Eleccions catalanes: primer o segon ordre?
Una de les velles aspiracions del catalanisme ha estat situar les institucions catalanes com el punt de referència dels catalans. Fer que els ciutadans de Catalunya tinguessin en la Generalitat i en el Parlament un puntal al qual acudir. La idea prové de molt abans que el govern de la Mancomunitat fes de punta de llança d’un catalanisme que tenia en la modernitat i l’excel·lència un dels seus béns més preuats. La Generalitat republicana no va fer més que accentuar la relació entre catalanisme i modernitat. Amb l’arribada de la democràcia, però, les eleccions catalanes van passar a ser considerades, com a mínim per una bona part de la població, i juntament amb les eleccions de la resta de CCAA, com a eleccions de segon ordre. Tot i els intents del govern de Pujol –famosa és la frase de “protesten, però com a mínim ho fan al Palau de la Generalitat i no davant la Delegació del Govern”- una gran part dels catalans ha considerat les eleccions catalanes com a menys important. Com indica el terme, eleccions secundàries, fins i tot subsidiàries, de les eleccions al Congrés dels Diputats. Les eleccions espanyoles, en definitiva. Les dades de la darrera enquesta publicada pel CEO (Baròmetre de març de 2012) no només destaquen perquè consoliden determinades tendències (com hem apuntat en la darrera entrada). Hi ha un altre element que ha passat desapercebut. Mirin el següent gràfic. Mostra l’evolució a la pregunta “dels diferents tipus d’eleccions, quina és per vostè la més important?" Des de l’enquesta anterior els ciutadans de Catalunya consideren més importants les eleccions al Parlament de Catalunya que les del Congrés dels Diputats.
El mes d’octubre vaig creure que era fruit d’algun factor contextual que se m’escapava. Ara la tendència sembla una mica més clara. És cert que el patró es podria revertir, però el dubte que sorgeix es manté: hi ha algun factor contextual de nova aparició que pugui explicar aquest canvi sobtat en les percepcions ciutadanes al voltant de quines són les eleccions més importants? Podria ser la crisi? Un govern del PP a Madrid? Però, i si és així, per què no trobem la mateixa situació en anys anteriors? Seria arriscat relacionar l’augment continuat en el suport a la independència a aquest canvi de tendència? Sigui com sigui, dades que recorden i impulsen la vella aspiració del catalanisme: fer de les institucions catalanes un punt de referència. O això o caldrà recordar a Joan Fuster: “Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
