Miquel Vilardell: els llibres que guardava la mare de quan havia estat mestra de la República

L'expresident del Col·legi de Metges, nascut el 1946, va criar-se en un poble on gairebé només es parlava català però mai va rebre ensenyament en la seva llengua

La seva mare era mestra a Monistrol de Calders i quan tornava a casa treia un llibret, una enciclopèdia elemental en català del temps de la República, i seia amb el seu fill. Miquel Vilardell llegia amb set anys els mateixos temaris de geografia i càlcul que feia a l'escola però des d'una altra perspectiva. Aquells estaven en la seva llengua. I així va començar a llegir i a escriure el català.

L'edició en català 'd'El Petit Príncep', llegida pels seus pares, va acompanyar-lo en els primers passos del seu aprenentatge i la Nova Cançó va ser la banda sonora de la seva infància. Al poble, ja als anys 60, quan ell era adolescent, era fàcil escoltar Lluís Llach i Joan Manuel Serrat per totes bandes. Ara en té tots els discos i els posa als seus fills: "és la meva cançó", confessa. A casa seva, la cultura catalana ha estat sempre present i els diaris en català han arribat des del primer 'Avui'.

El fins fa poc president del col·legi de metges va néixer el 1946 a Borredà, on tothom parlava català i on hi havia, fins i tot, certa dificultat per expressar-se en castellà. Va anar a l'escola de Vic Sant Miquel dels Sants, on hi havia certa llibertat per parlar en català amb els mestres. Així que va mantenir un fort contacte amb la seva llengua. A la universitat, però, ja no hi va trobar català ni tan sols en els àmbits no-formals.

Més tard, va entrar a treballar l'Hospital Barcelona Francisco Franco, que era com es deia aleshores l'Hospital Vall d'Hebron. "El nom ho deia tot". No va ser fins que l'Universitat Autònoma, el 1974, va permetre fer classes en català que la llengua es va anar imposant en l'ambient hospitalari.

Malgrat que dóna gràcies a l'escola de Vic per "la llibertat de l'autoaprenentatge i per no posar traves a la llengua catalana", recorda que no s'hi ensenyaven continguts en català. "Això és un gravíssim error. Quan no cuides la llengua, no cuides el territori. La llengua s'ha de cuidar. Com més llengües coneixem, més facilitat tenim per aprendre'n d'altres. Però, sobretot, la llengua que forma part del fonament del país s'ha de cuidar", argumenta. Considera que ja no hi ha gairebé ningú que no sàpiga llegir o escriure el català i que això demostra que s'ha fet un gran avenç, però afegeix: "No podem baixar la guàrdia, hem de seguir lluitant".



Més continguts de

El + vist

El + comentat