Ampli ventall d'empreses

Tots els mons de l’economia social

Elecció. L’economia social disposa d’un ampli catàleg de models que s’adapten a situacions molt variades. Abans de posar en marxa un projecte, convé estudiar totes les possibilitats legals i escollir la fórmula que més encaixa amb les necessitats pròpies

A Catalunya, una cooperativa de treball es pot constituir amb dos socis o sòcies. Això sí: en cinc anys se n’ha d’haver incorporat almenys un tercer

Les empreses de l’economia social estan presents en tots els sectors d’activitat: han mostrat ser eficients i competitives en totes les activitats econòmiques, i destaca la seva fortalesa en els sector agraris, sociosanitari, educatiu i de serveis. Despunten per la seva solidesa empresarial, basada en la reinversió de beneficis en innovació i formació, fet que facilita la sostenibilitat del projecte empresarial i social.

L’economia social i cooperativa s’expressa amb models diversos:

Cooperatives

Són empreses de propietat conjunta i gestionades de forma democràtica per tal d’oferir solucions innovadores als nous reptes, ja siguin de treball, financers, d’assegurances, d’educació, energètics, sociosanitaris... La tipologia de cooperatives és molt variada:

Cooperatives de treball

Són empreses impulsades per les pròpies persones treballadores per produir béns o serveis per a tercers i millorar les seves condicions econòmiques i de treball. Es necessiten un mínim de dues persones sòcies, que aporten capital i el seu treball; és a dir, els treballadors són al mateix temps propietaris i gestors de la cooperativa.

Cooperatives de serveis

Són cooperatives impulsades per petits i mitjans empresaris, professionals, comerciants, transportistes, artesans... per potenciar conjuntament uns serveis que ajudin a millorar la gestió dels seus negocis.

Cada professional ha de mantenir la seva activitat individual, però posen en comú alguns aspectes de la seva activitat, com les compres conjuntes, la distribució, la gestió administrativa, les eines tecnològiques, etc.

Cooperatives de consumidors i usuaris

Són cooperatives impulsades per persones que s’agrupen per poder accedir a uns productes o serveis en unes condicions més avantatjoses, com per exemple la distribució alimentària, de béns culturals, de productes especialitzats, atenció a les persones, serveis bàsics...

Cooperatives d’ensenyament

Són iniciatives impulsades per famílies o per mestres per construir projectes educatius basats en la coresponsabilitat i la col·laboració. Existeixen escoles cooperatives en tots els nivells educatius, des de les escoles bressol fins a l’educació superior o especialitzada.

Cooperatives agràries

Són cooperatives impulsades pels propis productors per tal de comercialitzar conjuntament els seus productes, però també per obtenir serveis que els facilitin l’activitat, com finançament, serveis administratius, llavors, etc. Són les més conegudes a l’àmbit rural, ja que estan fortament arrelades al territori i ajuden al seu desenvolupament econòmic.

Les cooperatives agràries poden dur a terme, com a activitat accessòria, qualsevol servei o activitat empresarial exercits en comú, d’interès dels socis i de la població agrària, molt especialment les activitats de consum i els serveis per als socis i per als membres de llur entorn social i el foment de les activitats encaminades a la promoció i la millora de la població agrària i el medi rural. També poden fer conjuntament l’explotació comunitària d’una terra i l’aprofitament de bestiar, terres i immobles susceptibles d’explotació agrària.

Cooperatives d’habitatge

Són cooperatives que faciliten l’accés a l’habitatge a les persones en unes condicions més econòmiques i favorables. En les noves formes d’accés a l’habitatge, les modalitats són variades, des de l’autopromoció en comunitats de propietaris, on aquests són els compradors o llogaters de l’habitatge, fins a la cessió d’ús. La cessió d’ús és un model on la propietat de l’edifici sempre recau en la cooperativa, mai no és individual, fet que evita que els particulars puguin revendre els pisos a un preu més car, o llogar-los amb afany de lucre: el preu el decideix la cooperativa col·lectivament.

Cooperatives de crèdit

Són entitats financeres de propietat col·lectiva, l’objecte de les quals és facilitar l’accés al finançament i la potenciació dels estalvis dels socis. Normalment estan impulsades per determinats col·lectius i basades en criteris d’inversions per a la transformació social.

Cooperatives integrals

Es tracta de societats que integren diferents tipus de cooperatives: de treball, consum, serveis, habitatge, etc., per tal de donar una resposta integral a les necessitats de les persones associades.

L’economia social ha demostrat ser eficient i competitiva en tots els sectors d’activitat, i es distingeix per la seva solidesa, basada en la reinversió

Societats laborals

Societats laborals: són societats de caràcter mercantil on la majoria del capital social (més del 50%) ha de ser propietat de les persones treballadores (amb una relació laboral de caràcter indefinit). Requereix un mínim de dos socis inicialment (hauran de ser tres socis passats 36 mesos, ja que cap d’ells no pot tenir una participació a la societat superior al 33%). Existeixen dues classes de societats laborals: les societats anònimes laborals (SAL) i les societats limitades laborals (SLL).

Centres Especials de Treball

Són empreses que tenen com a objectiu principal proporcionar als treballadors amb discapacitat la possibilitat de dur a terme una feina productiva i remunerada, adequada a les seves característiques, i que els faciliti la integració laboral al mercat ordinari de treball. La seva plantilla preveu un mínim del 70% de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

Empreses d’inserció

Empreses que actuen en el mercat com a pont per a la inserció laboral de persones amb necessitats especials. Realitzen una important tasca social i econòmica, treballant per a la integració social de persones en risc d’exclusió a través de la seva incorporació al mercat laboral.

L’empresa dissenya itineraris personalitzats on conjuga la formació teòrica amb la formació pràctica en un entorn de treball real i, a més, ofereix el suport assistencial que aquestes persones solen necessitar.

Mutualitats

Societats de persones, sense ànim de lucre, que exerceixen una activitat asseguradora, complementària del sistema de previsió de la Seguretat Social.

Associacions i fundacions

Entitats privades sense afany de lucre quan són generadores d’activitat econòmica i contribueixen al desenvolupament de les comunitats.

L’economia social també engloba un seguit d’organitzacions de base associativa i fundacional que presten serveis i tenen activitat econòmica a partir d’unes finalitats al servei del desenvolupament humà, ja sigui en camps com el social, el cultural, el comunitari, l’ambiental o la cooperació internacional.

Cada fórmula jurídica serveix en un sentit diferent: les associacions estan concebudes per agrupar persones al servei d’una finalitat no lucrativa; les fundacions, per posar un patrimoni al servei d’una finalitat no lucrativa, i les mutualitats, per agrupar unes persones físiques o jurídiques que volen tenir accés a uns serveis. En tots els casos, per desenvolupar una missió no lucrativa, però que en molts casos dóna lloc a activitats econòmiques, a partir de l’oferiment de serveis, desenvolupament d’activitats, contractació de personal, etc.

El + vist

El + comentat