Xavier Rubert de Ventós: Folch i Torres, Sagarra i Verdaguer com a primeres lectures en català

El filòsof va començar llegint versos en català i va quedar impressionat per la traducció d'Andreu Nin de les memòries de Lev Tolstoi

Un professor de literatura de l'escola dels jesuïtes on estudiava, anomenat Joan Fuster, li va despertar l'interès per la musicalitat del català. Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) no recorda si el professor parlava en català mentre explicava el temari o només quan es dirigia als alumnes. Això és la mostra, diu, de "la naturalitat amb què barrejaven les dues llengües" en aquella escola.

Ja amb aquesta curiositat per la cultura catalana va començar a llegir poesia de Jacint Verdaguer, Rafael Llimona i Joan Teixidor, entre d'altres. També de Josep Maria de Sagarra, que va conèixer personalment i amb qui va aprendre a jugar al bridge. El descol·locava amb versos que encara sap de memòria, com aquest:

"Pixo a l'abim: 
al fons la mar blava, 
allà el cap de Begur, 
aquí el cap de la fava."

En les seves primeres submersions en la literatura catalana, va quedar impressionat per la traducció d'Andreu Nin de les memòries de Tolstoi. "Feia servir frases popular però no populistes, fines, amb tocs de pagès, era una meravella", descriu el filòsof.

Com els seus coetanis, també va llegir Folch i Torres en una col·lecció del 'Patufet' que hi havia a casa. Li agradava molt el personatge d'en Massagran i en guarda un record curiós. "En Massagran era el Robinson Crusoe català i, en un capítol, arribava a una illa deserta, es trobava uns nens nadius i no s'entenien. L'autor havia fet una reconstrucció del llenguatge canviant les ces per les cas i capgirant els temps verbals. Em va semblar extraordinari i vaig començar a pensar en les possibilitats que ofereix la llengua", explica.

A casa de Rubert de Ventós, els vinils eren un bé preuat i estaven col·locats com si fossin joies. Li deien: "Para compte que el trencaràs". Contenien cançons tradicionals catalanes que cantava durant la seva infantesa, com 'La presó de Lleida' i 'A la Mare de Déu del Remei'.

Ara, que té 75 anys i que ha tingut fills amb la seva primera dona, originària de Mèxic, i amb la segona, nascuda a Galícia, explica que ha sentit la responsabilitat de convertir-se en el transmissor de la cultura catalana de la família. Com a militància, ha cantat sempre als seus fills les cançons populars que sentia de petit i els ha parlat en català. Generalment, intenta fer una mica de pedagogia amb tothom però quan algú li parla en castellà, confessa, no pot evitar canviar de llengua.


Més continguts de