món que l'Església té nou papa, ha informat avui el Vaticà. El fum negre, la fumata negra que anuncia que encara no hi ha papa, s'aconsegueix amb perclorat de potassi, antracè i sofre.

Augmentar la visibilitat

El mecanisme de les dues estufes i la combinació química busca evitar la confusió originada en anteriors conclaves, quan no quedava sovint clar si el fum era blanc o negre, o quan canviava de color. Així, a l'estufa tradicional que es fa servir des del conclave de març de 1939, en què va sortir elegit Pius XII, s'ha unit una estufa auxiliar que permet, gràcies a un mecanisme electrònic, incrementar la visibilitat de les fumates. Un cartutx amb cinc càrregues que s'activen una darrere l'altra durant un temps total de set minuts són els que produeixen el color desitjat.

Les dues estufes, instal·lades a la part posterior de la Sixtina, estan unides al tub intern de la xemeneia, que mesura uns 15 metres d'altura i a través d'una finestra d'aquesta capella surt fins a la teulada. La part externa fa prop de dos metres i és visible des de la plaça de Sant Pere. L'estufa en la qual es cremen les paperetes és de ferro fos, d'un metre d'alçada i 45 centímetres de diàmetre. Té una portella inferior on s'encén el foc i una superior on s'introduiran els documents per cremar. A la tapa superior estan escrits amb un punxó els anys i mesos dels conclaves celebrats des de 1939: 1939/III, elecció de Pius XII; 1958 / X, elecció de Joan XXIII; 1963/VI, elecció de Pau VI; 1978/VIII , elecció de Joan Pau I, 1978 / X, elecció de Joan Pau II i 2005/IV, elecció de Benet XVI.

stats