Independentisme: entre la identitat i la butxaca?

Tradicionals i nous. Essencialistes i instrumentals. Primordialistes i desenganyats. L’imparable creixement de l’independentisme ha implicat també la subdivisió dels partidaris a la secessió entre dues categories, més o menys tancades, que definirien la manera d’afrontar aquest procés. D’una banda, hi hauria els independentistes de sempre, aquells que sempre han defensat la independència com a única alternativa viable, sigui quina sigui la circumstància política i social. De l’altra, hi hauria els ‘nous’ independentistes, sorgits, entre d’altres, de la impossibilitat de l’Espanya federal, de la incapacitat del reconeixement de la pluralitat interna o dels greuges que pateix el territori català. O, més ben dit, de tot plegat. Però, quins factors hi ha al darrera de cada grup? Hi ha realment diferents factors de suport a la secessió? Si és així, són capaços de crear dos grups diferenciats? Recentment els companys de professió Jordi Muñoz i Raül Tormos han publicat un Paper de Treball al Centre d’Estudis d’Opinió (descarregar aquí) en el qual intenten respondre aquesta i d’altres preguntes relacionades amb el suport dels catalans a la independència. La seva hipòtesi de partida és que els que ells anomenen com a independentistes ‘durs’ basaran la seva posició sobretot en qüestions d’identitat, mentre que els independentistes ‘tous’ tindran en els aspectes econòmics la seva principal font de raonament. Hipòtesi que, com mostra el següent gràfic, es veu confirmada. El gràfic de l'esquerra correspon al dels independentistes tous mentre que el de la dreta és el dels independentistes durs.

Aquells punts que no se solapen amb el valor zero (línia roja) indiquen que aquell tema “importa”. Per contra, aquells que se solapen amb el valor zero no tenen efecte estadístic. Així, veiem en el gràfic que sentir-se “només català” és un factor important i fort per pertànyer al grup de preferència forta. Per contra, no té efecte entre el grup de preferència feble. Els motius econòmics són importants pel grup de preferència forta i especialment pels de preferència feble. Així, els partidaris ‘durs’ a la independència basen la seva argumentació en qüestions d’identitat (‘sentimental’) i econòmiques, mentre que els ‘febles’ argüeixen principalment temes econòmics. Francesc Pujols deia que el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. Li podríem respondre que això no només passa per qüestions identitàries, sinó perquè la butxaca és capriciosa. I profundament racional.