L'ERTO al Barça no impedirà que el club fitxi a l'hivern

BarcelonaLa comissió gestora del Barça va arribar fa uns dies a un acord amb els jugadors del primer equip per ajornar-los part del sou al llarg dels propers anys. Els futbolistes van acceptar, després de més d'un mes de converses, el diferiment d'un total de 172 milions d'euros que recuperaran, segons el concepte, en tres o quatre anys. La mesura era bàsica per reduir l'impacte de la crisi sanitària en l'exercici econòmic 2020/2021, el tancament del qual dependrà de la junta que guanyi les eleccions del 24 de gener. Una decisió que cridava l'atenció, però que no va ser l'única que es va aprovar en el marc de la negociació salarial. Els més de 500 empleats no esportius que l'entitat té en nòmina també contribuiran a dissipar l'ombra de la fallida a curt termini.

Els representants d'aquests treballadors van tancar dilluns un pacte que suposarà una retallada de quasi tres milions d'euros gràcies al diferiment (fins a l'octubre del 2022) d'un 15% en els salaris de més de 150.000 euros anuals, d'un 10% en els d'entre 100.000 i 150.000, d'un 5% en els d'entre 55.000 i 100.000 i d'un 2% en els d'entre 45.000 i 55.000. A aquesta mesura s'hi suma un ERTO del 85% del sou que afecta des de dimarts 77 homes i dones de diferents departaments.

És el segon expedient de regulació temporal que ha aplicat el club en els últims mesos a causa del covid. El primer va durar fins a l'obertura del mercat de fitxatges, en què el Barça va incorporar Pjanic i Dest. Ara, en canvi, el club no té la intenció de deixar de plantejar-se contractacions al mercat d'hivern pel fet de tenir un ERTO en marxa, cosa que posa en alerta el comitè d'empresa blaugrana, que entén que si no hi ha diners per pagar els treballadors en nòmina no seria ètic, per exemple, abonar un traspàs al Manchester City per repatriar el central Eric García.

"Des d'un punt de vista estètic i polític, és discutible. Ara bé, si deixem de banda això, legalment és compatible un ERTO i fitxar", explica l'advocat laboralista David Vilajoana. Si bé la normativa diu que no es poden fer noves contractacions mentre s'aplica un ERTO, també estableix algunes excepcions. I és quan la persona que està afectada per l'expedient de regulació temporal no pot fer la funció que l'empresa necessita cobrir, sigui per formació, capacitació o altres raons objectives i justificades. Dit d'una altra manera, "si el que necessito és un defensa però tinc afectat amb l'ERTO un encarregat de vendre entrades, és obvi que aquesta persona no pot ocupar la plaça de futbolista", afegeix Pere Vidal, professor de dret laboral a la UOC.

La diferència entre el que va passar a l'estiu i el que passa ara és que els jugadors de la primera plantilla no es veuen afectats per una retallada salarial. "Els advocats del Barça saben bé el que es fan", comenta Vidal. El fet d'haver arribat a un acord per diferir el salari dona marge perquè el Barça pugui fitxar sense problemes aquest hivern –més enllà de la qüestió moral–. "Si s'hagués fet la rebaixa unilateral, igualment podria contractar un jugador. Perquè legalment hi està autoritzat. Ara bé, en el supòsit que el futbolista decidís portar el club a judici, s'estaria carregant de raons per guanyar. ¿Com es justifica que has de rebaixar unilateralment sous si mentrestant vas fitxant jugadors? Aquest condicionant s'hauria tingut en compte".

Els precandidats, a l'aguait

Tanmateix, i a banda de possibles incorporacions per al primer equip, la pugna en relació a signar nous contractes laborals amb un expedient d'ocupació vigent també amenaça aquells perfils que el pròxim president del Barça vulgui incorporar un cop guanyi les eleccions. Per exemple, un nou CEO, que en el cas de Laporta podria ser l'exdirector general del València i del Mallorca, Mateu Alemany. O, com pretén Víctor Font, obrir una àrea de comportament amb Toni Nadal, que també tindria un sou, al capdavant. Els treballadors blaugranes també opinen que firmar aquestes cares noves amb un ERTO en funcionament seria "legalment discutible" i un atac al codi ètic de l'entitat.

Mentre hi ha un ERTO en marxa, una empresa –en aquest cas, el Barça– pot fer acomiadaments i contractar altres persones per al seu lloc. Per exemple, canviar el gerent. Però el que no pot fer és contractar algú que faci funcions que podria fer una de les persones afectades per l'expedient de regulació. I aquí la línia és molt fina. "Entre un treballador no esportiu i un futbolista, la diferència és clara. Però en personal d'oficines, s'hauria de justificar que cap dels afectats pot fer aquesta funció", detalla Vidal.

"És comprensible que un nou president vulgui incorporar les seves persones de confiança. I ho pot fer, tot i que possiblement els treballadors reclamaran que abans de gastar amb noves incorporacions es reincorpori els que estan afectats per un ERTO. De totes maneres, cal tenir en compte que l'expedient afecta uns sectors molt concrets, com el Museu i l'estadi, que han hagut de tancar, i que un cop tornin a obrir ja incorporaran novament aquests empleats", complementa Vilajoana.

Més enllà d'aquest conflicte ètic i legal, entre els treballadors del Barça hi ha la confiança que el nou president voldrà començar amb bon peu el seu mandat i no s'arriscarà a posar-se els empleats en contra. Almenys això esperen a les oficines d'Aristides Maillol, on estan convençuts que després de les eleccions, quan el nou president vulgui incorporar les seves persones de confiança, s'aixecarà l'ERTO als 77 homes i dones del club. Amb sort, coincidirà amb el retorn dels primers aficionats al Camp Nou.