Un aeroport a l’alçada dels de les principals ciutats d’Europa

L’Aeroport JT Barcelona-El Prat és el cinquè aeroport de la UE en passatgers, però aviat el poden superar altres ciutats si no es desenvolupa el hub

Un avió de Delta Airlines esperant el seu torn per poder enlairar-se per la pista destinada als aterratges. Aena
Redacció
27/11/2024
2 min

Barcelona ha aconseguit posicionar-se durant la darrera dècada entre les principals ciutats mundials en l’organització d’esdeveniments econòmics, culturals i esportius. La ciutat s’ha convertit en seu dels més importants congressos tecnològics, és parada obligada per als artistes internacionals, acull els campionats més reputats, disposa de centres de recerca de primera línia i cada dia la trien per establir-s’hi empreses del més alt valor afegit.

Que Barcelona estigui situada geogràficament com a pont entre continents suposa una oportunitat estratègica per al d’integrar-se entre les ciutats del primer ordre mundial.

Barcelona compleix ja amb molts dels requisits que necessiten les ciutat globals, aquells nuclis urbans que han esdevingut el centre neuràlgic de la nova economia mundial. Un dels elements que les defineixen, però, és disposar d’un sistema de transport avançat que els permeti tenir prou connexions internacionals.

Principals hubs europeus

Milions de passatgers totals que va registrar cada aeroport el 2023

61,8M

Amsterdam

79,1M

Londres-Heathrow

59,3M

Frankfurt

67,4M

París - Charles de Gaulle

49,9M

Barcelona

60,2M

Madrid

Principals hubs europeus

Milions de passatgers totals que va registrar cada aeroport el 2023

61,8M

Amsterdam

79,1M

Londres-Heathrow

59,3M

Frankfurt

67,4M

París - Charles de Gaulle

49,9M

Barcelona

60,2M

Madrid

Principals hubs europeus

Milions de passatgers totals que va registrar cada aeroport el 2023

61,8M

Amsterdam

79,1M

Londres-Heathrow

59,3M

Frankfurt

67,4M

París - Charles de Gaulle

49,9M

Barcelona

60,2M

Madrid

Tot i que l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha assolit enguany el rècord històric de connexions intercontinentals, arribant a les 54, i s’ha consolidat com el cinquè de la Unió Europea en passatgers, la seva capacitat de seguir responent a la creixent demanda de les aerolínies que volen seguir establint connexions amb nous mercats topa amb uns límits que impediran properament que segueixi augmentant el nombre d‘avions que connecten Catalunya amb la costa est de tot el continent americà i Àsia Pacífic.

Els avions de gran envergadura que ens connecten amb aquestes destinacions necessiten disposar d’un hub amb prou capacitat a la infraestructura i amb una operativa adequada que faciliti a les aerolínies establertes a Barcelona ser prou competitives per no haver d’optar per altres destinacions europees que sí que estan apostant d’una manera decidida per adequar les seves instal·lacions a les noves necessitats de la mobilitat del futur.

Avions abans d’enlairar-se a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, al costat de la llacuna renaturalitzada de L’illa. Aena

Les grans ciutats europees de referència per a Barcelona disposen totes elles de hubs que els faciliten una connectivitat global que permet que segueixin liderant Europa. Que una ciutat disposi de connexions aèries directes arreu del món és un factor diferencial que fa que les empreses i el talent optin per establir-se en un indret en comptes que en un altre. Londres, Amsterdam, París, Frankfurt o Madrid concentren actualment la major part de les connexions intercontinentals. 

Son ciutats, com altres similars arreu del món, en què Barcelona s'emmiralla, ciutats que no es poden entendre exclusivament com a destinacions turístiques. Altres ciutats europees que competeixen amb Barcelona per posicionar-se al món han apostat per fer créixer els seus aeroports. 

El desenvolupament de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat com a hub permetria seguir incrementant les connexions intercontinentals de Catalunya sense haver de dependre de les que hi pugui haver a través dels grans hubs del continent i, així, poder millorar la seva economia en els sectors de qualitat que resulten més profitosos per al conjunt del seu teixit econòmic i social.

stats