Els nervis s'apoderen dels precandidats a la presidència del Barça a pocs dies d'haver d'entregar les signatures

BarcelonaQuan falten pocs dies per a la data límit per arribar a les 2.257 signatures necessàries per convertir un precandidat a les eleccions al Barça en un candidat, els nervis s’han apoderat de la major part de seus electorals. Malgrat que portes enfora el missatge sempre és d’optimisme, fonts de fins a cinc candidatures admeten a l’ARA que potser no arribaran a la xifra necessària. Els equips de campanya de Joan Laporta i Víctor Font, de fet, treballen amb un escenari amb només dos o tres candidats finals. Quatre com a molt. Molts precandidats confien guanyar temps modificant el calendari electoral. Però la junta electoral presidida per Carles Tusquets, reunida aquest dimarts, ha decidit no modificar el calendari de moment, tot i que consultarà amb la Generalitat com afecta en els darrers dies de recollida de firmes les noves mesures contra el coronavirus.

"La pandèmia ho ha fotut tot. El calendari és el pitjor. Sense partit a l’estadi, amb la gent amb por, està costant massa", expliquen des de la candidatura de Jordi Farré. El covid-19 ha alterat la manera de preparar la cursa electoral. Si abans les candidatures amb opcions de passar el tall es guardaven cartes amagades per sorprendre en el tram final, ara molts aspirants a la presidència admeten que han gastat gairebé totes les bales, ja que necessitaven cridar l’atenció per poder aconseguir les signatures. De fitxar Neymar a enderrocar l’estadi, de crear una franquícia als Estats Units a avançar el retorn dels espectadors treballant amb Oriol Mitjà, els precandidats han intentat seduir la massa social barcelonista. I ni així semblen amb opcions de passar el tall. "La crisi econòmica també ha provocat que a diferència d’altres anys costi fer una campanya prometent fitxatges, ja que els socis saben que no hi ha diners", s’admet a la candidatura de Rousaud, on es puntualitza que Josep Maria Minguella no va prometre que tingués un acord amb el davanter del Borussia Dortmund Haaland. "Va explicar que ja sabia quines eren les condicions si es vol negociar amb ell, ja que és una persona amb contactes", afegeixen. El nom propi fins ara, de fet, ha sigut el de Xavi Hernández.

La darrera setmana de recollida no s’ha escapat de les acusacions sobre possibles pràctiques fraudulentes. Alguns socis s’han queixat per haver rebut trucades de l’equip de Jordi Farré, que estaria utilitzant les dades aconseguides quan es van recollir signatures per iniciar una moció de censura contra Bartomeu. I també ha aparegut la sospita de la possible compra de signatures, com en cada procés electoral. "M’han ofert signatures a canvi de diners, és molt greu", va dir Rousaud. "El sistema tan arcaic de recollida permet situacions així, cal canviar-lo", afegia Font. El 2015 Jordi Farré també va denunciar que els havien ofert signatures a canvi de diners, un Farré a qui han acusat aquest any de pràctiques legals però "que trenquen l’esperit de les eleccions", segons l’equip de Rousaud, com ara donar regals a qui els doni suport. Farré ha ofert pizzes i tatuatges a canvi de la signatura. Toni Freixa, per la seva banda, ha promès donar un kg d’arròs de forma solidària per cada signatura. "S’hauria de donar la firma a qui es creu que serà el millor president, no per rebre un regal o altres raons", es queixen a l’equip de Laporta.

Gairebé sense temps, els precandidats, que en alguns casos han invertit grans sumes de diners en empreses de comunicació i anuncis, intenten superar el tall amb un esforç final. Emili Rousaud, però, ja ha aixecat la veu demanant posposar les eleccions fins que la situació sanitària millori. "Entre les signatures compromeses i les que tenim podem arribar a passar el tall. Ara, amb les noves restriccions tot queda una mica en l'aire. Jo el que faria és una suspensió temporal i en el moment que s'aixequin les restriccions, tornar a recollir signatures" explica. L’exvicepresident afirma haver parlat amb altres precandidats, que ho veurien igual. Freixa, que també afirma que passarà el tall, s'ha queixat dels impulsors de la moció de censura contra Bartomeu: "Quan van iniciar-ho en plena pandèmia sabien que el calendari seria complicat. I ara costarà que els socis vagin a votar el dia de les eleccions, sense poder entrar al camp". I Lluís Fernàndez Alà ha estat el primer en demanar obertament ajornar les eleccions, explicant que les "mesures restrictives sanitàries fan impossible la recollida de firmes. El més normal és que hi hagi un consens entre els precandidats per requerir un augment del termini que finalitza el pròxim 11 de gener” ha dit. Afegint que és "optimista" a l'hora de recollir les signatures.

Però de moment el calendari no s’altera. Ni tan sols haver obert les seus de les penyes que s’han ofert com a punt de recollida de signatures hi ha ajudat. Els precandidats van destinar una part de les butlletes que havien demanat a les penyes que van oferir-se per aplegar-les, fossin del candidat que fossin. Mesures extremes que algun precandidat no té clar que sigui gaire regular estatuts en mà, però que arriben forçades per una pandèmia que serveix a alguns aspirants com a excusa per justificar la baixa xifra de signatures, tot i que en realitat es fa difícil saber fins a quin punt és així. Tampoc hi ha ajudat que tot coincideixi amb les vacances de Nadal i que a les eleccions més complicades s’hi hagin presentat més precandidats que mai, superant la xifra del 2003, quan se n'hi van presentar vuit, sis dels quals van passar el tall. Les últimes setmanes les trucades entre les candidatures que no són Font i Laporta s’han intensificat per intentar idear estratègies. De moment els pactes semblen lluny, però alguns precandidats no descarten rebre el suport d’altres que no passin el tall per intentar crear una tercera opció sòlida. Les enquestes, de moment, tant les internes de les candidatures com les publicades a la premsa, no donen gaires opcions a una aventura com aquesta. I mentre que molts precandidats pateixen per passar el tall, Laporta intentarà superar la xifra de signatures que ell mateix va presentar el 2015, 4.807. La xifra rècord encara són les 12.635 de Sandro Rosell el 2010.

Una de les novetats d’aquesta campanya ha sigut que molts precandidats han apostat per anar a buscar el vot a casa del soci. "Si Mahoma no va a la Meca, la Meca anirà a Mahoma", diuen des de la candidatura de Xavi Vilajoana. "En una època en què sembla que tot és possible amb una pantalla, ens adonem que el cara a cara segueix sent important. Canvia molt quan un soci pot preguntar als ulls, quan pot anar a un acte", explica un membre de l’equip de Víctor Font, que, com Laporta, no ha deixat de fer actes pel territori tot i que suposa un gran esforç, ja que amb les mesures contra el covid-19 sales que estarien plenes ara han de limitar l'aforament.

Les eleccions més atípiques de la història del club arriben a la seva primera data clau, quan se sabrà quants precandidats es queden en el camí. Una oportunitat per veure si Laporta marca territori, tal com semblen indicar les enquestes, abans de jugar-s’ho tot en les dues setmanes finals d’unes eleccions vitals. Dins del club un treballador admet que "guanyi qui guanyi, arribarà al club al febrer i es trobarà una entitat que potser no pot pagar els salaris mensuals". Qui guanyi sortirà d’unes eleccions estranyes per entrar en un club contra les cordes.