Va ERC cap al centre?

3 min

Després del Congrés que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va celebrar aquest cap de setmana a Girona, algunes veus (poques, tot s’ha de dir) han qüestionat un suposat viatge al centre del partit. Centre –intueixo- referit despectivament, com si el partit hagués decidit moure’s cap a un lloc que portés conseqüències ideològiques devastadores. Qüestions terminològiques –i conceptuals- a part, la pregunta és si efectivament ERC ha renunciat a la seva part més d’“esquerres” per moure’s en l’eix ideològic, qüestió que s’ha tornat a posar sobre la taula arran de les noves picades d’ullet que CiU ha fet al partit republicà per la negociació dels pressupostos. La frase “entre l’esquerra i la dreta, l’esquerra; entre l’esquerra i el país, el país” potser reflecteix millor que res aquesta sensació (mailto:http://www.tribuna.cat/opinio/politica/escollir-entre-lesquerra-i-el-pais-04-10-2011.html). Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (mailto:http://ceo.gencat.cat/ceop/, 2n Baròmetre), en una escala de l’1 al 7, en què 1 significa extrema esquerra i 7 extrema dreta, ERC se situa en el 2,24, ICV en el 2,32 i el PSC en el 3,01. És a dir, segons la ciutadania en general, ERC és el partit més a l’esquerra de tot l’arc parlamentari català (curiosament, més que Iniciativa). Davant d’aquesta situació (sorprenent, de nou, perquè ICV sempre ocupava aquest lloc), un viatge al centre significaria apropar-se més a la ubicació del PSC on, d’altra banda, se situen la majoria dels catalans. Però aquest “viatge”, al meu entendre, no és la clau de tot plegat. Si els partits volen tenir èxit (diria Petrocik), han de competir en aquells temes que “posseeixen”. És a dir, si la majoria dels ciutadans veuen que un determinat partit és “propietari” d’un tema i que aquest partit serà el millor per gestionar aquest tema (per exemple, la sobirania de Catalunya), el partit en qüestió s’ha de dedicar a potenciar-lo electoralment. La qüestió, doncs, és que el partit intenti augmentar la importància que els votants donen al tema o temes en qüestió. En els seus primers dies de gestió, la nova executiva formada per Oriol Junqueras està fent precisament això: tornar a situar ERC en la “centralitat” d’un discurs del qual havia perdut el monopoli. Moderar-se i anar al centre ideològic és un camí que, com bé saben els partits, no es fa d’un dia per l’altre, no només per la possible sorpresa dels votants, sinó perquè altres partits te’n disputen la posició. El viatge al centre del sobiranisme sembla ser l’autèntic viatge que ha emprès l’executiva, més enllà d’una moderació ideològica (“dretanització”) que diuen alguns i que encara no s’ha constatat per enlloc. Ras i curt, ERC pretén no només (re)tornar a situar la sobirania en l’àmbit públic, sinó fer explícit que el partit és el millor disponible per gestionar-la. Fer, en definitiva, el que els seus votants (i potencials votants) esperen que faci. El problema pels republicans és que aquest “centre” es troba ja poblat d’un microcosmos de formacions polítiques que l’han ocupat després que el partit republicà perdés crèdit en aquest àmbit. En tot cas, el que quedar clar és que en termes polítics, viatjar al centre del sobiranisme no implica necessàriament viatjar al centre del debat ideològic. Ben bé sembla que ERC hagi aplicat allò que deia Jules Verne: “No necessitem continents nous, sinó persones noves”. És a dir, la idea segueix sent bona, només cal repetir-la vàries vegada, que la digui alguna altra persona i que ho faci d’una forma diferent.

stats