Una casa sota el sol
El segle XX va inventar noves tipologies per als habitatges d'estiueig que han fet escola
El costum de canviar la residència habitual a l'època de vacances no és pas nou. Ja els romans tenien segones residències i palauets d'estiu. Les viles palladianes al Renaixement van reformular la casa d'estiu en una primera residència amb l'oci integrat. El Palau Blenheim, al camp anglès, és potser el màxim exponent de les residències de vacances victorianes. La segona residència vinculada a la burgesia creix amb la Revolució Industrial, en el nostre país protagonitzada pel Modernisme, vinculat en molts casos a empresaris tèxtils.
Fins i tot els règims totalitaris estableixen períodes de descans i centres de vacances per als seus ciutadans. El gegantí centre turístic nazi, situat a la ciutat de Prora, o el de Druzhba, a Ucraïna, que pertanyia al regim comunista de l'antiga URSS, són una bona mostra de com s'entenien les vacances, de manera col·lectivitzada, centralitzada i organitzada per l'estat.
El reportatge inclou un recorregut històric amb exemples emblemàtics com la Casa Bombelli (Cadaqués), La Ricarda (El Prat de Llobregat), Casa 108 (Santa Cristina d'Aro) i Casa Raspall (La Garriga).
Llegiu-ho a l'Ara Premium.
