“Amb aquests contes busco transmetre als nens situacions que els puguin servir de model i veure-s’hi reflectits”

Aquest migdia té lloc l’entrega de premis del 37è Concurs BBVA de Dibuix Escolar que atorga la Fundació Antigues Caixes Catalanes. La convivència és l’eix central dels sis contes que han inspirat els dibuixos dels alumnes de primària i d’educació especial que hi participen i que ha redactat Júlia Prunés, escriptora especialitzada en educació emocional.

¿Els contes són un bon instrument per a la competència emocional?

Dependrà del conte, de qui l’explica i de si el llegeix el nen sol. Hi ha contes escrits de tal manera que l’infant es pot posar a la pell dels personatges i agafar-ne les estratègies per regular o gestionar les situacions que s’hi expliquen. Hi ha casos en què no i que podrien produir just l’efecte contrari si no són explicats per algú que sàpiga anar més enllà o introdueixi els nens en la reflexió sobre aspectes com ara els estereotips de gènere o la violència.

Com a autora dels contes, què buscava transmetre amb les històries?

Els sis contes d’aquest any versen sobre la convivència però els dels altres anys –dels dels dos anys anteriors també me’n vaig encarregar jo–, versaven sobre la gestió de les emocions, l’empatia, la diversitat, la gestió dels conflictes... Amb aquests contes busco transmetre als nens situacions que els puguin servir de model i veure-s’hi reflectits. A més, quan em va arribar la proposta d’escriure aquests contes, vaig demanar de crear un blog paral·lel amb recursos per als mestres perquè els puguin treballar a la classe. A més, he creat uns dossiers on s’explica l’essència de cada història i com està treballada la competència que es vol explicar.

¿Han aparegut coses que no esperaves o hi han introduït algun punt de vista que no preveies?

Em sorprèn veure personatges que m’imagino d’una forma i ells els dibuixen diferent. Quan faig un conte, procuro que puguin dibuixar-ne moltes coses diferents perquè doni molt de si amb diversos escenaris, personatges, èpoques i països. Molts cops, m’imagino un conte posant l’accent en alguna escena concreta i els nens em sorprenen dibuixant-ne una altra o algun detall concret d’alguna escena que ni està explicada al conte. És molt emocionant.

Els contes conviden a reflexionar sobre l’amistat, el respecte i la convivència. ¿Donem a aquests valors la importància que es mereixen?

Els nens agraeixen molt poder-ne parlar, no perquè no s’ho hagin plantejat, sinó perquè la seva vida o els adults que els envolten no sempre donen peu a parlar d’emocions. Jo procuro que als meus contes no hi aparegui cap judici. Tots som persones, tots aprenem i ens equivoquem i equivocar-nos no vol dir ser mala persona, sinó que es tracta d’un procés d’aprenentatge i procuro que això es vegi sempre. Un cop, una mare em va explicar que la seva filla havia detectat una situació de 'bullying' a classe gràcies al conte ‘El triangle del foc’. M’agrada pensar que són útils i això m’anima a seguir escrivint.

Com valores la funció educativa de certàmens com aquest?

És molt important que es mantinguin no només perquè en aquest cas es treballa l’educació emocional, sinó perquè també implica el desenvolupament artístic dels nens, així com les seves capacitats per llegir i interpretar històries.