Després de la crisi: compartir

Som més pobres, però molts de nosaltres tenim internet i un smartphone. Aquests dos factors plegats expliquen, en bona part, que una societat acostumada a consumir més productes i serveis dels que necessita busqui alternatives per continuar tenint accés a aquesta varietat de productes però partint d’unes butxaques més buides.

“La crisi ha impulsat el nostre creixement i Espanya n’és la prova”, deia Nathan Blecharczyk, un dels tres fundadors de la plataforma de lloguer d’habitacions i apartaments entre particulars Airbnb. Aquesta empresa nord-americana fundada a Silicon Valley ara fa vuit anys és un dels grans exponents del que s’ha anomenat economia col·laborativa, o sharing economy en el seu terme original en anglès, un terme que el diccionari d’Oxford va incloure de manera oficial aquest 2015, i s’ha convertit en una de les paraules de l’any. Segons aquesta definició, l’economia col·laborativa és un sistema econòmic a través del qual es comparteixen actius o serveis infrautilitzats entre particulars, ja sigui gratuïtament o cobrant una comissió, i típicament gràcies a internet.

Les empreses d'economia col·laborativa existeixen gràcies a un factor comú, internet, que permet a les plataformes posar en contacte els particulars que intercanvien un servei o producte

L’economia col·laborativa ha nascut com a resultat d’un canvi en les tendències i pautes de consum, però també a causa d’una transformació de les capacitats i possibilitats dels mateixos consumidors. Segons un informe d’Adecco presentat aquest setembre, els catalans comencen el mes amb 170 euros menys a la butxaca que l’any 2010. Per tant, la seva capacitat de compra s’ha reduït significativament. A aquest fet cal afegir-n’hi un altre de menys pragmàtic però que també pesa a l’hora de provocar el naixement d’aquesta nova manera de consumir: un canvi de mentalitat. “Els millennials no estan gaire interessats a gastar-se els pocs diners que tenen, i que els han costat molt de guanyar, per comprar-se un cotxe”, deia Richard Steinberg, conseller delegat del servei de compartir cotxe llançat per la firma BMW, DriveNow.

Aquestes declaracions les recollia la consultora internacional PwC en un informe sobre l’impacte i la projecció de l’economia col·laborativa als Estats Units, fet l’any 2014. La diferència és la percepció o el valor que atorguem a la propietat. L’economia col·laborativa ja no compra productes o serveis, sinó tenir-hi accés. L’usuari està disposat a pagar per tenir accés a un servei o a la utilització d’un producte, però no a tenir-lo. En el cas d’Airbnb, l’hoste paga per tenir accés durant uns quants dies a l’habitació d’un particular o al seu apartament.

Un model que es trasllada al transport en el cas d’Uber, una plataforma que posa en contacte conductors (particulars i professionals) amb persones que volen anar d’un punt a un altre de qualsevol de les més de 250 ciutats on opera amb els seus diversos serveis. Airbnb i Uber són els dos exemples més sonats que porten penjada l’etiqueta d’economia col·laborativa, però hi ha molts altres serveis i productes que apliquen aquest model. A Catalunya, per exemple, Kantox és un gran cas d’èxit en el sector financer: en aquest cas posa en contacte empreses que efectuen transaccions internacionals que impliquen intercanvis de divises i els permet una transacció directa evitant passar pels bancs. Un altre sector en què Catalunya té un bon exemple és el de la paqueteria. Glovo és una plataforma que posa en contacte repartidors sobre dues rodes amb persones que necessiten fer-se portar algun paquet o fer algun encàrrec a la ciutat. Però fins i tot els gossos poden compartir casa i sota aquest pretext va néixer DogVacay, que posa en contacte usuaris que necessiten una llar amb qui deixar el seu gos i persones que estan disposades a acollir-lo.

Qualsevol servei a un clic

Totes aquestes plataformes existeixen gràcies a un factor comú: internet i el telèfon mòbil. El mateix informe de PwC recull quins són els cinc pilars de l’economia col·laborativa en una llista que té en primer lloc les plataformes digitals. El que fa possible que Airbnb tingui l’oferta d’habitacions i apartaments turístics més gran del món sense posseir-ne cap és gràcies a la pàgina web que els permet agrupar tots els anuncis al mateix temps que proporciona la seva plataforma com a intermediari per efectuar el pagament i emportar-se’n així una comissió.

Si bé és cert que sense la tecnologia aquesta nova manera de consumir no seria possible, tampoc seria possible sense la confiança a l’hora de fer pagaments per internet. És per això que diversos experts situen eBay i PayPal com els primers exponents de l’economia col·laborativa o, com a mínim, com el seu primer trampolí. També té molt a veure amb la cultura dels millennials, que ja han nascut en un context en què comprar per internet és més comú que anar a la botiga, i en què el sector del comerç en línia creix a un ritme del 25% anual només a l’estat espanyol. Els millennials, deia el director de DriveNow, només volen arribar d’un lloc a un altre i els és igual si el cotxe és seu o no. Davant la falta d’empreses que els ofereixin aquesta opció, aquesta generació les ha creat ella mateixa. La majoria d’aquestes plataformes estan impulsades per joves emprenedors que tot just s’acaben de graduar.

L’experiència de compartir

Però Airbnb, per exemple, no ofereix només un lloc on dormir, sinó “l’hospitalitat i l’experiència d’un viatger com si fos un local”, deia Chip Honley, director d’hospitalitat de la companyia, en una trobada que reunia amfitrions de la plataforma d’arreu del món.

A més de poder viatjar, intercanviar roba, enviar paquets, moure’s per la ciutat o comprar objectes de segona mà a un preu més assequible, molts dels partidaris de l’economia col·laborativa defensen l’experiència que implica el simple fet de compartir, com passa quan es comparteix trajecte de cotxe amb altres viatgers a través de BlaBlaCar.

Però també és inevitable lligar-ho a l’aparició d’altres fenòmens, com ara el do it yourself [fes-t’ho tu mateix], o a l’auge del mercat de segona mà i el reciclatge, que demostren que hi ha més conscienciació dels consumidors cap al medi ambient, l’ús dels actius i la necessitat d’utilitzar i reutilitzar millor actius ja existents.

No només la tecnologia ha impulsat l'economia col·laborativa, també hi ha hagut un canvi de confiança del consumidor a l'hora de pagar a través de plataformes i la voluntat de viure l'experiència de compartir

Hi ha molts exemples de plataformes d’economia col·laborativa que donen una segona vida a objectes que abans de la crisi haurien anat probablement a les escombraries. Per exemple, els usuaris de Wallapop, l’aplicació de mòbil catalana que geolocalitza objectes de segona mà que particulars tenen a la venda, poden donar una segona vida a productes vells o que ja no necessiten sense necessitat de portar-los a cap botiga o obrir l’ordinador, com ja fa eBay.

Fins i tot hi ha plataformes per compartir autocaravanes, viatges en vaixell, terrasses de particulars, locals, places d’aparcament, menús de restaurant, espais de feina, bicicleta i moto, apunts, mòbils, entrades a esdeveniments o serveis de la llar, com cangurs.

Deu anys després del naixement d’eBay, aquesta revolució ha implicat que sectors tradicionals com ara els hotelers o els taxistes s’hagin manifestat en contra d’aquestes plataformes, que han impulsat canvis, reformes o, com a mínim, anàlisis de la regulació, per adaptar-se al que molts consideren una revolució ara ja imparable.