DIARI DE CAMPANYA DE MADRID

'Pico y pala" i toros al ritme d'Alejandro Sanz

Esperanza Aguirre demostra que el PP madrileny té un tarannà propi, diferenciat de la cúpula estatal

Joan Rusiñol
3 min

MadridEsperanza Aguirre va per lliure. S'ha guanyat a pols l'etiqueta de 'verso suelto' del PP. Sintonitza bé amb els militants i ara, ja sense responsabilitats institucionals, prova de connectar el seu discurs liberal amb el cansament d'una part important de la societat amb la classe política. Per això, en aquesta campanya ja s'ha apressat a demanar un Parlament Europeu amb menys burocràcia, més àgil. La premsa belga, per exemple, parla d'ella com la Margaret Thatcher espanyola, i passa per alt l'enorme pes de l'economia 'parestatal' que ha trobat aixopluc a Madrid.

Hàbil –molt hàbil– Aguirre ha sabut allunyar-se de la taca del casa Gürtel, el cas de presumpta corrupció que va tocar de ple el partit que encara presideix. Comparin la situació amb els populars valencians. Ara fa onejar la bandera de la regeneració democràtica i la transparència, tot i que el seu últim episodi polèmic –estacionar el cotxe en un carril bus de la Gran Via madrilenya i fugir dels agents– l'ha perjudicat políticament. Malgrat tot, no s'arronsa i s'ha implicat a fons a la campanya pels comicis europeus del dia 25, com ha demostrat avui. Sap que si el PP madrileny guanya ella en sortirà reforçada enfront de Mariano Rajoy per imposar, després de l'estiu, els seus candidats a la presidència de la Comunitat de Madrid i de l'ajuntament de la capital espanyola.

Les seves intervencions als actes de partit sempre acaben igual: instant els presents a repetir el seu lema. Tots a una criden: Pico y pala! El mateix que ja proclamava Manuel Pizarro, l'expresident d'Endesa, l'amic de Federico Jiménez Losantos, el gran fitxatge estrella fallit d'Aguirre quan encara creia que Rajoy seria una mala elecció passatgera d'Aznar. Però Rajoy va arribar per quedar-se i la presidenta es va haver de refugiar al quarter d'hivern autonòmic.

Entrades al sol

Aquest dissabte ha demostrat que continua, però, al peu del canó, en un acte al centre de la capital, a ple sol. D'hivern res. Molta primavera. Alguns es protegien amb barret, d'altres amb ulleres de sol, alguns es posaven a l'ombra. "Hem d'abreujar que fa calor", ha dit Aguirre als seus col·laboradors. De nou, el micròfon obert abans d'hora. Els que han intervingut després s'han apuntat de bona gana a la idea.

Miguel Arias Cañete, que se sent còmode fent mítings –se'l veu a gust en aquesta campanya– ha agraït l'assistència als simpatitzants, especialment als qui han "comprat entrades de sol". Primera referència al món dels toros, quan falten pocs dies perquè Madrid celebri San Isidro, el seu patró. Més endavant ha arribat la segona referència taurina. Veient que potser s'allargava massa, ha dit que, com en les curses de braus, a la política també hi ha "avisos" i que no volia rebre el tercer. Si això passa, s'ha de donar el toro per perdut.

No ha aclarit qui ocupava en aquest cas la presidència de la plaça, tot i que Aguirre, a primera fila, en tenia tots els números. Al PP madrileny hi mana ella, la dona que –fa uns dies– ja va avisar que els "antiespanyols" són contraris a la tauromàquia.

Per si de cas, Arias Cañete s'ha dedicat a fons a la 'faena' carregant contra "Don Alfredo" (Pérez Rubalcaba). Aprofitant la campanya que els socialistes van posar en marxa ahir, en què asseguren que PSOE i PP no són el mateix, el candidat popular li ha donat la raó. "Rubalcaba ha dit una cosa que és veritat", ha admès. "Impossible!", ha respost Aguirre des del seient, segons ha explicat després Arias Cañete des de l'escenari. A partir d'aquí, l'exministre d'Agricultura ha desgranat les raons per les quals, a parer seu, conservadors i socialistes són diferents. Ressonàncies d'aquella melodia tan coneguda del 'No es lo mismo', d'Alejando Sanz, en un migdia calorós als toros.

Definitivament, el PP de Madrid 'no es lo mismo' que el PP de Rajoy, per més que la direcció estatal s'entossudeixi a dir que, a diferència del PSOE, ells són un partit homogeni. Sense escletxes.

stats