26-J a Catalunya: Estabilitat i alguns canvis de fons

Les dades a nivell municipal indiquen una relació entre els suports a ERC i la caiguda de CDC i, en menor mesura, d'En Comú Podem

La repetició de les eleccions del 26-J ha deixat, a Catalunya, un escenari molt semblant a les celebrades el 20-D. En termes d’escons, el resultat és quasi idèntic, amb l’excepció de l’escó guanyat pel Partit Popular a Lleida, en detriment del PSC. En termes de vots absoluts, qui més perd és Ciutadans (-112.427 paperetes), CDC (-85.414) i En Comú Podem (-81.354). Per contra, qui més guanya és el PP (+44.268) i ERC (+27.512). Malgrat tot, en termes percentuals, cada partit se situa més o menys allà on era a finals del 2015.

Un dels aspectes que primer es va comentar a mesura que es coneixien els resultats electorals és la penalització diferencial de la variació en la participació. En comparació amb el 20-D, la participació va baixar a Catalunya tres punts –del 68,63 al 65,45%–. Ràpidament, molts van atribuir els mals resultats d’alguns partits, en especial els d’En Comú Podem –com també els de Podemos, el seu homòleg estatal–, a la reducció en la mobilització. Les dades a nivell municipal no acaben d’indicar aquest patró. El següent gràfic mostra la relació entre la variació del suport d’En Comú Podem i la variació de la participació. Com s’hi observa, la relació és gairebé plana i, de fet, fins i tot un xic positiva, i indica que en aquells municipis on es va votar més, el suport a En Comú Podem va ser més alt. Quan es focalitza l’anàlisi a la província de Barcelona, però, la relació esdevé negativa i indica una certa desmobilització de l’electorat morat al cinturó metropolità.

És possible que aquest diferencial de mobilització es produeixi sobretot dins els municipis –per exemple, els barris perifèrics voten molt menys que els centres o eixamples de les ciutats–, un extrem que les dades per secció censal poden acabar de confirmar. Amb tot, de moment no s’observa aquesta relació negativa entre l'abstenció i els resultats d’En Comú Podem, excepte en el cas de Barcelona.

Diferència del percentatge de vot d’En Comú Podem entre el 20-D i el 26-J

 

El creixement del PP

Tot i l’escàndol Fernández Díaz, el PP ha millorat resultats a Catalunya, tant en valors absoluts com aconseguint un escó addicional –malgrat que el seu resultat sigui lluny de la mitjana estatal–. L’anàlisi de dades a nivell municipal sembla mostrar un patró clar: el PP va recuperar vots de C’s. El següent gràfic de dispersió així ho mostra: allà on C’s va perdre més suports, el PP va obtenir un resultat millor.

Diferència del percentatge de vot al PP entre el 20-D i el 26-J

El creixement d’ERC

Pel que fa als republicans, les eleccions es presentaven amb dos interrogants: el primer, si serien capaços d’atreure una part de l’electorat podemita. El segon, si el transvasament de suports de votants de CDC continuaria. Les dades a nivell municipal semblarien indicar que ambdues coses es van produir, sobretot la segona. Tal com mostra el gràfic següent, la correlació entre la variació electoral de CDC i ERC és elevada: en aquells municipis on ERC va guanyar més suports, CDC va perdre més electors.

Diferència del percentatge de vot d’ERC entre el 20-D i el 26-J

Tot i ser més feble, la relació entre la variació en el suport d’En Comú Podem i ERC és també negativa. Allà on ERC va guanyar vots, en Comú Podem en va perdre més. Malgrat tot, encara hi ha un bon grapat de municipis en què tots dos partits pugen, indicant, de nou, que tenen un gruix d’electorat potencial encara diferent.

A l’espera de les dades a nivell de secció censal, els resultats municipals ens assenyalen algunes tendències. La primera és l’estabilitat. Els patrons s’assemblen molt a les anteriors eleccions i només en el cas del PP-C’s es pot afirmar que hi ha un canvi de certa envergadura. La resta de correlacions a nivell municipal semblen confirmar allò que fa un cert temps estem observant: els transvasaments de vots es produirien sobretot dins de cada bloc (intrabloc), mentre que els transvasaments entre blocs són menors i, amb tota probabilitat, necessiten més temps per consolidar-se o manifestar-se.

Més continguts de

El + vist

El + comentat