Córrer i crisi econòmica: hi ha relació?

Les dades ens indiquen que l’estatus socioeconòmic, l’educació o la situació laboral només ens ajuden a explicar marginalment el perquè les persones corren

Posar-se a córrer és, per a molta gent, un gran interrogant. Tot i que en els últims anys l’esport s’ha popularitzat, la seva pràctica segueix despertant curiositat, admiració o fins i tot estranyesa. Per què hi ha gent que fa fúting? Per què cada vegada n’hi ha més?

Decidir posar-se a córrer no és aleatori, de la mateixa manera que fer esport tampoc ho és. No tothom té les mateixes probabilitats de practicar l’esport. Per exemple, sabem que un dels biaixos de l’esport, i de córrer també, és el de gènere: les dones tenen molta menys probabilitat de córrer que els homes. Sabem també que l’edat hi influeix: com més anys té una persona, menor és la probabilitat de fer esport o, en concret, de sortir a córrer. És una qüestió evident d’edat, però també quelcom generacional. Finalment, també tenim evidències que un dels factors més importants perquè la persona practiqui esport és que el pare o la mare també ho facin. Quan un dels progenitors és esportista, el fill o filla té –moltes– més probabilitats de practicar-ne, sobretot en el cas d’elles.

Tanmateix, hi ha algunes qüestions que encara desconeixem. Per exemple, hi ha una opinió força estesa que el córrer és avui popular a causa de la crisi econòmica. S’argumenta que el mecanisme que uneix crisi econòmica i córrer és la facilitat per dur a terme aquest esport i, sobretot, la manca de despeses econòmiques importants. Més enllà de les vambes, córrer requereix d’una inversió econòmica relativament baixa.

Explorem-ho. Si aquesta idea és certa, esperaríem que les persones de totes les classes socials –per simplificar, alta, mitjana, baixa– tenen la mateixa probabilitat de córrer. Tanmateix, el gràfic següent no acaba de donar suport a aquesta idea –veure nota metodològica al final–. S’observa com les persones que pertanyen a la classe alta o mitjana-alta tenen una probabilitat més elevada de córrer que les persones pertanyents a la categoria d'obrers no qualificats.


Una altra idea popular, molt lligada a l’anterior, és que la gent avui en dia corre perquè la taxa de desocupació és elevada. “Com que no tenen res més a fer, córrer els ajuda a distreure’s”, reblaria l’argument. Força gent opina, mig en broma mig seriosament, que els carrers són plens de 'runners' sense feina remunerada. És així? Les dades tampoc corroboren aquesta idea. El gràfic següent mostra clarament com les persones desocupades tenen la mateixa probabilitat de posar-se a córrer que les persones que treballen. Per una qüestió evident d’edat, només els jubilats tenen menys probabilitats de sortir a córrer.


Per tant, més enllà del gènere, l’edat, la pràctica esportiva dels pares o de factors conjunturals com tenir fills, quin factor ens ajuda a entendre el perquè del córrer? Tot apunta que el nivell educatiu és un element important –gràfic següent–, sobretot quan es tracta de persones amb nivells educatius baixos. És a dir, aquelles persones que tenen l’ESO o un nivell educatiu inferior tenen moltes menys probabilitats de córrer que la resta. No obstant això, entre els que tenen batxillerat o equivalent i els que tenen una llicenciatura o més (la majoria de la població) no hi ha diferències notables.


Per tant, les dades ens indiquen que l’estatus socioeconòmic, l’educació o la situació laboral només ens ajuden a explicar marginalment per què algunes persones corren. Són factors que contribueixen a entendre el fenomen, però no ens l’expliquen del tot. La pregunta persisteix: per què la gent fa fúting? Tot i que és difícil de testar, una hipòtesi apareix amb força: les oportunitats per córrer. Així, segons aquesta idea, les persones decideixen córrer perquè les oportunitats per fer-ho són àmplies, des de les curses que s’organitzen fins al nombre d’amics o amigues que també fan fúting. Com que la barrera d’entrada a aquest esport és molt menor que en altres activitats esportives, el córrer s’ha pogut popularitzar.

(*Nota metodològica: els gràfics mostren la probabilitat de córrer versus no fer-ho, en funció de diferents covariants. Si comparem aquells que corren amb aquells que no ho fan, però practiquen altres esports, els resultats són similars. Les probabilitats s'han calculat després d'un model de regressió logística).

Més continguts de