Favorables, detractors i argumentari de la consulta

Quin és el percentatge de catalans i catalanes que estan  a favor de la celebració de la consulta? Quines diferències territorials hi ha respecte aquesta preferència? Quins arguments legitimen la celebració de la consulta? Aquestes van ser les preguntes que un membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional va adreçar als membres d’El Pati Descobert ara fa uns mesos.

Quin és el percentatge de catalans i catalanes que estan  a favor de la celebració de la consulta? Quines diferències territorials hi ha respecte aquesta preferència? Quins arguments legitimen la celebració de la consulta? Aquestes van ser les preguntes que un membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional va adreçar als membres d’El Pati Descobert ara fa uns mesos.  Des del punt de vista del comportament electoral calia estudiar el suport social de la consulta i analitzar de quina manera estava distribuït a nivell geogràfic. D’altra banda, la teoria política podia aportar arguments a partir dels debats sobre democràcia i secessió. Per a fer-ho, es van crear dos petits equips de persones, entre les quals El Pati hi era present. 

Suport a la consulta

En primer lloc, es van recopilar les enquestes que contenien alguna pregunta sobre el suport a la celebració de la consulta. N’hi havia una de pública (CEO) i 6 de diferents mitjans de comunicació (dues de La Vanguardia, dues d’El Periódico i una del diari ARA). Si es comparaven les diferents enquestes, el suport més baix a la celebració de la consulta és el que registrava El Periódico el gener del 2013 (68,9%) i, el més alt, el de La Vanguardia el setembre de 2012.

En segon lloc, es va aplicar un mètode estadístic per tal de solucionar alguns problemes de precisió. Les enquestes sobre/infra-estimen alguns valors, a més de tenir biaixos, com per exemple la  no resposta. Com a font alternativa d’informació, es van utilitzar els resultats electorals de les eleccions del 2012. El vot en uns comicis però, no es pot interpretar d’una única manera. Per tant, el model va consistir en la combinació d’ambdues fonts (resultats electorals i enquestes). En concret (i pels una mica entesos en estadística), es van realitzar dos models multinomials logístics amb els indecisos com a categoria de referència i utilitzant les enquestes de les quals es disposava de la base de dades. El Model contextual tenia en compte el vot en les darreres eleccions, l’àmbit del pla territorial de Catalunya i la mida del municipi. El Model individual incloïa diversos factors sociodemogràfics i actitudinals (es va fer a través de tècniques Bayesianes i mètodes Monte Carlo i Cadenes de Markov). En resum, es va estimar la probabilitat de cada individu d’estar a favor o en contra de la consulta en base al seu comportament polític, en quin municipi resideix i un seguit de variables sociodemogràfiques i actitudinals.

En tercer lloc, es va procedir a “mapificar” el suport a la consulta arreu del territori català (exercici excel·lentment executat per Marc Belzunces, també membre de l’equip). 

Del mapa se n’extreu una idea clara: A tots els municipis catalans el percentatge de favorables a la celebració d’una consulta és més alt que el dels contraris. Segons els resultats, el tipus d’individu menys favorable a la consulta és una dona de la demarcació de Barcelona de més de 60 anys, amb estudis primaris o sense estudis, nascuda fora de Catalunya i amb els pares nascuts també fora de Catalunya. El perfil d’individu més favorable és un home de la demarcació de Girona, de menys de 30 anys, amb estudis universitaris, nascuts a Catalunya i amb els dos pares també nascuts a Catalunya. Finalment, cal destacar que, segons el model estadístic, el factor que més explica la diferència entre partidaris i detractors de celebrar la consulta és el lloc de naixement. El segon és l’origen dels pares i, el tercer, la mida del municipi. Amb tot, les dades fan palès el suport transversal (tant a nivell individual com territorial) que desperta la celebració de la consulta.

Un argumentari

Pel que fa la legitimació teòrica de la consulta, un segon equip on també vam participar es va dedicar a recopilar arguments de tipus divers per donar suport a la consulta des del camp de la teoria política. El criteri emprat fou buscar el màxim pluralisme en l’argumentari per tal de mostrar que els fonaments de la consulta engloben diverses concepcions de la democràcia.

En primer lloc, es va optar per remarcar els fonaments històrics de les institucions catalanes des de les constitucions de Pau i Treva i els Usatges fins a dia d'avui. En segon lloc, es van incorporar arguments referents al caràcter liberal i democràtic de la consulta per tal de mostrar la vocació d'homologació amb els processos de decisió de les democràcies occidentals. Finalment, es van incorporar arguments que van més enllà dels principis legitimadors generals de les democràcies com ara el caràcter congruent amb els principis del federalisme plurinacional o la compatibilitat de la consulta amb una concepció cosmopolita de la democràcia.

La conclusió de l’argumentari que es va treballar en aquest grup rebat la idea de la consulta com un exercici de replegament nacionalista. Tot i que s’hi considera el caràcter nacional de Catalunya i la seva continuïtat històrica com un element legitimador cabdal, es defensa la consulta sobretot com un exercici liberal i democràtic que ajuda a relativitzar unes fronteres sovint legitimades en l’exercici de la força més que en la democràcia.

Podeu llegir l’informe sencer prement aquí.