Salut posa en marxa el nou protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya

Inclou la prova de l’ADN fetal per detectar anomalies cromosòmiques i també s’hi han incorporat uns qüestionaris per detectar problemes de salut mental i situacions de violència masclista

El departament de Salut ha posat en marxa el nou protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya, que pretén desmedicalitzar l’atenció a les gestants tant com sigui possible i oferir alhora les activitats preventives i de promoció de la salut més adequades a cada moment.

El nou protocol, que actualitza el del 2005, està dotat amb més de 330.000 euros i s’aplicarà de manera progressiva. Principalment s’adreça als embarassos que tenen la consideració de normals, que són la majoria a Catalunya, però alhora inclou recomanacions específiques per a tots els nivells de risc que es puguin donar.

El document detalla un calendari molt més pautat de les visites i actuacions que cal fer i avança la primera visita, que fins ara es feia abans de les 12 setmanes de gestació, a les 10 primeres setmanes. D’altra banda, s’eviten intervencions innecessàries com l’exploració mamària o el tacte vaginal.

Una de les principals novetats és la incorporació de la prova de l’ADN fetal en sang materna per detectar anomalies cromosòmiques, com la síndrome de Down, la de Patau o la d’Edwards, que són les més freqüents. Aquesta prova pot evitar fins a 1.200 procediments invasius a l’any (biòpsia o amniocentesi) que comporten un cert risc d’avortament.

El test consisteix en una anàlisi de sang de la mare per detectar-hi cèl·lules del fetus i analitzar-ne l’ADN. S’oferirà a les gestants que presentin un risc alt i intermedi, després del triple screening o test combinat de cribratge bioquímic i ecogràfic que es fa al primer trimestre d’embaràs.

La prova dona una certesa del 99%, cosa que oferirà una gran seguretat en els casos negatius, mentre que en els positius s’haurà de confirmar amb les proves invasives. Aquest test es començarà a aplicar a partir del setembre per a les gestants amb alt risc i posteriorment s’ampliarà de manera progressiva a les de risc intermedi. Fins ara a les gestants amb un risc alt se’ls oferia únicament la possibilitat de fer una amniocentesi o una biòpsia de cori, mentre que a partir d’ara se’ls oferirà la possibilitat de triar entre la prova invasiva directament o bé fer-se la prova de l’ADN fetal en sang materna com a pas previ. A les gestants de risc intermedi, a les quals fins ara no es feia cap prova, a partir d’aquest nou protocol se’ls oferirà la possibilitat de fer-se també la prova de l’ADN.

Salut mental

Una altra de les novetats del protocol és el seguiment durant tot l’embaràs i el postpart del benestar emocional de la mare, i s’incorpora un cribratge sistemàtic universal per detectar estats depressius i ansiosos. Aquesta avaluació es durà a terme a través d’un qüestionari anomenat de Wholey que el llevador o llevadora fa a totes les gestants durant diferents moments de l’embaràs i del postpart. En cas que s’identifiqui el risc de patir algun símptoma de depressió o ansietat, es deriva la dona a l’atenció especialitzada perquè pugui fer el tractament adequat.

S’estima que una de cada quatre embarassades podria patir un problema de salut mental -els més comuns, l’ansietat i la depressió-; una de cada deu, una depressió postpart, i una de cada mil, una malaltia aguda greu com la psicosi postpart.

Diabetis

El nou protocol de l’embaràs també inclou una modificació del cribratge de la diabetis. En aquest sentit, en les dones que presentin factors de risc (és a dir, amb obesitat, antecedents familiars de diabetis o que hagin tingut un fill molt gros), s’avança al primer trimestre la detecció d’aquesta malaltia. En aquest supòsit es fa un test de cribratge de glucèmia basal en les primeres visites de l’embaràs amb l’objectiu de detectar hiperglucèmies.

Violència masclista

El nou protocol també inclou un cribratge universal a totes les gestants per detectar i atendre situacions de violència masclista. Cada professional haurà de trobar la manera més adequada per fer el qüestionari a la dona perquè rebi l’atenció més adequada.

