"La biblioteca és cultura, educació i cohesió social”

BarcelonaDurant l'any 2010 les biblioteques municipals han rebut més de 5.980.000 visites. L'esforç inversor de l'Ajuntament de Barcelona en aquesta xarxa d'equipaments culturals en l'últim mandat ha estat de més de 40 milions d'euros i la ciutat disposa actualment de 36 biblioteques en funcionament que s'ampliaran fins a 42 a finals del 2012. L'Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona, explica quins són els objectius i els nous reptes de les biblioteques.

Qui mana a les biblioteques de Barcelona?

Són un servei municipal i l'Ajuntament n'és el responsable. En el cas de Barcelona, l'any 2001 es va constituir el Consorci de Biblioteques, format per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, per gestionar-les. Cada entitat hi participa segons les seves responsabilitats.

Quina és la distribució de les biblioteques en els districtes?

Respon al desplegament del pla de biblioteques de l'any 1998, aprovat per unanimitat pel govern de la ciutat. El pla preveia un model de biblioteca oberta com a instrument d'equitat en l'accés a la informació i a la cultura. I ha aconseguit un desplegament territorial sense precedents en comparació amb altres equipaments municipals, cosa que ha fet possible l'objectiu que tothom tingui una biblioteca pública com a màxim a vint minuts de casa.

Es pot considerar que és un dels èxits del pla?

El pla de biblioteques ha aconseguit dues coses: acostar i connectar. Acostar aquest servei a la gent és tan important com connectar amb les seves necessitats. La biblioteca pública reflecteix molt bé el perfil de la ciutadania: hi trobes persones de diferents edats i procedències, amb diferents bagatges i, per tant, persones amb diferents necessitats. La gràcia ha sigut saber connectar amb una part important d'aquestes necessitats ciutadanes.

Com se sap el que necessita la gent? No deu ser fàcil...

Amb molta flexibilitat, per anar tenint la capacitat d'adaptar els espais i els serveis de les biblioteques a aquests canvis. La societat canvia molt ràpidament i Barcelona ha esdevingut en els últims anys molt diversa i ha entrat de ple en el món digital. Jo crec que la biblioteca ha tingut la capacitat d'adaptar-s'hi, jugant amb un avantatge: que estàvem en un procés de creixement i, per tant, els nous equipaments ja naixien amb unes altres condicions. Com ens hi adaptem? Estant molt atents, amb uns equips de professionals que treballen molt, i sense perdre el contacte amb els usuaris i amb la societat en general.

Com s'han adaptat les biblioteques a la societat digital?

La qüestió digital seria una bon exemple d'adaptació. L'any 1996 vam posar els primers ordinadors amb internet públic. Aquells anys molt poca gent tenia internet a casa. Ara aquest servei el continua utilitzant molta gent, però és un perfil de gent diferent del que l'utilitzava al començament. Ara totes les biblioteques tenen accés a internet a través de wifi perquè s'hi ha incorporat tota una sèrie de gent que hi treballa amb els seus ordinadors a la biblioteca amb l'accés wifi.

Quines serien les properes passes en aquest procés?

En aquest mateix àmbit s'està treballant ara en les qüestions de la capacitació digital i l'alfabetizació informacional. Ensenyar a la gent que no té les eines –un aspecte generacional i cultural– i ensenyar als joves –que són ja nadius digitals– a seleccionar els recursos digitals que compren o que estan disponibles a la xarxa de manera oberta.

Quin són els nous reptes?

Ser capaços també d'adaptar els espais de les biblioteques que ja tenen deu anys en aquestes noves necessitats. I anar incrementat aquest percentatge del 50% de la població que té carnet de biblioteca. Encara ens queda camí per recórrer en la feina amb el públic que encara no utilitza la biblioteca pública.

Quin és el servei més usat?

Durant els anys 90 el préstec de documents era el servei central. Ara correspon només al 30% dels usos de la biblioteca, el que vol dir que hi ha un 70% d'usuaris que fan altres coses: llegir o consultar la premsa, les revistes, treballar en grup amb els companys d'escola o d'institut, assistir a una activitat cultural o seguir un curs de formació.