Per què el règim sirià continua la repressió amb impunitat?
El Consell de Seguretat va emetre una declaració de condemna aquesta setmana però el recompte de morts a Síria supera la trentena cada dia que passa
BarcelonaAlmenys 24 persones van morir durant la jornada de protestes d'ahir a Síria. Un balanç que fa augmentar el recompte de més de 1.600 des que van començar les revoltes a mitjans de març i que la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, eleva a "més de 2.000". En unes dures declaracions, la Casa Blanca va voler apujar divendres el to de la condemna sobre el règim del president sirià Baixar al-Assad. Però a efectes pràctics les forces armades segueixen reprimint les protestes amb impunitat mentre la comunitat internacional, prudent amb la situació geogràfica del país i la xarxa d'aliances que té al Pròxim Orient, actua amb prudència. Líbia no va suposar tants reptes per a les Nacions Unides a l'hora d'acceptar una resolució que permetés la intervenció a un país que no té ni la meitat de població i exèrcit que Síria.
Pressió per a una resposta d'Obama
Tot i això, un grup de congressistes nord-americans no fa més que pressionar Washington perquè "endureixi" les sancions a Síria. Fins ara tant la UE com els EUA han congelat els béns als alts càrrecs més pròxims al president i han prohibit que viatgin al seu territori. 221 membres de la Cambra de Representants nord-americana dels dos partits van enviar ahir una carta al president dels Estats Units, Barack Obama, en què asseguraven que "és temps d'incrementar de manera significativa la pressió del règim sirià. A cap govern li hauria d'estar permès infligir aquest tipus de sofriment a un poble sense la resposta severa dels EUA i la comunitat internacional".
Sancions sobre proliferació nuclear
A la carta, encapçalada per la presidenta del Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra, la republicana Ileana ros-Lehtinen, s'exigeix que al Govern de Síria se li imposin les mateixes sancions que a Corea del Nord i Iran sobre proliferació nuclear.
Denúncia pels desapareguts
Davant d'un comptagotes de víctimes a Síria, sense nom ni veu, l'ONG Avvaz ha creat un portal que es diu "Salvem els desapareguts a Síria", en què tenen un recompte de gairebé 3.000 persones que no se sap on paren des del 15 de març, l'inici de les protestes pacífiques del poble sirià exigint llibertat. Avaaz també demana que les Nacions Unides adoptin mesures contundents per sancionar el règim i aconseguir que els responsables de crims contra la humanitat siguin jutjats.
Ordre de genocidi a Daraa
De fet, segons afirma un desertor de l'exèrcit sirià en declaracions al diari àrab Ashraq Al-AwsatAshraq Al-Awsat publicades avui, el cos va rebre ordre de cometre genocidi a la ciutat de Daraa. "D'altres oficials [de l'Exèrcit] i jo vam rebre ordres dels nostres comandants de tirar endavant operacions de genocidi a Daraa i se'ns va dir que no ens preocupéssim per les vides de dones i nens", assenyala Ahmed Jael, exoficial de la unitat d'elit de l'Exèrcit sirià.
Resposta regional
Davant de la impunitat del règim i de la dificultat de manifestar-se a Síria, milers de persones van protestar ahir a Trípoli, una ciutat al nord del Líban, per donar suport al poble sirià i com a protesta per la repressió del règim d'Al-Sassa. La ciutat portuària de Trípoli, de majoria musulmana sunnita, és escenari des de fa setmanes de manifestacions nocturnes de rebuig a la repressió de les protestes que sacsegen la veïna Síria des de fa gairebé cinc mesos.