El protocol també incorpora millores en la detecció i actuació en casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues. A més, recull les actualitzacions d’alguns cribratges de malalties emergents com la del virus del Zika o la malaltia de Chagas. Al mateix temps, s’elimina el cribratge universal en algunes determinacions, com ara la toxoplasmosi, per a les quals no hi ha evidència, i s’insisteix en les recomanacions dietètiques i higièniques per prevenir-la.

D’altra banda, s’inclou en el protocol la recomanació de les vacunacions contra la tos ferina i contra la grip per a les dones gestants. I finalment cal esmentar que es reforça el paper de la parella o de les persones de l’entorn més proper de la dona en el seguiment de l’embaràs. L’objectiu és que s’hi impliquin i participin en les visites de control i seguiment de l’embaràs, així com també en les classes de preparació del part.

Aquests són alguns dels aspectes més destacats del protocol elaborat pel departament de Salut, en què han participat més de 180 professionals i que té el suport de l’Associació Catalana de Llevadores i la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia.

Salut perinatal a Catalunya

La natalitat ha baixat un 20% els últims 10 anys, fins a arribar als 67.118 naixements que hi va haver el 2017. Paral·lelament, el nombre de dones que tenen fills cada vegada més tard ha augmentat als països europeus. A Catalunya, l’any 2016, el percentatge de gestants de més de 34 anys se situava al voltant del 40%, concretament un 38,3%, segons les dades del registre de salut maternoinfantil del departament de Salut.

La dificultat en el moment del part -vaginal respecte a cesària- també s’incrementa amb l’edat de la mare i, a Catalunya, s’observa que el percentatge de cesàries se situa en el 27,4%. No obstant això, hi ha un augment de les conductes saludables, com l’increment de l’alletament matern inicial, que se situa en un 90%, o la disminució del consum de tabac, que passa del 22,5% a l’inici de l’embaràs al 12,4% després del part.

També és una bona dada la disminució de més d’un 25% en els darrers tres anys de la taxa d’embarassos en les adolescents, que ha passat d’un 22,8 per mil el 2013 al 16,7 per mil el 2016.

L’increment de l’edat de les gestants i les gestacions múltiples, que el 2016 es va situar en el 5,6%, podrien ser dos dels motius que explicarien que un 7,6% dels nadons presentin un pes massa baix.

Novetats principals del Protocol

  • Calendari i actuacions més pautades. Primera visita abans de les 10 primeres setmanes de gestació.
  • S’incorpora, si escau, una analítica de sang per detectar anomalies cromosòmiques, que pot evitar tècniques com l’amniocentesi.
  • S’avança al primer trimestre la detecció de la diabetis en les dones amb factors de risc.
  • S’inclou un test per a totes les gestants per detectar possibles problemes de salut mental.
  • Es reforça la detecció i atenció a les situacions de violència masclista.
  • S’elimina el cribratge de la toxoplasmosi però s’informa de les mesures dietètiques i higièniques per prevenir-la.
  • Es reforça el paper de la parella o de les persones més properes a la gestant perquè s’impliquin en l’embaràs i el postpart.
  • S’incorporen millores en la detecció i actuació en casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues durant l’embaràs.
  • Recull l’actualització de cribratges de malalties emergents com la del virus del Zika o la malaltia de Chagas.
  • S’inclou la recomanació de les vacunacions contra la tos ferina i contra la grip.

Test per identificar símptomes de depressió o ansietat

En la segona visita, entre la setmana 12 i 14 de gestació, es fa l’anomenat qüestionari de Wholey a totes les gestants per identificar símptomes de depressió i/o ansietat. Les preguntes són les següents:

- ¿Se sent sovint baixa d’ànim, deprimida o desesperançada?

- ¿Troba que ha perdut interès o plaer per les coses?

- ¿S’ha sentit nerviosa, ansiosa o desbordada?

- ¿S’ha sentit incapaç de controlar o parar les seves preocupacions?

Si la resposta a aquestes quatre preguntes és negativa, es considera el cribratge negatiu pel que fa a la possibilitat de depressió i d’ansietat, i es repetirà el qüestionari quan s’arribi a les 29 o 30 setmanes de gestació. Si llavors encara torna a sortir negatiu, no es farà cap més cribratge fins a la setmana 6 després del part, i en aquell moment es farà un altre test sobre la depressió postpart.

Més continguts de