TEATRE POLIORAMA

El Poliorama es posa en marxa amb Àlex Rigola i Paco Mir

El teatre barceloní ‘torna a escena’ sis mesos després amb ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’ i ‘De mares i filles’

Mig any sense Poliorama. La duresa dels efectes de la pandèmia pel covid-19 es condensen en aquesta frase i en el que implica. Però la força i l’empenta de la cultura sempre troben camí, i el Teatre Poliorama torna a la cita amb el públic aquesta setmana. I ho fa amb una doble oferta de pes. Des del dimarts 15 de setembre ja es pot assistir a les representacions d’Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, d’Àlex Rigola, i des del divendres 18 de setembre l’oferta s’amplia amb De mares i filles, de Paco Mir.

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers

Una reflexió sobre la vida a partir de la mort

Des d’aquest dimarts, dia 15, i fins al 30 d'octubre (consulteu la programació  aquí), Àlex Rigola i la companyia Heartbreakhotel basteixen tota una reflexió sobre la vida però a partir de la mort. Ho condensa el director barceloní: "Em van proposar fer un espectacle sobre la mort i ens ha sortit un espectacle sobre l’individualisme, el neoliberalisme, la família, l’immaterial, la humanitat, la grupalitat, l’existencialisme, la supervivència, l’amistat, l’amor... Ens ha sortit un espectacle sobre la vida".

Perquè, quan es vol parlar de la mort, sorgeixen moltes preguntes, i la majoria sense respostes contundents. Almenys sense respostes unívoques. De quina manera enfrontem la mort, tant la nostra com la d’una persona molt propera? Què hi ha més enllà de la mort? Què sentim quan ens morim? Anem a parar a alguna banda? De moment no coneixem a pràcticament ningú que hagi tornat de la mort, aquell país no descobert no que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. El que si que podem respondre i sobre el que si que podem reflexionar, filosofar i respondre’ns és sobre la vida, sobre tot allò què hi ha abans de la mort.

Com neix l’espectacle?

És a partir d’unes converses amb Josep Pujol i Andreu, catedràtic d’Història de l’economia, durant el seu últim període de sessió de quimioteràpia. A partir de preguntes que Rigola fa a Josep Pujol sobre economia, història, filosofia, poesia, el seu passat, els seus gustos, les amistats, l’amor, la família… Tot això, juntament amb la companyia i aportació d’Alba Pujol (actriu i filla del catedràtic), ha derivat en 180 pàgines de transcripcions que han acabat generant aquest espectacle, un cant a la vida en el que pare i filla conversen sobre tots aquests temes mentre preparen el funeral. De fet, s’acomiaden parlant sense embuts de tot això que rodeja la mort quan la tens ben a prop.

Com s’articula l’obra?

En aquest espectacle, la posada en escena és ben senzilla: un actor i una actriu, una taula, un ordinador i una pantalla. La pantalla llança preguntes. L’actriu s’encarna a ella mateixa, Alba Pujol, filla de Josep Pujol. L’actor, la garantia de Pep Cruz, entra en la constel·lació com a Josep Pujol i respon les preguntes que llança la pantalla. Tot això passa amb el recolzament d’alguns vídeos, poemes i alguna que altra fotografia. Parlant directament amb el públic, els dos intèrprets relaten i reviuen aquestes entrevistes. Tot això farcit de molt sentit de l’humor i molt d’amor. Àlex Rigola ens dóna, amb l’ajuda de les paraules de Josep Pujol, una lliçó de vida, d’amor, de relacions entre persones i d’enfrontament a la mort digne d’una perspectiva plàcida i rica en coneixements.

FITXA ARTÍSTICA

Autoria i direcció: Àlex Rigola

Assessorament a la dramatúrgia: Dobrin Plamenov, Alba Pujol i Irene Vicente

Escenografia: Max Glaenzel

Repartiment: Alba Pujol i Pep Cruz

Cap tècnic: Igor Pinto

Producció executiva: Irene Vicente

Management: Art Republic

Agraïments: Dr. Enric Benito, Josep Pujol, Laura Sisteró, mobles114 i Mery Skeleta

Coproducció: Sala Beckett, Titus Andrònic, SL, Heartbreak Hotel i Temporada Alta 2019

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya

De mares i filles

Una obra que aconsegueix fer anar de la riallada a la llàgrima

És sabut que fer riure és el més difícil, però en dramatúrgia encara es pot reblar el clau, fer una mena de "más difícil todavía", buscant el trajecte des de la riallada a la llàgrima, a l’emoció gairebé incontenible. És el que passa amb De mares i filles, una versió de I deien que plouria, text finalista als combats teatrals del Temporada Alta 2013. Paco Mir hi va veure potencial i la va adaptar a la durada convencional, a l’hora i deu minuts amb què retorna al Poliorama. Estrenada el juliol del 2018 a la Sala Eòlia, ja havia passat pel Poliorama el juliol següent, el del 2019. Per a aquest retorn, des del 18 de setembre fins al 25 d'octubre, consulteu programació aquí.


L’obra s’articula a partir del retrobament d’una mare i una filla a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en la qual la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i, sobretot, de la seva família.

L’espai és una simple habitació d’hospital adaptable a qualsevol tipus d’escenari. La intimitat del projecte el fa ideal per un espai obert a tres grades que sempre facilita la proximitat del públic, amb dues entrades/sortides: la de l’habitació i la del bany.

La situació creada demana a les dues actrius tenir el do de la comèdia i, al mateix temps, poder arribar al fons del cor de l’espectador per obtenir aquest resultat dramàtic més desitjat, la combinació equilibrada de riures i llàgrimes. I cal dir que Mont Plans i Annabel Totusaus, mare i filla a l’obra, hi excel·leixen. Enormes, magistrals, des del primer moment atrapen l’espectador en les teranyines del seu passat i el guien per un Dragon Khan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

I l’anècdota: Plans i Totusaus van assajar la pre-estrena de la Sala Eòlia a una habitació d’hospital de debò, ja que la Mont s’estava recuperant d’una lesió al genoll. La companya d’habitació de la Mont es va convertir en la primera fan del projecte.

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Paco Mir

Repartiment: Mont Plans i Annabel Totusaus

Escenografia: Paula Bosch

Il·luminació: Eudald Gil

Música: Jaume Vilaseca

Producció executiva: Mercè Puy

Regidoria: Cristina Prunell

Fotografia: Josep Guindo, Daniel Escalé, Pere Albiac

Audiovisual promocional: Max Mir

Producció: Mosica mix i Puy&CO

Premsa: Maria Permanyer – mpermanyer@comedianet.com i Oriol Galgo – oriol@comedianet.com

Distribució: Anna Garcia – Tria d’espectacles triadespectacles@hotmail.com 686 814338

El + vist

El + comentat