Especials 06/12/2014

Tot és culpa de la Transició? Una societat amb dèficits democràtics

Sílvia Marimon
2 min

La memòria de la Transició està en crisi. “Té moltes fissures, moltes escletxes que s’han anat obrint”, explica Marta Rovira a Les memòries de la Transició. Un exercici d’apropiació de la història. Però la crítica al relat que la majoria de ciutadans van conèixer a través de la televisió i la premsa no és nova. Segons Rovira, la dessacralització de la Transició es produeix a partir dels anys noranta: “Cal tenir en compte que després de més de vint anys de la Transició es produeix un canvi generacional, tant entre els ciutadans com entre els intel·lectuals i opinadors que publiquen habitualment als mitjans de comunicació”. La van posar en qüestió Lluís Maria Xirinacs el 1994, Francesc-Marc Álvaro el 2005, i Ferran Gallegoa El mito de la Transición. La crisis del franquismo y los orígenes de la democracia el 2008. Rovira no creu que el relat consensuat de la Transició es pugui substituir: “En el context polític actual de l’estat espanyol tot apunta cap a una pèrdua d’aquell consens. Un context que pot afavorir l’aparició de memòries divergents respecte del relat dominant de la Transició. Però no pas un altre gran relat”, opina.

Una nova ruptura

L’escriptor, guionista i periodista Guillem Martínez creu que la cultura de la Transició està en coma. Martínez, que va coordinar CT o la cultura de la Transición. Crítica a 35 años de cultura española (Debolsillo), defensa que actualment hi ha una ruptura: “Apareixen altres cultures amb més capacitat de descriure la realitat. Fins al 15-M, el 2011, semblava que el règim era absolutament immutable, hi havia la percepció que qualsevol canvi era impossible”. Per Martínez el model cultural de la Transició va consistir a eliminar qualsevol possibilitat desestabilitzadora i problemàtica: “Va ser un procés de desmobilització social. Es va eliminar la cultura crítica a favor d’una cultura de cohesió. El pacte que hi va haver va ser que a la ciutadania se li donava benestar i la classe política es quedava amb tota la resta. I això ha funcionat mentre hi ha hagut benestar. Ara, però, hi ha una crisi a tots els nivells”.

Alguns historiadors, en canvi, defensen que han sigut els demòcrates post-Transició els que l’han “pervertit”. “S’ha convertit en la gran excusa o la coartada per exculpar-se dels problemes actuals. La llei electoral si no s’ha canviat -a Catalunya tampoc, per incapacitat dels partits-és perquè no s’ha volgut”, defensa Xavier Casals. En opinió de Borja de Riquer, hi ha hagut poca valentia: “El 1982 el PSOE, amb 200 diputats, tenia legitimitat política per poder fer moltes coses i no les va fer. Va tenir la valentia d’abordar una crisi econòmica i una reforma militar, però no judicial ni el desplegament autonòmic seriós. La prioritat era reforçar l’Estat. És un abús atribuir a la Transició coses que no són de la Transició”, resumeix.

stats