El "privilegi" d'estudiar el català a l'escola durant la Segona República

Joan Grañén, lector de l'ARA, explica que el pare de la Teresa Gimpera li feia classes de català amb la gramàtica de Jeroni Marvà

Diferents persones amb projecció pública i nascudes entre els anys 40 i els 70 ens han explicat, durant les últimes setmanes, com van aprendre el català quan no s'ensenyava a l'escola. Però, què passava abans de la dècada dels 40? Un dels lectors de l'ARA ens ho explica.

El Joan Grañén (Vallfogona de Riucorb, 1919) va anar a l'escola dels germans Maristes d'Igualada i feia totes les classes en castellà menys el catecisme. Però l'arribada de la Segona República a Catalunya ho va canviar tot. Els "hermanos" maristes, que els alumnes anomenaven "armanus", van passar de portar sotana negra fins als talons a dur camisa i corbata, "l'armanu Olegario" es va convertir en el senyor Ramon Escolà i, el 1932, es van començar a fer classes de llengua catalana. Quan el Joan va acabar l'escola, va voler continuar les classes de català a l'Ateneu Igualadí, amb el senyor Gimpera com a professor, el pare de la model i actriu Teresa Gimpera. Ensenyava els alumnes amb la gramàtica catalana de Jeroni Marvà, que el Joan encara conserva.

Gràcies a a aquesta educació Grañén va aprendre a llegir i a escriure un català "més que correcte" que li va ser útil per enviar correspondència en la seva llengua des de la Batalla de l'Ebre. Escrivia cartes als pares i a la família totes les nits mentre que, de dia, era el darrer proveïdor d'una esquadra de polonesos i anava carregat amb el fusell metrallador lleuger. Al final, durant la retirada de l'exèrcit republicà, va seure esgotat a redós d'un marge a esperar que els feixistes el capturessin. Va anar a parar a quatre camps de concentració diferents, on escriure en català ja va ser més complicat. Només podia enviar una postal, en castellà. Va aprendre a fer lletra minúscula i, fins i tot, a escriure unes frases en vertical a sobre de les altres per aprofitar al màxim aquell espai fred i humit del cartró que es va acabar convertint en familiar.

El Joan és un lingüista gairebé autodidacte perquè ha dirigit i corregit textos de la revista 'Excursionisme', de Gràcia, i de 'La Torre Ferrera', la revista de Mont-ras (Baix Empordà), on viu actualment. Escriu cartes als diaris quan hi troba faltes ortogràfiques i la seva néta el recorda sempre amb el diccionari a les mans, per resoldre qualsevol dubte en el moment precís. I el castellà... "el castellà no m'interessa perquè Espanya va atacar Catalunya i la meva llengua i ara ho està tornant a fer", diu.

Sempre ha estat lligat a la cultura catalana. Cantava a la Coral Núria cançons tradicionals catalanes, és subscriptor de diversos diaris en llengua catalana i ha llegit autors com l'Albert Jané, el Josep Ruaix, l'Albert Pla Nualart i el Joan Solà. És subscriptor del 'Cavall Fort' des del primer número i es va encarregar de portar els fills a fer classes extraoficials en català. Grañén és conscient que va trepitjar l'escola durant uns breus anys en què els professors i els llibres van oferir a una generació la possibilitat d'aprendre a llegir i escriure en català. "Jo no pensava que fos un privilegiat, però ho era", explica.




Més continguts de

El + vist

El + comentat