“Si és una feina que t’agrada, aprofita-la, perquè potser no tindràs més oportunitats per fer-la”

BarcelonaEn Marc Cardó Sullastres (Barcelona, 1980) té 37 anys. Ha realitzat un curs amb la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Catalana Síndrome de Down en Auxiliar de Ràdio i Comunicació però aquest mes finalitza un període de tres mesos de pràctiques a la seu central de BBVA a Barcelona. La síndrome de Klinefelter amb la qual conviu no li ha impedit gaudir de l’experiència i mostrar les seves infinites ganes d’aprendre més sobre el món de la banca.

Com va sorgir l’oportunitat de realitzar un període de pràctiques a BBVA?

Va ser a través de la Fundació Catalana de Síndrome de Down. La meva tutora es va posar en contacte amb mi i m’ho van oferir.

Quines tasques hi has desenvolupat?

He fet tasques com ara arxivar documents alfabèticament, comptar diners dels caixers automàtics, comptar diners estrangers, encarregar-me de la destrucció de documents, fer la revisió de les comandes del material d’oficina i fins i tot, en una ocasió, també vaig atendre algun client.

Has pogut comprovar com es treballa per dins en una entitat bancària. Què és el que més t’ha agradat conèixer?

En un principi, jo em pensava que estaria en una oficina petita, però resulta que vaig estar en una oficina molt gran. Tot i això, el que més em va agradar va ser la gent amb qui estava, que hi vaig estar molt a gust, sobretot amb la Carme.

T’ha sorprès alguna tasca que no sabies que s’hi desenvolupava?

Jo sabia que es podien comptar diners però no sabia que també es podien comptar diners d’altres països. Durant la meva estada, vaig tenir l’oportunitat de comptar diners del Japó així com moneda anglesa, de Finlàndia i d’algun altre país que ara no recordo...

Com valores l’experiència en general? La recomanes?

Jo he après molt. Si és una feina que t’agrada, aprofita-la, perquè potser no tindràs més oportunitats per fer-la. A mi, personalment, m’ha agradat molt. Si alguna persona em pregunta per l’experiència, jo l'hi recomano perquè, en el meu cas, hi he estat molt a gust.

Has establert molt bona relació amb la Carme, el teu referent al banc. Què t’ha aportat treballar al seu costat?

Sobretot, experiència. Ella m’ha ensenyat moltes tasques que no havia fet en altres llocs. També m’ha ensenyat a prendre’m les coses amb calma i a estar a gust amb allò que fas.

Després de l’experiència que has tingut en aquest període de pràctiques, t’has vist reforçat? Notes que has ampliat el teu horitzó professional?

Sí, perquè és quelcom diferent. M’és difícil expressar-ho. M’he sentit jo mateix. I això em recorda molt la cançó 'Llença’t', que és del grup Lax’n’busto, que diu: “Llença’t, cada instant és únic, no es repetirà, sento que el cor ja no para de bategar i em diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà”.