“El cert és que l’ecologia no és una moda ni una tendència, és una necessitat”. Ho diu Silvio Elías, un dels fundadors de la cadena d’alimentació Veritas, que en els últims anys han notat com es disparava el nombre de clients “fins i tot en els anys més durs de la crisi”. Per a Elías, estem davant d’un “canvi d’hàbits generalitzats” que suposa un punt d’inflexió en una societat que ha convertit la vida sana en un dels seus principals objectius.
“En els últims anys -diu Josep Francesc Valls, catedràtic d’Esade i especialista en temes de consum- hem adoptat una actitud proactiva davant la vida: fem esport, mengem bé i ens cuidem més”. “L’interès per tots aquests productes s’ha disparat perquè hi ha hagut un canvi important en els consumidors, que han deixat de prioritzar els preus per donar molta importància al valor del que compren”. Valls matisa que el preu continua sent un factor important però ara també ho és el que hi ha al darrere del que comprem. “Volem saber d’on surten les coses, si han contaminat molt o no per arribar fins a nosaltres, i si l’empresa que les fa té polítiques de responsabilitat social corporativa. Si el que hi ha al darrere ens agrada, estem disposats a pagar una mica més pel que comprem”, resumeix.
Un altre canvi de tendència que es detecta és que hi ha menys consumisme. “La gent ja no vol gastar tant com abans. Hi ha menys ingressos a les famílies i no es vol gastar innecessàriament. I no només per un tema d’estalvi sinó també per un tema mediambiental i de sostenibilitat”, explica aquest catedràtic.
Alimentació
Un dels sectors en què el canvi de tendència s’ha notat més és l’alimentació. “Hi ha hagut una reordenació de prioritats a les llars”, explica Silvio Elías, que creu que la crisi ha fet obrir els ulls a molta gent, que s’ha adonat que és molt important cuidar el que menja i ha decidit renunciar a algunes despeses per poder tenir una alimentació més saludable. Així s’explica l’augment de vendes de les botigues de menjar ecològic i de proximitat, que generalment són més cares però que han pujat tot i la crisi. Per a Elías, “la gent cada cop és més conscient que el binomi alimentació-salut és fonamental, i cada cop hi ha més informació que ho demostra”. L’últim exemple és l’informe que l’OMS va publicar a finals d’octubre, en què alertava que la carn processada i la carn vermella, consumides en excés, poden provocar càncer. Elías creu que tota aquesta informació s’acabarà transformant, amb el temps, en regulació, i això vol dir que la majoria d’aliments tindran uns estàndards molt semblants als ecològics: “En aquests moments ens trobem que els productes fitoquímics que s’utilitzen en l’agricultura es prohibeixen cada cinc anys i es canvien per uns altres que es tornen a prohibir. Crec que a la llarga es deixaran d’utilitzar”.
De fet, la superfície de cultius d’agricultura ecològica a Catalunya ha crescut de manera sostinguda en els últims anys i ha passat de les 56.000 hectàrees que hi havia el 2004 a les 120.865 del 2014, segons dades del CCPAE; mentre que el nombre d’operadors ha passat de 900 el 2004 a 2.700 el 2014. Així, Catalunya s’ha convertit en líder estatal en l’elaboració de productes ecològics. El sector que té més pes és la vinya, amb un 34% dels cultius, seguit de les oliveres, amb un 24%, i dels cereals i les lleguminoses, amb un 17%.
Una altra tendència que va en augment és el vegetarianisme. Jordi Barri, director general del grup Teresa Carles, diu que “l’interès pel menjar saludable s’ha disparat perquè hi ha la voluntat d’arribar a grans de manera saludable”. Aquest grup de restauració té quatre establiments -tres a Barcelona i un a Lleida- i tres són totalment vegetarians, mentre que l’altre és el que s’anomena flexiterià, és a dir, amb plats que majoritàriament estan fets amb verdures però amb alguna oferta de peix i carn. “Aquí a l’Estat hi ha hagut un augment del vegetarianisme i també del veganisme, que fa uns anys es veia com un corrent radical que seguien quatre hippies i que ara en canvi està molt més integrat”, diu Barri.
Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, també creu que vivim una tendència “en què es posa la salut com a valor ideal”. Ell ho veu bé però també ho critica: “Està bé perquè fa que la gent es cuidi, mengi bé i faci esport, però cal que anem alerta i no ens trastoquem ni ens obsessionem amb la vida sana”. Massanés reivindica l’estil de vida mediterrani, els menjars col·lectius i la dieta variada i equilibrada “sense comptar nutrients” i sobretot “deixant-nos guiar pel nostre gust, que és sempre un bon indicador”.
Esport
Un altre dels fenòmens que demostren la voluntat de tenir una vida més saludable és l’augment de la gent que fa esport. “Ara mateix hi ha molta més gent que fa exercici físic que fa 40 anys”. Ho diu Mariona Gummà, metge i nutricionista, que posa com a exemple la passió per córrer: “Ara l’esport de moda és el running, però fa pocs anys la gent se sorprenia si algú corria pel carrer. Avui en dia veiem desenes de corredors. És un esport que atreu molta gent perquè és econòmic, es pot fer a tot arreu i el pot fer tothom”. Aquesta metge confirma que estem molt pendents de tenir una vida sana i d’estar en forma: “Tenim més informació, som més conscients de com funciona la salut perquè s’ha fet una tasca molt important a les escoles i ara la majoria sabem què hem de fer per prevenir malalties. Ens han explicat que això està molt relacionat amb el nostre estil de vida”. Gummà apunta que la crisi va ser un punt d’inflexió important a l’hora de replantejar-nos la vida i apostar per uns hàbits més saludables. “La crisi ens ha fet valorar coses que donàvem per sabudes. Després d’una època de benestar, ens hem replantejat aspectes del nostre benestar físic i mental i això fa que ens cuidem més”.
Aquesta metge creu que la població ja sap que ha d’integrar l’exercici físic a la seva vida quotidiana i qui més qui menys ho intenta, amb més o menys èxit. “No cal anar al gimnàs a fer peses, es tracta de fer els encàrrecs caminant o pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor. És tan fàcil com això”, recalca.
Consum col·laboratiu
Un altre aspecte que ha canviat en la nostra manera de consumir és que ara, segons explica Francesc Xavier Valls, “tenim una actitud més procliu a compartir, no ens interessa ser propietaris de coses i això explica l’auge del consum col·laboratiu”. Valls destaca que les xarxes socials tenen un gran protagonisme en aquesta nova filosofia, que aposta per compartir les coses que no es fan servir, reutilitzar els mobles per fer-ne d’altres o donar la roba de nadons que gairebé no s’ha utilitzat.
“És una opció més sostenible i a favor del medi ambient i encaixa amb aquesta nova filosofia de consumidor preocupat pel planeta”, recorda aquest expert, que creu que en els últims cinc anys ens hem tornat “consumidors més racionals”. “Ara ens importa el valor de les coses, cada cop comprem menys per impuls i pensem molt abans de fer-ho, ho mesurem, esperem i hi donem voltes”. Els nous hàbits, doncs, ens han tornat més reflexius i ens aboquen a una vida més sana. Benvinguts siguin.
