Si aquesta és la resposta, quina era la pregunta?

Si es pregunta sobre “el que Catalunya hauria de ser”, obtindrem resultats diferents de si es pregunta sobre un concepte com “una Catalunya independent d’Espanya” que esdevingués “nou estat dins la Unió Europea”

Un dels debats més encesos quan es convoca un referèndum gira habitualment al voltant de la pregunta que es plantejarà. El debat ja ha començat a Catalunya, tímidament. I en el cas d’Escòcia, per exemple, es van acordar les paraules exactes que s’utilitzaran en el redactat de la pregunta per evitar biaixos o malentesos.

Una prova de la importància de la forma que pren la pregunta la trobem precisament en les enquestes i sondejos d’opinió. Depenent de quina font fem servir, ens trobem sovint amb xifres sorprenentment diferents en relació amb les preferències dels ciutadans. A El Pati Descobert ja vam veure en una ocasió com l’anàlisi de les dades es pot efectuar de formes diverses amb resultats ben diferents. Però més enllà de càlculs o cuina de les dades 'a posteriori', si comparem els resultats en brut d’una enquesta amb els d'una altra, constatem que un dels aspectes fonamentals que ens ajuden a explicar aquestes diferències és, senzillament, la pregunta.

En el cas de les preferències en relació amb la independència de Catalunya, no és el mateix que es presenti als enquestats una llista amb diferents formes d’organització de l’estat i se’ls demani quina d’elles és la seva preferida que que se’ls pregunti directament què votarien si l’endemà se celebrés un referèndum. Les comparacions de l’evolució de les preferències en el temps, per descomptat, només són fiables si es basen en resultats de la mateixa pregunta plantejada en els mateixos termes, com ja hem fet anteriorment aquí. Si ens posem a comparar peres amb pomes, ens podem trobar amb resultats com a mínim confusos.

Per exemple, dades de la darrera enquesta postelectoral catalana del CIS ens indiquen que el 41% preferirien un model d’estat que reconegui a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents. Vol dir això que aquesta seria la proporció de vots favorables a la independència en un referèndum? I què votarien aquells que afirmen preferir una organització de l’estat amb més autonomia per a les comunitats autònomes −el 27%−?

El gràfic mostra el creuament de dues preguntes diferents administrades a la mateixa enquesta. Les dades provenen del baròmetre de juny del 2013 del GESOP per a 'El Periódico', públicament disponibles. S’hi observa el percentatge d’enquestats que afirmen que estan d’acord o en desacord amb el fet que Catalunya s’independitzés d’Espanya i fos un nou estat dins la Unió Europea, en funció de les seves respostes a una pregunta anterior a la mateixa enquesta sobre la seva preferència respecte del que Catalunya hauria de ser −aquesta és la terminologia literal de les preguntes−. Hem exclòs respostes com 'no ho sap / no contesta' o 'indiferent' per simplificar i perquè constitueixen relativament pocs casos.

Com podem veure al gràfic (Font: GESOP - Baròmetre electoral d’opinio pública a Catalunya, Juny 2013), la majoria dels que prefereixen l’estatus de regió o comunitat autònoma per a Catalunya estan en desacord amb la idea d’una Catalunya independent. I en canvi, la majoria dels que preferirien que Catalunya fos un estat independent, lògicament, estan d’acord amb el fet que Catalunya s’independitzés d’Espanya i es convertís en un nou estat de la UE. Hi ha, però, un grup ben interessant i que plasma les dificultats a les quals s’enfronta el discurs federalista en l’escenari actual: entre aquells que voldrien una Espanya federal hi ha una divisió gairebé a parts iguals entre els que estan d’acord o en desacord amb la idea d’una Catalunya independent (dins de la UE). Haurem de dedicar més espai a descriure amb més detall aquest grup, que constitueix el 25% dels enquestats.

En tot cas, creiem que el problema no és que cada mitjà de comunicació o centre demoscòpic o de recerca plantegi les preguntes que els semblen més convenients en cada cas. El problema són, com sempre, les interpretacions que es fa d’aquests resultats. Si es pregunta sobre “el que Catalunya hauria de ser”, obtindrem resultats diferents de si es pregunta sobre un concepte com “una Catalunya independent d’Espanya” que esdevingués “nou estat dins la Unió Europea”. Cada cop que es publica una nova enquesta acabem assistint a una guerra de xifres. Consideracions tècniques a banda, la clau per no perdre’s en aquest ventall de percentatges es troba generalment en l’origen de tot plegat: quina era la pregunta?