Més de 900 familiars de desapareguts durant la Guerra Civil ja s’han fet la prova d’identificació genètica

El Programa d’Identificació Genètica és una iniciativa coordinada i impulsada pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, amb col·laboració del Departament de Salut i el Departament de Justícia, que va ser presentat el setembre de 2016 pels consellers respectius, Raül Romeva, Toni Comín i Carles Mundó.

La posada en marxa del programa va permetre iniciar les proves genètiques a l’Hospital Vall d’Hebron i, en menys d’un any, ja són més de 900 els familiars (d’arreu del territori català) de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura que s’han fet la prova.

Com a conseqüència del Programa d’Identificació Genètica, també s’ha vist impulsat el Cens de persones desaparegudes, que estava actiu des del 2003 i al qual s’hi han inscrit més de 5.500 familiars. I és que per participar al Programa d’Identificació Genètica cal inscriure’s al Cens de familiars de persones desaparegudes a través del web: exteriors.gencat.cat/identificaciogenetica. La prova és gratuïta i es pot fer, amb cita prèvia tal com s’informa a les persones inscrites, a qualsevol de les quatre capitals catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Al marge dels aspectes operatius, el Programa d’Identificació Genètica respon a altres paràmetres. El Govern considera un deure recuperar i identificar les restes de persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la dictadura. Aquest programa és un projecte integral de gran recorregut que és pioner en el context dels territoris que van patir la Guerra Civil i la dictadura i té la voluntat de situar Catalunya com un país que respecta i protegeix la seva memòria.

El Programa d’Identificació Genètica té tres objectius:

1. Crear una base de dades amb els perfils genètics dels familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i la posterior dictadura.

2. Crear una base de dades dels perfils genètics extrets de les restes humanes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura.

3. Encreuar la informació d’ambdues bases de dades per intentar establir-hi relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals.

Per tal de complementar el Programa d’Identificació Genètica, el Departament d’Afers Exteriors Relacions Institucionals i Transparència va presentar el mes de gener el Pla de fosses, amb una previsió bianual i un pressupost de 800.000 euros.

EXHUMADA LA PRIMERA FOSSA DEL PLA DE FOSSES 2017-18

Romeva: “Calia mirar de cara la memòria col·lectiva i actuar amb dignitat”

El Departament d’Afers Exteriors va presentar el mes de gener el Pla de fosses 2017-18 amb l’objectiu de portar a terme actuacions en fosses a tot el territori. El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va visitar la primera fossa exhumada prevista en el Pla en la qual s’hi van trobar restes de 17 individus. A la fossa, ubicada a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà) els cossos estaven arrenglerats i amb elements d’indumentària militar, per la qual cosa les primeres evidències apunta que serien soldats.

Les restes exhumades a la fossa de Figuerola d’Orcau s’analitzaran genèticament i s’incorporaran en la base de dades de perfils genètics de restes òssies. Les dades genètiques s’encreuaran amb els perfils genètics dels familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme recollides a través del Programa d’Identificació Genètica.

A part d’aquesta exhumació, des del gener d’aquest 2017 s’han fet altres actuacions previstes al Pla de fosses. Al Priorat, a les Terres de l’Ebre, a la Noguera i Osona s’han fet treballs de localització de noves fosses que han permès afegir 129 fosses noves al mapa. El mapa de fosses compta ara amb 503 fosses comunes, de les quals 235 estan confirmades i 268 són probables. També s’han fet recollida de restes òssies en superfície a les Terres de l’Ebre, al Priorat, al Pallars Jussà i a la Noguera que corresponen a un mínim de 30 persones.

El Pla de fosses complementa el Programa d’Identificació Genètica, ja que permet recuperar les restes òssies de persones desaparegudes, analitzar-les i encreuar-les amb les dades genètiques dels familiars de persones desaparegudes ja classificades.