ELECCIONS EUROPEES

El 9-N dispara la participació a Catalunya

Un 47,44% dels electors catalans, 10,5 punts més que el 2009, han votat a les eleccions europees d'aquest diumenge, de manera que el sobiranisme ha aconseguit d'entrada un dels seus principals objectius. Al conjunt de l'Estat, ha votat un 45,58% del cens

Participació disparada a Catalunya. El procés sobiranista ha esdevingut un incentiu clar a la participació electoral al país, on ha votat el 47,44% del cens. Això significa que en relació a les eleccions europees del 2009, en les quals va votar a Catalunya només el 36,94% del cens, la participació ha crescut 10,5 punts. I el fet que on més ha crescut sigui en municipis amb clara majoria sobiranista fa concloure que ha estat precisament la proximitat del 9-N la que ha fet mobilitzar l'electorat.

En canvi, al conjunt d'Espanya la participació no ha pujat sensiblement, i ha sigut del 45,58% (44,9% el 2009), de manera que per primer cop a Catalunya la participació és clarament superior que a l'Estat. Només a les primeres eleccions europees els percentatges van ser pràcticament idèntics. Des del 1994, però, la mitjana de participació estatal havia estat sempre entre 5 i 8 punts per sobre de la de Catalunya. A Europa, la participació s'ha quedat en el 43,1%.

D'aquesta manera, malgrat que la participació no s'ha acostat al 69,56% de les eleccions catalanes del 2012, els partits del bloc partidari del dret a decidir han aconseguit un dels seus principals objectius aquests comicis: enviar a Brussel·les un missatge de compromís amb el projecte europeu, amb una participació homologable a la mitjana de qualsevol dels països de la UE, i de fortalesa de la voluntat de la majoria social dels catalans d'exercir el dret a decidir el 9-N. A la vegada, dificulta el discurs dels partits antisobiranistes, que han identificat els partidaris del dret a decidir com a antieuropeistes per definició.

Si la comparem amb la mitjana de la Unió Europea, a falta de conèixer les dades definitives d'aquest diumenge, Catalunya només ha estat més participativa en les eleccions del 1987 –les primeres europees celebrades a l’estat espanyol– i en les del 1999, quan van coincidir amb les municipals. Cal tenir en compte, però, que en cinc països el vot és o ha estat obligatori –Bèlgica, Luxemburg, Grècia, Itàlia i Xipre– i això fa pujar la mitjana.