Mil motius per a la revolta

Un món "on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures" era el somni de Rosa Luxemburg, la revolucionària assassinada a Berlín el 1919. Gairebé un segle després la frase manté tot el seu sentit. Sobren motius per a la revolta.

RICS MÉS RICS I POBRES MÉS POBRES

Sota el capitalisme, la desigualtat al món creix vertiginosament. La riquesa que posseeixen els 70 milions de persones més riques del planeta supera tot el que té el 99% de la població mundial, més de 7.000 milions de persones, denunciava l’ONG Oxfam Internacional al Fòrum Econòmic de Davos. Les classes populars carreguen amb l’impacte de la crisi sistèmica que va començar el 2009. A Europa, la resposta dels governs ha sigut en forma de retallades als serveis públics, que fan augmentar més l’atur i resten recursos per pal·liar-ne les conseqüències. Set milions de joves europeus estan atrapats en l’espiral de l’atur, que amenaça el seu futur i el del sistema de pensions. Els bancs privats, i no els estats, es beneficien del finançament barat del Banc Central Europeu. “Tot aquest patiment és totalment evitable i innecessari i existeix només per a benefici de la banca”, escriu Vicenç Navarro, catedràtic de la UPF.

TOTES LES VIOLÈNCIES CONTRA LES DONES

L’ONU estima que una de cada tres dones ha patit violència física o sexual, principalment a mans de la seva parella. Més de 250 milions de dones al món s’han casat abans dels 15 anys i el 70% de les víctimes del tràfic d’éssers humans són dones. A la majoria de països les dones guanyen de mitjana entre el 60% i el 70% del sou dels seus companys homes, treballen en els sectors més precaris i la diferència de participació al mercat laboral és d’un 30%. Això sense oblidar que dediquen entre 1 i 3 hores diàries més que els homes a les tasques domèstiques. El patriarcat també es tradueix en un accés menor a les institucions i als llocs de presa de decisions polítiques. De tots els parlamentaris del món el gener del 2015, només dos de cada deu eren dones.

CORRUPCIÓ I FALTA DE DEMOCRÀCIA

Cada any dos bilions de dòlars en diner negre es blanquegen en el sistema financer global, sense que es pugui rastrejar la identitat dels seus amos ni l’ús que en fan, denuncia Transparency International. L’expresident tunisià Zine El Abidine Ben Ali està acusat d’haver robat fins a 2.600 milions d’euros al seu poble durant la dictadura, la majoria dels quals encara són en bancs de Suïssa. Però en sistemes democràtics se suposa que hi ha d’haver mecanismes per controlar la relació entre el poder i el capital. Escàndols com el cas Bárcenas o el cas Pujol demostren que no funcionen. “La corrupció és a les institucions. Per això les institucions no poden vigilar-se a elles mateixes. Només acabarem amb la corrupció creant camins efectius perquè sigui la ciutadania qui vigili el funcionament de la cosa pública. I això, per fi, ho anomenarem democràcia”, diu Simona Levi, activista anticorrupció de Xnet.

GUERRES I MILIONS DE REFUGIATS

El pressupost que els governs de tot el món destinen a la despesa militar és d’1,8 bilions d’euros anuals, més que durant la Guerra Freda. I és evident que aquesta despesa no fa del món un lloc més segur, més aviat el contrari. Les conseqüències de la violència les pateixen els de sempre. L’ONU calcula que al món hi ha 59,5 milions de persones que han hagut de marxar de casa seva fugint de la violència i de la persecució, 9,5 milions dels quals viuen fora del seu país. Menys d’un milió d’aquests han arribat a Europa, la majoria procedents de Síria, expulsats per la violència del règim de Baixar al-Assad, de la barbàrie de l’Estat Islàmic i dels bombardejos de la coalició dels Estats Units i de l’aviació russa. La sobreexplotació i el saqueig dels recursos naturals i el canvi climàtic també recauen sobre els més febles i causen desplaçaments massius de població. Una Europa vella, rica i en pau, envoltada d’un món pobre, jove i en guerra. I davant d’aquesta fossa, el blindatge de fronteres no serveix per frenar l’arribada de refugiats, sinó per causar més morts (més de 3.500 enguany al Mediterrani) i tot el patiment d’un penós viatge.