CiU defensa al seu programa una quota anual de contribució catalana a les arques de l'Estat

BarcelonaEl programa electoral de CiU formalitza l'inici d'una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya després de la sentència de l'Estatut i la reforma constitucional. Aquesta legislatura, segons CiU, ha representat un "punt d'inflexió en l'encaix de Catalunya a l'Estat". El programa, al que ha tingut accés l'ACN, referma l'aposta pel dret a decidir amb el pacte fiscal com a primera estació, un nou model inspirat en el concert que si s'apliqués ara, faria que els ajustos que està portant a terme la Generalitat fossin "gairebé imperceptibles".

El programa defineix les condicions d'aquest pacte fiscal, però no renuncia a l'Estatut referendat ni tampoc a l'aprovat pel Parlament. Ja la introducció del programa electoral deixa clar que alguna cosa s'ha trencat en les relacions entre Catalunya i Espanya després de la sentència de l'Estatut i la reforma constitucional. Segons la federació, la "més que generosa aportació" de CiU a la política espanyola "no ha estat valorada ni corresposta". Tot plegat fa que hi hagi un "fort creixement de la distància emocional amb l'Estat".

Aquesta legislatura, diuen, ha estat un "punt d'inflexió en l'encaix de Catalunya a l'Estat", i ara cal obrir una "nova etapa de la política catalana a Madrid", que passi pel dret a decidir i amb el pacte fiscal com a primera etapa per acabar amb la "sagnia" que està patint Catalunya amb un dèficit fiscal que "ofega" els catalans. "Estem davant d'un punt i a part després de 33 anys d'acció política a les Corts. Després de tot el que ha passat, les relacions entre Catalunya i l'estat espanyol indubtablement han de canviar", remarca CiU.

Així doncs, el programa electoral dibuixa les condicions d'aquest pacte fiscal, que passarien per una relació bilateral entre Generalitat i Estat a través de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals; l'aprovació d'una Llei de cessió de tributs per a Catalunya que inclogui la cessió del 100% dels rendiments de tots els impostos que es generin o es paguin a Catalunya; la plena capacitat normativa sobre els tributs generats a Catalunya, i la gestió tributària íntegra de tots els impostos a través de l'Agència Tributària de Catalunya o del consorci paritari entre les agències estatal i catalana.

A més, s'hauria d'establir una "quota anual de contribució catalana" en concepte dels serveis que presta l'Estat a Catalunya i de la quantitat que pertoqui per donar compliment al principi de solidaritat interterritorial. El pacte fiscal, a més, hauria de comptar amb mecanismes de revisió i d'actualització cada cinc anys, que permetin la seva adaptació a l'evolució de la despesa i dels ingressos. També hauria d'incorporar, segons CiU, variables que afecten de manera especial Catalunya, com la immigració, les despeses diferencials, persones en situació de dependència o exclusió social, densitat de població i dimensió dels nuclis urbans.

Això ha d'anar acompanyat per una sèrie de reclamacions davant de l'Estat, com per exemple la publicació de les balances fiscal, que compleixi amb el principi de lleialtat institucional i amb la disposició addicional tercera. En aquest punt, CiU reclama que s'ampliï la seva vigència de set a deu anys, degut a la manca d'inversió estatal dels últims anys a causa de la crisi. Com ja ha explicitat el candidat, Josep Antoni Duran i Lleida, i el president de la Generalitat, Artur Mas, CiU es compromet a condicionar el seu suport a la governabilitat de l'Estat a la consecució del pacte fiscal.

Un model de finançament singularitzat, propi i d'acord amb la capacitat fiscal de Catalunya suposaria que els ajustos que està fent el Govern, continua el programa, fossin "tremendament menors, gairebé imperceptibles".

"Nova etapa de nous i clars reptes, i per sobre de tot, un, el pacte fiscal. Nova etapa de major ambició nacional: volem més autogovern, més sobirania i més llibertat per al nostre país. De noves formes: amb més fermesa que mai. I amb una nova relació amb Madrid: bilateral, de tu a tu, entre Catalunya i l'estat espanyol", resumeix el programa.

Desplegar l'Estatut

Tot i que CiU hagi fet un pas més i reclami el pacte fiscal, la federació no renuncia en el seu programa al desplegament de l'Estatut, ni tampoc a reivindicar el text aprovat pel Parlament l'any 2005.

Així, CiU treballarà pel reconeixement per part de l'Estat de la realitat nacional de Catalunya i de la seva definició com a nació en el nou Estatut, vetllant pel respecte dels drets històrics de Catalunya que l'Estatut garanteix com a fonament del seu autogovern. També apostarà perquè la Generalitat sigui única administració a Catalunya i perquè es portin a terme tots els traspassos que preveu el text estatutari, amb la dotació econòmica suficient. CiU no descarta augmentar el marc competencial a través de les possibilitats que permet l'article 150.2 de la Constitució.

La federació reclamarà a l'Estat el compliment estricte de les inversions de l'Estat a Catalunya, i també una nova concepció de competència exclusiva, de forma que el govern espanyol no tingui capacitat normativa sobre aquelles matèries sobre les quals té competència la Generalitat. Si la competència és compartida, es limitarà el paper de l'Estat.

El programa també aposta perquè el sistema de pensions respongui a un model d'Estat plurinacional, sense sacralitzar el principi de 'caixa única', perquè "no es pot imposar un tractament uniformitzador en el sistema de pensions", i des de Catalunya s'ha de poder tenir "capacitat per adaptar el sistema de protecció social a les necessitats concretes de la pròpia societat".

Així mateix, CiU també vol que la Generalitat designi o participi en els processos de nomenament dels membres de diferents organitzacions, com el Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l'Agència Tributària, i la Comissió Nacional de l'Energia, entre d'altres.