El Govern dobla els recursos per atendre la salut mental de les persones sense llar

Viure en situació d’exclusió social sovint pot ser conseqüència de tenir un trastorn mental sever, ja que la persona afectada es troba sense les capacitats personals per afrontar amb garanties la situació. És per això que les persones amb trastorn mental greu (TMG) són més vulnerables a perdre l’habitatge, ja que els resulta més complicat establir vincles.

Per aturar-ne l’aïllament i la marginació social, el Departament de Salut doblarà el pressupost del 2017 destinat a l’atenció als sensellar amb trastorn mental greu a Catalunya. Es preveu que aquest increment serà de 907.626 euros, i el pressupost global per millorar l’atenció comunitària i de salut de les persones sense llar passarà d’1.188.997,25 euros del 2016 als 2.096.623,25 euros el 2017.

Aquests nous recursos s’invertiran a Barcelona, Lleida, Girona i alguns territoris de l’àrea metropolitana, en compliment dels acords que s’estableixen amb els diferents municipis, des del Departament de Treball, Afers Socials i Família, l’àrea de la Generalitat encarregada de liderar l’estratègia integral per als sensellar al país.

L’increment pressupostari s’emmarca en el Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2017-2020 del Departament de Salut, que té l’atenció al sensellarisme com una línia estratègica d’actuació, amb l’aposta per garantir que el sistema de salut proveeixi una atenció integrada a la salut física i mental de les persones, amb pràctiques compartides entre les diverses institucions i actors implicats. Alhora, aquest pla de Salut se situa en l’acord de Govern 161/2016, del 20 de desembre, que va aprovar l’elaboració de l’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya, liderada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i dins de la tasca global del Govern per la justícia social.

Més sensellar vulnerables als grans nuclis urbans

Com a resultat de la crisi econòmica, el nombre de persones sense llar ha augmentat a tot el món, especialment als grans nuclis urbans. Qui pateix una situació denominada sensellarisme és la persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que li permetin viure amb dignitat, un concepte que s’assimila a l’anglès homelessness. La principal referència per a l’estudi de les persones sense llar és la classificació europea ETHOS (European Typology on Homelessness and Housing Exclusion), que considera que no tenir llar inclou més situacions que la de dormir al carrer. És a dir, també ho és qui no té habitatge i viu en allotjaments temporals, qui té habitatge insegur -no paga el lloguer, està en risc de desnonament o és víctima de violència de la família o la parella- i qui té habitatge inadequat per estructures de risc.

Segons aquesta classificació, es calcula que a Catalunya hi ha unes 37.000 persones que tenen problemes d’allotjament, de les quals més d’11.500 no tenen llar o viuen al carrer i, d’aquestes, un 40% té algun trastorn mental i/o addiccions. Per fer front a aquesta situació, una de les prioritats del Departament de Salut és l’atenció a la salut mental, que comptarà amb un increment econòmic addicional de 70 M€ destinats sobretot a desplegar el nou model comunitari. És la injecció pressupostària més gran de la història en l’àrea de la salut mental.

2 milions d’euros d’inversió a tot Catalunya

Les condicions en què viuen les persones que tenen un trastorn mental i no tenen un habitatge fa molt difícil el seu tractament en els centres assistencials convencionals. Per això, a les principals ciutats del país s’està potenciant la creació d’equips multidisciplinaris que intervenen, amb perspectiva comunitària i integradora, directament al carrer. És imprescindible el seu abordatge simultani des de l’atenció social i des de l’atenció psiquiàtrica.

Es tracta d’iniciatives possibles gràcies a l’acció conjunta interdepartamental de la Generalitat amb els diversos ajuntaments implicats, les diputacions i proveïdors de serveis de salut i entitats del tercer sector. És el cas de l’Equip d’atenció a la Salut Mental per als Sensellar (ESMES), que vertebra, des del 2007, les intervencions sanitàries en salut mental per a persones sense llar de Barcelona que no acceptaven anar als centres d’acolliment temporal. O del Servei d’Intervenció en Salut Mental i Exclusió Social (SISMES), l’equip format per professionals del camp de la salut mental i de l’atenció social que s’adreça a les persones de les mateixes característiques a la ciutat de Lleida. Per la seva banda, a Girona són els serveis socials municipals i els sanitaris dels centres de salut mental els que presten aquests serveis des del Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa.

A Barcelona aquest reforç pressupostari de Salut es materialitzarà en una dotació de 466.334,40 €, un import que permetrà superar el milió d’euros destinat a aquest concepte a la ciutat. I significarà duplicar el nombre de professionals -psiquiatres, infermers, educadors de carrer i suport administratiu- fins arribar als 18.

A Lleida es veurà incrementat el pressupost actual de 26.241,90 € amb una partida de 147.097,20 €, amb la qual cosa arribarà als 173.339,10 € per al 2017, i dels tres experts passarà disposar-ne de vuit. A Girona, els serveis d’atenció a la salut mental dels sensellar rebran una nova aportació de 147.097,20 €, un import que amb els 22.000 € del 2016 sumarà 169.097,20 €, i veuran augmentar fins a set els professionals en plantilla.

D’altra banda, per al 2017 també s’ha planejat la creació d’un equip d’intervenció en salut comunitària que comptarà amb un pressupost de 147.097,20 € i que s’implantarà en un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona encara per determinar, segons un diagnòstic que està elaborant Treball, Afers Socials i Famílies. A Tarragona, és també aquest departament qui analitza l’atenció de les persones sense llar per acabar de fer el desenvolupament del Pla en aquest territori.

EL PERFIL DE LES PERSONES SENSE LLAR

• El 90% són homes

• 42,7 anys d’edat mitjana

• Amb una esperança de vida de 58 anys

• El 50% tenen fills

• El 44,5% porten més de tres anys sense allotjament propi

• El 50% busquen feina

• El 60% tenen estudis d’educació secundària

• El 12% tenen estudis superiors

• El 54% tenen nacionalitat espanyola

• El 20% no disposen de targeta sanitària de l’Estat

• El 50% han sigut víctimes d’algun delicte o agressió