Ens fem de dretes quan ens fem grans?

Joves radicals i persones grans conservadores. Joves que assisteixen a manifestacions i que, al cap d'uns anys, quan la seva vida s’estabilitza, deixen enrere els ideals i s’ho prenen “amb més calma”. En resum, si són joves, se suposa que són d’esquerres; si són persones adultes o grans, seran ideològicament més de dretes. Aquest és un estereotip comú entre nosaltres i que apareix amb certa freqüència en les converses més o menys informals sobre política. Però, fins a quin punt és certa la relació? Ens fem de dretes quan envellim? Ens desplacem cap a la dreta de l’eix ideològic a mesura que celebrem aniversaris?

En primer lloc, cal preguntar-se els motius pels quals s’espera que aquesta relació es produeixi. La idea fonamental és que, amb l’edat, es produeix un procés psicològic d'acord amb el qual la personalitat i el coneixement es veuen afectats. Per exemple, segons ha mostrat el professor J. Jost, amb l’edat es produeix una predisposició més elevada de defensar l’'status quo'. Altres aspectes, com la tolerància respecte de les desigualtats, també creix. Així mateix, altres estudiosos han assenyalat que, amb l’edat, la predisposició a conèixer gent nova baixa o que les idees es renoven amb menys facilitat.

No obstant això, els estudis clàssics sobre la qüestió no arriben a una conclusió ferma. Per tant, a tall exploratori, convé preguntar-se de nou: ens fem de dretes quan creixem? Després d’una anàlisi estadística –vegeu la nota metodològica–, els següents gràfics ens ajudaran a treure’n l’entrellat.

La primera figura mostra la relació entre l’edat i la ubicació ideològica. A l’eix de les X hi ha l’edat –de 18 a 80 anys– i a l’eix de les Y hi ha la ubicació en l’eix esquerra-dreta, essent 0 extrema esquerra i 10 extrema dreta. Tal com s’observa, els joves s’ubiquen més aviat a l’esquerra –aproximadament al 4,3 de l’esquerra ideològica–. A mesura que es fan grans, la seva posició es desplaça cap a la dreta. Tanmateix, la relació no és totalment lineal i deixa de pujar a partir dels 60 anys. És a dir, aquest gràfic mostra que, si bé és cert que ens fem de dretes quan ens fem grans, el procés s’atura entre els 60 i 70 anys. A partir d’aquí, la posició ideològica ja no canvia i fins i tot s’insinua un cert viratge cap a l’esquerra.

Aquesta però, no és l’única manera d’interpretar la idea que l’edat porta al conservadorisme. Alguns estudiosos han suggerit que, amb l’edat, les actituds polítiques no es desplacen, sinó que es tornen rígides. És a dir, que canvien poc. Es tornen estables. Per tant, tornar-se conservador no significaria aquí un desplaçament cap a la dreta, sinó més resistència a canviar les pròpies opinions i una estabilitat més significativa de les mateixes.

Precisament, el gràfic següent té l’objectiu de testar aquesta idea. En aquesta ocasió, a l’eix de les Y hi tenim el canvi en la posició ideològica d’un any respecte del següent. Valors alts en l’eix de les Y signifiquen una gran volatilitat en la posició ideològica d’un any a un altre. Valors baixos signifiquen més estabilitat. Com s’hi pot veure, la volatilitat cau en picat a mesura que la persona es fa gran. Amb l’edat, la probabilitat de canviar de posició ideològica és significativament més baixa.

Per tant, ens fem de dretes quan ens fem grans? En certa manera, la resposta és afirmativa, tot i que cal introduir-hi diversos matisos. El procés no és lineal i s’atura cap als 60-70 anys. Més que tornar-se conservador, la idea es vincula més aviat amb el fet que, amb l’edat, l’estabilitat d’allò que pensem augmenta de forma significativa. Canviem menys d’opció ideològica. Les nostres opinions es tornen, en definitiva, molt més estables.

Nota metodològica: Els resultats dels gràfics s'han obtingut després d'uns models de regressió amb efectes fixos i controlant per altres factors sociodemogràfics o actitudinals. Les dades utilitzades corresponen al panel LISS, realitzat a Holanda, i que cobreix el període 2007-2013.