Cap a un model energètic centrat en el ciutadà

Ahir es va celebrar el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica. La data del 5 de març remet a la primera Conferència Mundial per a l’Eficiència Energètica, celebrada a Àustria el 1998 i inaugurada justament el 5 de març. És, doncs, un moment propici per ajudar a impulsar millores.

La Generalitat està treballant per avançar cap a un model energètic més eficient, sostenible, distribuït i democràtic, com demostra la recent aprovació per part del Govern de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica, “un document estratègic amb una visió global per la necessària descarbonització de l’economia catalana a llarg termini que ha de servir de referència per assolir un gran acord institucional, polític i social en matèria de política energètica”, segons el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.

Amb aquest document, es pretén orientar la transició cap a la sobirania energètica, és a dir, cap a un model on les energies renovables i les noves tecnologies situïn el ciutadà en el centre del sistema energètic: és consumidor, però al mateix temps ha de poder ser generador, i també disposar de més eines per gestionar el seu consum i fer-lo eficient i responsable. L’objectiu és assolir un model basat un 100% en energies renovables desitjablement en l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, ambientalment i econòmicament. El document, que ja ha estat consensuat amb els agents socials i amb el sector, ja ha entrat al Parlament per a la seva presentació i debat amb els grups polítics.

Aquest nou model energètic s’ha de fonamentar en un consum més eficient de l’energia -amb edificis que cada cop consumeixin menys, o fins i tot que generin energia, i una mobilitat elèctrica que deixi de dependre del petroli-, i ha de comptar amb una generació de l’energia d’origen renovable que sigui propera al punt de consum. A més, la digitalització de la xarxa de distribució i les noves tecnologies permetran optimitzar la gestió d’aquest sistema.

L’autoconsum, eix del nou model

Per materialitzar aquesta transició cap a un nou model energètic, la Generalitat ja ha posat en marxa diferents mesures. Una d’elles és la constitució de la Taula d’Impuls a l’Autoconsum Fotovoltaic de Catalunya, un instrument que ha de servir per proposar solucions per resoldre les barreres que, en l’actualitat, dificulten la instal·lació de sistemes que permetin que els ciutadans generin la seva pròpia electricitat d’origen renovable. La intenció és que tots els subministraments elèctrics que tenen una potència contractada de menys de 10 kW -que són el 95% dels que hi ha Catalunya, la gran majoria usuaris domèstics i comunitats de veïns, i que estan exempts de l’anomenat peatge al sol - puguin tenir en compte l’autoconsum fotovoltaic com una opció viable més a l’hora de proveir-se d’energia.

En l’actualitat, els usuaris que volen instal·lar-se un sistema d’autoconsum fotovoltaic topen amb problemes de permisos i llicències urbanístiques, de contractació amb les companyies i de criteris de connexió a la xarxa, d’autoritzacions administratives, de relació amb les comunitats de veïns o de localització de professionals capacitats per tirar endavant aquests projectes. Per això, la Taula reuneix més de 70 agents -administració autonòmica i local, entitats i empreses- que tenen competència directa en aquests aspectes, amb l’objectiu d’unificar criteris i simplificar i facilitar les iniciatives dels ciutadans.

La normativa estatal, que impedeix que la xarxa de distribució actuï com a magatzem de l’energia generada en les instal·lacions d’autoconsum, dificulta la seva viabilitat econòmica. L’emmagatzematge domèstic d’energia, mitjançant bateries d’ió liti, és una solució a aquest problema, ja que permet guardar l’energia que es genera quan no hi ha consum, i utilitzar-la quan sigui necessària. Per això, la Generalitat preveu obrir una línia d’ajuts per a bateries d’ió liti associades a sistemes d’autoconsum fotovoltaic, fet que permetrà iniciar el camí de l’emmagatzematge d’electricitat distribuït.

El suport del vehicle elèctric

El desenvolupament del vehicle elèctric és un altre dels pilars d’aquest nou model energètic. A més de ser més eficient i menys perjudicial per a la salut i per al medi ambient que el vehicle de combustió interna, el fet que el vehicle elèctric incorpori una bateria el converteix en una eina de suport per a les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, i pot actuar com a magatzem d’energia elèctrica en moments que no hi hagi consum, o com a font d’energia quan no hi hagi sol.

Per això, la Generalitat ja té diferents polítiques per impulsar la mobilitat elèctrica, que van des de l’impuls de la xarxa de recàrrega fins a la gratuïtat als peatges de les autopistes que depenen de la Generalitat o l’exempció en l’impost de matriculació.

En línia amb la UE

Totes aquestes mesures estan en línia amb les polítiques energètiques de la Unió Europea. La Comissió Europea estima que els ciutadans podrien produir fins a un 45% del total de la demanda energètica l’any 2050, i considera l’autoconsum una pràctica imprescindible per assolir un futur 100% renovable. En aquest sentit, la mateixa Comissió Europea ja ha fet una proposta per tal que els ciutadans puguin agregar l’energia que generin i vendre-la al mercat elèctric com un operador més.

