Tunísia exigeix la partitat a les candidatures de les primeres eleccions democràtiques
El nou codi electoral prohibeix participar als comicis als càrrecs governamentals sota la dictadura i als responsables del partit del règim. A més, un sistema de proporcionalitat beneficiarà les minories
BarcelonaLes primeres eleccions democràtiques de la història de Tunísia, previstes pel 24 de juliol, se celebraran amb llistes paritàries. En una decisió sense precedents al món musulmà, l'organisme encarregat de preparar el procés electoral per a l'elecció d'una assemblea constituent ha posat com a condició a totes les candidatures que tinguin el mateix nombre de dones que d'homes i que siguin tipus "cremallera", que alternin el sexe dels candidats. L'Alta Instància per a la Realització dels Objectius de la Revolució, un organisme de 155 membres nomenat pel govern per posar les bases de la transició política, va decidir a més excloure de les eleccions tothom que hagués tingut un càrrec de govern dins la dictadura de Ben Ali.
Durant el debat, només una dona, l'economista Zuhur Kurda, membre del Congrés per la República, va expressar reserves sobre la paritat, argumentant que penalitzarà les formacions amb menys dones, que acabaran omplint les llistes amb candidates de palla.
Després de fortes discussions, l'Alta Instància va aprovar per majoria la prohibició de participar en les eleccions a tots aquells que van ocupar càrrecs als governs de la dictadura o del partit del règim, el Reagrupament Constitucional Democràtic (RCD), que va ser dissolt pels tribunals al març. El darrer secretari general del partit, Mohamed Gariani, va ser detingut dilluns, després que la policia arrestés també un germà de Ben Ali.
Pel que fa al sistema electoral, l'Alta Instància va adoptar un sistema proporcional amb el repartiment de restes majors que afavoreix les minories. Des de la caiguda de la dictadura s'han legalitzat al país unes 90 formacions.
