Gairebé 5 anys lliures de fum

Qui troba a faltar degustar una paella mentre el comensal de la taula del costat s’està fumant un cigarret? ¿O sortir de la discoteca amb els cabells i la roba amb pudor de fum? Potser ni els mateixos fumadors ho enyoren. Al gener farà cinc anys que la llei del tabac prohibeix fumar en espais públics tancats com ara restaurants, bars i discoteques. La llei es va fer per protegir, sobretot, els fumadors passius però, de retruc, ha provocat una reducció dels fumadors diaris i ocasionals a Catalunya, que el 2002 eren el 32,1% de la població a partir de 15 anys, i ara són el 25,9%. Des de l’aplicació de la llei, el nombre de fumadors s’ha reduït en 200.000 persones. “Són persones que s’adonen que ho poden deixar, que davant de la prohibició tenen més incentius i s’ho replantegen”, explica Esteve Fernández, cap de la unitat de control del tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

No obstant, 1,6 milions de catalans encara fumen i el tabaquisme continua sent un dels principals problemes de salut pública. El tabac fa estralls i és la primera causa de mortalitat evitable. És responsable d’una de cada sis morts a Catalunya i es calcula que un de cada dos fumadors tindrà una malaltia relacionada amb el tabac. És responsable del 95% dels càncers de pulmó i també hi ha una relació directa amb el càncer de laringe, d’esòfag, de pàncrees o de bufeta urinària. I també està darrere de les malalties cardiovasculars i de problemes respiratoris. Els fumadors no són els únics que en pateixen les conseqüències. L’exposició al fum ambiental del tabac provoca 700 morts anuals -entre 2.000 i 3.000 a l’Estat-, però des de l’aplicació de la llei el nombre de defuncions de fumadors passius “s’ha reduït considerablement perquè sabem que les persones exposades al tabaquisme passiu han disminuït molt”, indica Fernández.

Des del 2011 ha anat creixent el nombre d’espais lliures de fum, fins al punt que s’han estès més enllà dels límits regulats, com ara la llar. Un dels arguments del sector de l’hostaleria contra la llei era que el consum de cigarrets es desplaçaria al domicili familiar, però Fernández apunta que això no ha sigut així i que gràcies a la nova llei els fumadors han restringit el tabac dins de casa i ara fumen més a l’aire lliure o han reduït el consum.

El cap de tabaquisme de l’ICO reconeix que “és complicat” legislar en espais privats però considera que tampoc seria “desgavellat” prohibir fumar al cotxe, “almenys amb presència de menors”.

Tot i que encara han de passar uns quants anys per veure l’impacte de la reducció del tabaquisme sobre la salut, diversos estudis ja mostren un descens de l’11% en els ingressos per infart de miocardi. Aquests efectes es podrien ampliar a altres malalties respiratòries. Pel que fa a malalties més greus, com ara el càncer, no apareixen fins a dècades després que la persona hagi començat a fumar. És per això que ara s’ha registrat un augment del 141,6% dels casos de càncers de pulmó en dones, ja que elles van començar a fumar més tard. El cos comença a experimentar els primers canvis només vint minuts després de deixar de fumar, quan la pressió arterial comença a regular-se i calen fins a 20 anys perquè el cos es recuperi, però els pulmons no tornaran a ser mai com eren abans de fumar.

Paral·lelament a la consolidació de la llei, hi ha hagut un canvi de percepció social respecte del tabac i hi ha consens que és nociu per a la salut. La prohibició de fumar també ha portat hàbits de vida més saludables. “El tabac és el pal de paller però això ha d’anar lligat a una dieta saludable, a la pràctica de l’esport o a evitar el sobrepès”, diu Fernández. De fet, segons l’OMS, la meitat dels càncers es podrien evitar amb una vida sana, com ara una alimentació rica en fruita i verdura, fer activitat física regular, com caminar 30 minuts diaris, evitar l’exposició excessiva al sol i els hàbits tòxics -tabac però també alcohol- i viure en un espai lliure de fum. “Les polítiques per promoure els hàbits saludables han de ser conjuntes”, raona Fernández. El balanç dels primers cinc anys de la llei és positiu. El compliment és òptim. L’any passat només en un 3,2% de les inspeccions es va detectar alguna incorrecció.

El soroll, enemic número 1

El sector de l’hostaleria reconeix que la llei està “molt instaurada” i no hi ha marxa enrere. “Molta gent no suportava el fum i tornar a la situació anterior seria ara impossible”, reconeix Joaquim Boadas, secretari general de la Federació Catalana d’Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm). Qui vol fumar ho fa al carrer i és per això que Boadas apunta que “l’enemic número 1 de la llei del tabac és el soroll”. “Es genera una activitat paral·lela fora del local que és difícil de gestionar”. El Gremi de Restauració de Barcelona, però, continua preferint la llei del 2006, quan els propietaris de bars i restaurants podien triar si volien ser espais lliures de fum o no . Asseguren que la prohibició els ha suposat una caiguda del consum que ha costat de recuperar, perquè pel mig s’hi ha creuat la crisi econòmica.

Argumenten que hàbits associats al tabac, com el cafè i la copa de després dels àpats, s’han reduït. “I les sobretaules eren el gran marge de negoci de la restauració”, al·lega Roger Pallerols, director del gremi, que cita caigudes de fins al 25% de la facturació. En els últims anys també s’han detectat canvis en el consum. S’ha reduït la venda de cigarrets amb filtre i ha crescut la del tabac d’embolicar, especialment entre els més joves, el col·lectiu en què ara se centren els esforços per inculcar hàbits de vida saludable.