La participació del 9-N: primeres evidències

La participació ha estat elevada a l'interior i més baixa a la costa: exactament el mateix patró que en unes eleccions

Poques hores després que hagi tancat l’últim col·legi electoral, ubicat a la ciutat californiana de San José –ho ha fet a les 5 de la matinada, hora catalana–, la xifra de 2,25 milions de catalans ja fa estona que ressona. Ni les previsions més optimistes dels partits i entitats sobiranistes preveien una mobilització de tal magnitud: les amenaces del govern espanyol, els intents de boicot, el nombre baix de col·legis electorals, la incertesa de l’endemà... eren obstacles suficients per pensar que la mobilització podia quedar a mitges.

Però no ha estat així. El procés català ha regalat de nou una demostració de força impecable i una potent imatge simbòlica fora de les nostres fronteres. Les imatges de cues llargues, el nombre de vots 'no' o sí-no o el clima de nit electoral han comportat que el 9-N se situés en paràmetres semblants a uns registres d’eleccions oficials.

Més enllà de les dades de participació de les 13.00 o les 18.00 h, de moment la informació de la qual es disposa és escassa. Tanmateix, i amb totes les cauteles possibles, l’anàlisi de les primeres xifres de participació ja ens indica per on podrien haver anat les coses. Vegem-ho.

Les dades de participació que de moment tenim corresponen a les de les 18.00 h ( aquí). No són completes –per exemple, al Castell de l’Areny o Farrera el registre de participants és igual a 0–, i el càlcul de potencials votants que podien exercir el seu dret a vot no és senzill, però les pautes que les dades revelen ja suggereixen alguns elements interessants.

En primer lloc, convé destacar que el 'cens' s’ha calculat d'acord amb el padró municipal i tenint en compte totes les persones de 16 anys o més –nacionals o estrangeres–. Les dades corresponen a l’any 2013.

El mapa següent mostra la distribució de la participació a nivell municipal de les 18.00 h. El mapa il·lustra un patró molt semblant a altres comicis: la participació és elevada a l’interior de Catalunya i més baixa a la costa. Com acostuma a ser habitual, la Vall d’Aran destaca per un baix nivell de participació –un patró que, per cert, es repeteix a tots els comicis.


Ha seguit la participació un patró semblant a l’any 2012? El gràfic de dispersió següent així ens ho sembla indicar. Els municipis que l’any 2012 van votar més també són aquells que, aquest diumenge, més s’han acostat a les urnes. La tendència no és perfecta i, de fet, indica que la participació ha estat relativament alta en alguns municipis i relativament més baixa en altres. Tot semblaria indicar que la mobilització ha estat intensa a l’interior de Catalunya i més baixa en alguns municipis de l’àrea de Barcelona. Tanmateix, convé indicar que aquests últims són municipis que, generalment, participen menys i en els quals la quantitat de col·legis electorals per habitant era més baixa.


Una de les preguntes d’aquest diumenge és si els partits sobiranistes han aconseguit mobilitzar tot el seu potencial. Tot i que és difícil de trobar unes eleccions similars –el cens és diferent i unes eleccions no es poden assimilar a un referèndum–, la comparació amb el 2012 ens hi pot ajudar. El gràfic de l'esquerra mostra la relació entre la participació a les sis de la tarda i els vots rebuts per CiU, ERC, ICV, la CUP i SI –per cert, treure o posar ICV no afecta el patró–. La tendència és clarament positiva: allà on aquests partits van rebre més suports, la participació del 9-N ha estat més alta. No obstant això, si ens fixem en la part final del gràfic, s’observa una imatge interessant: en alguns municipis el vot sobiranista va ser alt tant el 2012 com el 9-N, però en altres localitats això no és ben bé així. Aquest patró podria indicar que a molts municipis la mobilització a favor de la independència encara podria anar més enllà si el referèndum que es convoca fos 'oficial'.

El gràfic de la dreta indica la relació entre la participació –a les 18.00 h– i el vot a partits unionistes –PP, C’s, UPyD, PxC i el PSC; posar i treure el PSC dóna el mateix patró–. On els partits unionistes van treure més suports, la mobilització ha estat menor. Altra vegada, però, s’observa un nombre significatiu de municipis que es desvien d’aquest patró, la qual cosa es veu en última instància reflectit en el nombre de vots que les opcions 'no' o sí-no han rebut.


Quan es tinguin les dades definitives, els patrons potser variaran, però de moment la participació de les 18.00 h indica unes regularitats que ja fa anys que es detecten. Així mateix, no sembla que, ni de bon tros, el sobiranisme hagi tocat sostre en nombre de vots: encara hi ha camp per recórrer. La pregunta és si tard o d'hora es podrà constatar en un –altre– referèndum oficial.