Joan Majó: aprendre a llegir en català amb el 'Patufet' i les seves 'Pàgines Viscudes"

L'enginyer i exministre d'Indústria va sentir per primer cop el català als mitjans de comunicació els anys 70 amb Radio 4

L'escola, la universitat, els llibres, els diaris, els tebeos... Tot el que tenia al voltant era en castellà. Però la seva família guardava exemplars del 'Patufet', i Joan Majó (Mataró, 1939) va aprendre a llegir en la seva llengua cap els 7 anys amb les 'Pàgines viscudes' d'aquella revista, de la qual també recorda que li agradava especialment l'humor gràfic de Valentí Castanys, que ocupava moltes vegades la portada.

Més endavant es va aficionar a la literatura catalana amb novel·les com 'El dia que va morir Marilyn', de Terenci Moix i 'El mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo, i ja traduccions de llibres francesos d'assaig d'autors com Albert Camús i Jean-Paul Sartre. De petit, escoltava i cantava cançons popular catalanes que escoltava però la música de la seva joventut va ser la interpretada pels Setze Jutges, Raimon i Joan Manuel Serrat.

La televisió en català no la va veure fins als anys 80, però ja cap als 70 recorda Radio 4, de Radio Nacional d'Espanya, que recorda com una "emissora pionera a Catalunya". Hi emetien notícies d'actualitat, reportatges i música. "Estava molt ben feta i hi havia molts bons professionals que s'havien format en castellà però que quan van poder van apostar pel català. "Alguns després han fet carrera, com Montserrat Minobis", recalca.

Després d'aquest repàs ràpid del passat, Joan Majó conclou que va viure una infància en què predominava la cultura en castellà però que "tampoc era un desert". "Hi havia coses en català, quasi totes d'abans de la guerra", explica. I matisa que era massa petit per adona-se'n de la marginació de la llengua.

Més continguts de

El + vist

El + comentat