APOSTA FERMA PEL VEHICLE ELÈCTRICLa Generalitat té oberta una línia d’ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega ràpida, semiràpida i vinculada

“Perquè hi hagi més vehicles elèctrics hi ha d’haver més punts de recàrrega, i hem de fer més fàcil que aquests cotxes es recarreguin per tots els punts de Catalunya, no només a les grans ciutats”. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va concretar així el sentit del pla d’acció per al desplegament d’infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric (PIRVEC) 2016-2019. Amb aquesta eina el Govern pretén dotar Catalunya d’una xarxa basada en la recàrrega vinculada, i que compti amb el suport d’una xarxa de recàrrega ràpida en punts estratègics per facilitar els recorreguts interurbans, garantint el subministrament en distàncies no superiors a 100 km.

Durant el 2016, i també amb el sistema d’ajuts, la Generalitat va posar en marxa 11 punts de recàrrega ràpida en punts estratègics de la xarxa viària o en zones molt densament poblades, en col·laboració amb els ajuntaments. El PIRVEC s’ha establert com a objectiu assolir els 100 punts de recàrrega ràpida, 400 de recàrrega semiràpida i 25.000 punts vinculats el 2019.

Priorització

L’estratègia passa per prioritzar els punts de recàrrega vinculats -allà on el vehicle s’estaciona llargs períodes de temps i fan possible la recàrrega nocturna- i els punts de recàrrega semiràpida, mentre es garanteix, per als desplaçaments llargs, una xarxa de recàrrega ràpida als principals eixos viaris, interoperable amb els grans corredors europeus. I amb les millores tècniques i legals per fer-la viable per als operadors i accessible i còmoda per als usuaris.

En el cas de la recàrrega vinculada, s’establiran accions d’informació i assessorament tècnic per part de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i línies d’ajut de fins al 75% del cost de la infraestructura, amb un màxim de 1.000 euros per punt vinculat i de 2.500 euros si es fa una preinstal·lació per a futurs punts en un aparcament d’una comunitat de veïns.

També es treballa per desplegar una xarxa de recàrrega ràpida, accessible a través del telèfon mòbil i que permeti ampliar l’autonomia a l’àmbit interurbà o al llarg recorregut. En aquest sentit, es concediran ajuts de fins al 100% del cost de la infraestructura, amb un màxim de 40.000 euros, per a la instal·lació de noves estacions de 50 kW de potència. Podran accedir a l’ajut corporacions locals i altres ens que en depenguin, amb un màxim de 2 estacions per terme municipal o 4 estacions per beneficiari. L’objectiu és passar de les 30 actuals a 100 el 2019.

Finalment, pel que fa les estacions de recàrrega semiràpida, són necessàries per incrementar la confiança en la mobilitat elèctrica, ja que permeten a l’usuari fer-ne ús de forma prolongada -prop d’una hora- durant les seves accions quotidianes. L’estratègia vol impulsar la instal·lació de 360 nous punts en àmbits urbans i centres comercials que se sumin als 42 ja existents, i per això dissenyarà ajuts de fins al 100% del cost de la infraestructura, amb un màxim de 15.000 euros (corrent continu) o 5.000 euros (corrent altern), per a la instal·lació de noves estacions de potència igual o superior a 20 kW. En total, la Generalitat destinarà a través de l’ICAEN 864.750 euros a la línia d’ajuts.

LA GENERALITAT LLIURA ELS PREMIS D’EXCEL·LÈNCIA ENERGÈTICA 2017

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, presideix dimarts, 7 de març, el lliurament dels Premis d’Excel·lència Energètica del 2017. L’acte es farà al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Enguany, la convocatòria, que fa la Generalitat a través de l’ICAEN, s’ha emmarcat en la voluntat d’avançar en la transició energètica i impulsar un nou model d’energia neta.

Amb la incorporació d’una modalitat específica per a mobilitat elèctrica, els Premis d’Excel·lència Energètica 2017 es divideixen en les següents modalitats:

Actuació: Es distingirà l’empresa o entitat que hagi dut a terme una instal·lació o actuació significativa en l’àmbit de l’estalvi, l’eficiència o la diversificació energètica i/o l’aprofitament de les energies renovables.

Àmbit local: Es reconeixerà l’ens local que hagi realitzat l’actuació més destacada en la millora de l’eficiència energètica o l’aprofitament d’energies renovables en el seu àmbit territorial.

Renovació energètica d’edificis: Dirigit a empreses, entitats públiques o privades o ens locals, pretén distingir l’actuació més destacada en l’àmbit de l’eficiència energètica o les energies renovables en la renovació energètica d’edificis.

Mobilitat elèctrica: Per a l’empresa o entitat que hagi desenvolupat una actuació significativa en aquest àmbit.

Sensibilització: Es reconeixerà l’empresa o entitat que hagi destacat per les seves actuacions de difusió i conscienciació en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i/o les energies renovables.

Internacionalització: Té per objectiu premiar l’empresa o entitat que hagi desenvolupat una actuació amb projecció internacional en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i/o les energies renovables.

Trajectòria: Està destinat a persones, empreses o entitats que hagin mantingut una activitat continuada i de referència en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i/o de les energies renovables.