Seguint el vampir de Pratdip
Joan Perucho va ser la primera coneixença del món literari que va fer el periodista i assagista Julià Guillamon. El va visitar diverses vegades a casa seva. Guillamon està convençut que Les històries naturals -un dels llibres que es pot aconseguir amb la col·lecció de l’ARA Obres Mestres de la Narrativa Catalana del Segle XX - no és tan “ingènua” com sembla. “No és només una novel·la de vampirs divertida, sinó que hi ha un rerefons de caràcter polític. Quan Perucho parla de la guerra carlina fa una al·legoria de la Guerra Civil. Quan llegeixes la retirada de l’exèrcit carlí cap a França, t’adones que és idèntica a la retirada de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil”, explica Guillamon. “L’hi vaig comentar a Perucho i va saltar de la cadira”, afegeix.
Perucho va publicar Les històries naturals el 1960, quan la majoria d’escriptors optaven per escriure novel·les realistes. Amb les aventures d’un vampir, que s’amaga a Pratdip i que va ser cavaller de Jaume I; un naturalista d’esperit liberal i modern, Antoni de Montpalau, i un general carlista, Ramon Cabrera, Perucho s’insereix de ple en el món fantàstic. Admirador del passat i amb un coneixement enciclopèdic, fa salts en el temps i introdueix dades explícitament falses o fantàstiques. A Les històries naturals hi apareixen cançons, poemes, himnes en llatí, citacions literàries, referències històriques, sobreentesos, animals i plantes estrafolàries -com un bolet de dos metres d’alçada que recorda un membre genital en erecció- i molta ironia. “La novel·la reflecteix elements molt íntims. Si fem una lectura psicoanalista del vampir podem veure que representa que, a la guerra, el mal ve de fora”, relata Guillamon, autor de la biografia de Perucho que sortirà publicada al febrer. Un quart personatge de Les històries naturals és el paisatge que l’escriptor va recórrer mentre feia de jutge a Gandesa.
