Un document per garantir les teves últimes voluntats
La Generalitat recorda que totes les persones tenen dret a deixar expressades en un Document de Voluntats Anticipades les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que desitgen rebre, en previsió que una malaltia física o psíquica els impedeixi expressar la seva voluntat
Si algun dia patissis una malaltia que t’impedís decidir el tractament que voldries rebre, qui prendria les decisions per tu? I si un familiar estigués en coma i no se’n pogués esperar la recuperació, qui prendria les decisions en el seu nom? ¿Sabries què hauria volgut?
La resposta al neguit que plantegen aquestes preguntes es pot disminuir redactant un Document de Voluntats Anticipades (DVA). Una declaració en què una persona explica, per endavant, el tractament mèdic que voldria rebre en cas que algun dia una malaltia l’incapaciti per expressar-se. El Departament de Salut de la Generalitat vetlla perquè aquestes voluntats siguin conegudes i respectades. Així, per exemple, són voluntats expressades habitualment per les persones que no se’ls prolongui la vida de manera artificial, que no rebin tractaments de suport ni teràpies poc contrastades, o que no se’ls traslladi del lloc on resideixen en l’últim tram de vida.
Des d’un punt de vista legal, la possibilitat d’expressar d’una manera anticipada i consignar la voluntat de com vol ser atès és un dels principals drets que la llei reconeix al ciutadà. Es fonamenta en el principi d’autonomia del pacient: és a dir, el dret que posseeix cada individu de prendre les decisions que es corresponguin amb els seus valors i conviccions personals.
El millor moment per fer un DVA és quan el pacient conserva plena la capacitat per decidir. Abans de redactar-lo, és important assessorar-se, i si s’està malalt, conèixer bé el decurs que pot prendre la malaltia i les opcions terapèutiques que es podran seguir. En aquest sentit, poden aconsellar els metges, els professionals d’infermeria o altres persones amb experiència en aquest tipus de documents.
El contingut del DVA no està estandarditzat perquè depèn de la singularitat de la persona que l’escriu. Tanmateix, hi ha diferents models que poden servir de guia. Un és l’elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya.
Un document amb dues parts
En tot cas, es recomana que el DVA consti de dues parts. La primera fa referència als criteris i les instruccions personals. És a dir, als valors, les creences i les expectatives personals de qui ha fet el document, les situacions sanitàries concretes en què s’han de tenir en compte aquests criteris i les instruccions i límits concrets en relació amb l’actuació mèdica. Per exemple, s’hi poden descriure quins tractaments mèdics acceptaria o rebutjaria a la fi de la vida -una intervenció quirúrgica, un cicle de quimioteràpia, la reanimació cardiopulmonar o l’alimentació i respiració assistida-, demanar cures pal·liatives, etc. També s’hi poden especificar voluntats relatives a la donació d’òrgans, la donació del cos per a la investigació científica o la voluntat sobre l’enterrament o la incineració.
La segona part permet designar una persona representant, algú de plena confiança del titular del DVA, la funció del qual consisteix a fer d’interlocutor amb el metge o l’equip sanitari quan el malalt no pugui expressar la seva voluntat per si mateix.
Tres testimonis
D’acord amb la normativa vigent, i per tal de garantir que quan es va redactar el document es conservaven plenes les capacitats i s’actuava lliurament, la llei demana validar-lo davant de tres testimonis majors d’edat, dos dels quals no poden tenir relació de parentiu ni patrimonial amb el titular. També es pot validar davant d’un notari.
A més, i per tal que es puguin tenir en compte les voluntats del DVA, cal que el document sigui lliurat al centre sanitari on la persona serà atesa. També es pot entregar a les Oficines d’Atenció Ciutadana o a qualsevol Registre oficial de Catalunya habilitat per rebre documents de la Generalitat. D’aquesta manera el DVA s’inscriurà en el Registre centralitzat de DVA, i a partir d’aquí a la seva història clínica. Això permetrà que el pugui conèixer el professional sanitari que l’hagi d’atendre, sempre respectant les garanties de confidencialitat. Com la resta de documentació que forma part del seu historial clínic, el document sempre estarà disponible al portal La Meva Salut, l’espai digital on els ciutadans poden consultar documentació clínica sobre la seva salut.
Encara que el DVA no té caducitat i té efectivitat fins al moment proper a la mort de la persona, sempre es pot modificar o anular si es canvia de parer, i també es pot renovar si ha passat molt temps. S’ha de recordar que només tindrà efectes quan la persona no pugui expressar la seva voluntat de viva veu.
Un servei cada vegada més demandat
Des del juny del 2002, quan es va posar en funcionament el Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut, fins al 31 de desembre del 2016 s’hi han dipositat 75.887 exemplars de Documents de Voluntats Anticipades.
L’any passat es van registrar 7.202 documents, el 10,49% de tots els registrats fins ara. Això significa que ha augmentat lleugerament la tendència que se seguia des de l’any 2007, i que s’han registrat prop de 20 documents al dia.
Per sexes, el percentatge total de dones que han registrat un DVA continua sent significativament superior al d’homes: 64% davant un 36%. Per edat, encara que les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 35% de les dones i el 37% dels homes que l’han dut a terme tenen menys de 60 anys. Per demarcació, per cada 10.000 ciutadans de Barcelona hi ha registrats 97 documents de voluntats anticipades. A Tarragona són 75 documents; a Girona, 84, i a Lleida, 59.
