Com afrontar una onada de calor: 5 coses que has de fer i 5 coses que no has de fer

BarcelonaEns passem mig any esperant la calor però, quan per fi arriba, hem de prendre precaucions o les conseqüències per a la salut poden ser greus.

La cap de secció de control epidemiològic i coordinadora del Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) del Departament de Salut, Anna Martínez, recorda que la majoria de mesures són de "sentit comú", però que en una onada de calor (o simplement en dies molt calorosos) "el risc augmenta" i cal prendre-se-les seriosament. Repassem les 5 coses que hem de fer i les 5 que no hem de fer.

Què cal fer:

1. Beure força líquids, sense esperar a tenir set. Per als treballadors a l'aire lliure i els grups de risc* es recomana fer-ho cada 20 minuts. Martínez explica que cal beure no només aigua pura: "L'ideal és que un 70% del que beguem sigui aigua pura i el 30% siguin begudes del tipus que beuen els esportistes, que porten sals minerals". Beure només aigua pot conduir a un desequilibri, ja que s'elimina molt ràpid per l'orina i es perden moltes sals minerals. A més, és convenient que no siguin begudes molt fredes: "en treure'ns abans la sensació de fred, tendim a beure menys", diu Martínez.

2. Controlar la temperatura a casa. És convenient "abaixar les persianes i engegar ventiladors i aire condicionat", si se'n disposa, apunta Martínez. En cas que no en tinguem, Salut recomana passar almenys dues hores al dia en indrets climatitzats, com biblioteques o cinemes. També és bo obrir les finestres de nit per refrescar la casa.

3. Mantenir el cos fresc. Ens hem de vestir amb roba lleugera, per exemple de cotó, de colors clars i més aviat ampla. Al carrer, es recomana que ens protegim amb una gorra o un barret. A més, és convenient que ens refresquem amb tovalloles humides o dutxes sovint, si ens és possible.

4. Ajudar els altres. Si coneixem persones en situació de risc*, com gent gran o malalta, és bo que els visitem, especialment si viuen sols. El departament de Salut aconsella fer-ho un cop al dia i, en cas que prenguin medicació, revisar amb el seu metge si pot afectar la regulació tèrmica dels seus cossos.

5. Informar-te bé. És important informar-nos dels recursos sanitaris al nostre voltant, especialment si estem en contacte amb gent en risc. El número de Sanitat Respon (902 111 444) atén dubtes durant les 24 hores i disposa d'informació sobre centres sanitaris oberts. No fa nosa assabentar-nos dels horaris del centre d'atenció primària i la farmàcia més propers a on ens trobem, i seguir amb atenció les prediccions meteorològiques.

Què cal evitar:

1. Estar en contacte directe amb el sol, especialment al migdia. A banda de dur roba fresca, hem de procurar caminar per l'ombra quan som al carrer i descansar en llocs frescos o climatitzats quan ens agafi calor. A la platja, hem de procurar estar sota un para-sol o, com a mínim, no prendre el sol a les hores que més crema –entre 12 del migdia i 17 de la tarda–. També podem mullar-nos una mica la cara i la roba.

2. Fer activitat física durant les hores de més calor. Salut recomana reduir les activitats intenses al migdia, i Martínez afegeix que els treballadors que ho fan a l'aire lliure haurien de poder "no fer-ho en les hores puntes". De fet, Martínez aconsella que "els empresaris han de procurar que els treballadors se sotmetin a programes d'aclimatació".

3. Menjar aliments molt calents i beure alcohol. Els dies de més calor, hem de procurar no ingerir plats molt calents ni que aportin moltes calories, ni beure begudes alcohòliques.

4. Agafar el cotxe quan fa més sol. En la mesura del possible, hem d'evitar sortir amb el cotxe durant les hores de més sol. A més, mai hem de deixar les finestres tancades si queda algú a dins del vehicle, i molt especialment si es tracta d'infants o gent gran.

5. Ignorar els símptomes. Si notem que la calor ens mareja, ens fa suar molt o ens esgota, hem de "ficar-nos en un lloc amb aire condicionat i beure aigua" immediatament, i "no esperar que ens afecti més" i comencem a perdre més líquids, adverteix Martínez.

Les conseqüències poden anar des de l'esgotament per calor –"recuperable pels nostres propis mitjans", i caracteritzat per "molta suor, una mica de mareig i molt cansament", explica Martínez– fins al cop de calor –un quadre greu que requereix anar a un centre sanitari, i en què "el cos té una temperatura molt elevada i ja no pot disminuir la calor"–. Els símptomes que el caracteritzen són "la pell seca –al contrari del que pot semblar lògic–, nàusees, mal de cap, somnolència, i fins i tot deliri o pèrdua de coneixement", és a dir, símptomes neurològics.

En tots dos casos hi pot haver deshidratació, és a dir, pèrdua de líquids, en menor o major grau.

*Són en un grup de risc les persones que tenen més de 75 anys, viuen al carrer o són dependents, pateixen malalties cròniques, consumeixen drogues o alcohol, prenen certs medicaments (com diurètics, antidepressius, ansiolítics, laxants i corticoides), treballen o fan activitat física a l'aire lliure i els nadons.