Miquel Puig: el 'Cavall fort' per aprendre a llegir català abans de parlar-lo

Nascut a Tarragona, després de criar-se a Madrid va tornar a Catalunya a estudiar la carrera d'economia. Per ell, era un lloc mític perquè era un país petit que lluitava per la seva identitat

Va perdre la identitat en un viatge entre la terra on va néixer, Tarragona, i la ciutat on va créixer, Madrid. I va trigar 17 anys a parlar el català i tornar a la seva terra, però ho va fer.

El principal responsable d'aquella decisió de tornar a Catalunya d'aquell noi que es deia Miquel Puig, nascut el 1954, –que després seria un dels economistes destacats del país– va ser el seu pare: un home molt catalanista però també molt tímid que va fer el possible, amb tot en contra, per transmetre la cultura i la llengua catalana als seus fills sense que gairebé es notés. Ho va fer amb petites accions que van fer que Puig cerqués les seves arrels tot i haver rebut una educació en castellà.

Quan el pare tornava dels seus viatges a Catalunya portava llibres de la col·lecció 'El Patufet', que eren restes d'editorials que havien sobrat del temps d'abans de la guerra, i discos de la Nova cançó. També el va subscriure a ell i als seus germans al 'Cavall Fort'.

Era un gran lector de publicacions en qualsevol llengua i va trobar per casa ' Bolavà detectiu', de Folch i Torres. També llegia el 'Cavall Fort', però confessa que el Capitan Trueno tenia més glamur. La seva afició lectora va fer que aprengués abans a llegir el català que a parlar-lo. Voltant per casa va descobrir també la música en català. El primer disc que li va arribar a les mans va ser 'El vent, som, la pedra i a cops', de Raimon, i té molts records d'un altre disc que va aparèixer per casa amb monòlegs de Joan Capri.

Amb 17 anys es podria dir que va "decidir ser català” i va comprar una gramàtica d'Artur Martorell per aprendre la llengua. “Sent adolescent i fent aquestes coses, més que rebel·lar-me el que volia era trobar la manera d'identificar-me, de buscar la meva identitat i les meves arrels”, assegura.

No només va aprendre a parlar el català, sinó que va marxar cap el que sentia que era la seva terra a acabar la carrera d'economia. “D'adolescent et trobes desconcertat i necessites sentir-te d'algun lloc”, diu. Li agradava Catalunya perquè tenia una societat més moderna que la resta d'Espanya perquè “Espanya, en aquell temps, feia vergonya –i ara també en comença a fer–”, i també el fascinava el seu caràcter mític, el fet que fos un país petit que lluitava per la seva identitat.

Més continguts de