La indecisió convergent

Les enquestes no només detecten que força votants de CiU votarien ara ERC, sinó que n'hi ha molts d'indecisos. Duran i Lleida i la ideologia del votant, els factors que expliquen el transvasament de vots

Fa un cert temps que les enquestes detecten una important transmissió de vots entre Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tal com vam analitzar fa unes setmanes, aquest transvasament −o, més ben dit, la intenció d’alguns convergents de votar els republicans− sembla que es degui a la valoració negativa de Duran i Lleida i a la ideologia del votant: els votants convergents que valoren malament Duran i els més de centreesquerra estarien disposats a abandonar el partit.

Les enquestes, però, detecten un altre moviment de fons que fins ara havia passat més desapercebut. Les males xifres de CiU a les enquestes no es deuen només al fet que molts antics votants seus estan disposats a triar ERC, sinó que presenten el percentatge d’indecisos més important de tots. És a dir, una part rellevant de votants convergents el 25-N no saben si els tornarien a votar en cas que demà se celebressin unes eleccions.

A què es deu aquesta tendència? Una exploració estadística indica alguns resultats interessants. En primer lloc, se segueix observant un “efecte Duran”. En aquest cas, però, una valoració negativa del líder democratacristià no provoca més indecisió, sinó menys. És a dir, els votants convergents que valoren malament el líder d’Unió no expressen dubtes de si tornaran a votar a CiU, sinó que tenen una probabilitat molt més elevada de canviar de papereta −i votar ERC−. En altres paraules, Duran provocaria fuga a altres formacions, no indecisió.

En canvi, hi ha tres factors que generen indecisió entre els antics votants convergents: a) la valoració −negativa− d’Artur Mas; b) la posició en l’eix esquerra-dreta de la persona, i c) la posició en l’eix nacional. El primer és més aviat feble, tot i que en els darrers mesos es detecta, entre els convergents indecisos, una tendència creixent a valorar la tasca del president negativament.

Quant als dos anteriors, els gràfics següents indiquen dues coses: en primer lloc, votants de CiU de centre i centreesquerra −un grup força important− que tenen una elevada probabilitat de mostrar-se indecisos. En canvi, com més a la dreta, menys indecisió hi ha. En segon lloc, la identitat nacional també hi juga un paper. Com més català se sent l’exvotant convergent, més probabilitat té de sentir-se indecís. És a dir, en contra d’una opinió força estesa, CiU no perdria −cap a la indecisió− votants que se senten més espanyols que la mitjana, sinó que podria perdre els que se senten més catalans. Per tant, els votants de CiU que se senten més catalans es troben, per sobre de tot, indecisos: no saben si tornaran a votar-los.


En conclusió, l’exploració dels transvasaments ens indica que la fuga que pateix CiU es deu, essencialment, al soroll intern del partit en relació amb el procés −l’impacte de Duran i Lleida és indiscutible en aquest sentit, tant per provocar fugues a ERC com per crear indecisió entre els votants convergents− i al fet que molts votants de centre/centreesquerra estiguin ponderant d’abandonar-lo. Segons les enquestes, la fuga cap a altres partits és molt baixa.

Així, és bo indicar que les males xifres de CiU a les enquestes no només es deuen a fugues cap a ERC, sinó al fet que té la xifra de votants indecisos més alta de totes, un senyal que podria indicar l’existència d’un cert vot ocult convergent, un fenomen al qual no estem habituats. Com sempre, les eleccions acabaran d’escatir si aquest existeix i en quina magnitud.