Mataró com a metàfora dels canvis metropolitans

Els alcaldables locals són, en general, poc coneguts, fins i tot aquells amb opcions d'obtenir una bona representació

Parlem de Mataró, però els patrons que s'hi observen ben bé podrien ser els de qualsevol ciutat metropolitana. La  capital del Maresme té les seves  pròpies dinàmiques locals, difícilment exportables a altres contextos, però els canvis que hi han ocorregut en els últims anys són un bon exemple d'allò que està passant a l'entorn de Barcelona.

D'un feu socialista a mans convergents

A Mataró, com a tantes altres ciutats metropolitanes, el PSC hi tenia un autèntic feu. Al govern, des de –quasi el – principi, els socialistes mataronins van guanyar eleccions amb majories qualificades a finals dels vuitanta i noranta i van seguir al poder més tard, amb pactes d'esquerres, sigui amb ICV-EUiA o, en una legislatura, amb ERC. Tot i aquest poder, la fortalesa socialista es va anar esquerdant, fins que a les últimes eleccions CiU va guanyar els comicis municipals. Ho va fer per poc –uns mil vots més–, demostrant que, tot i la crisi, els socialistes encara conservaven un bon coixí de suports. En les eleccions del 2011, PxC hi va entrar amb tres regidors, ERC va quedar fora del consistori i la CUP va conservar la representació (un regidor).

Fragmentació i més fragmentació 

En l'última legislatura, el govern de CiU, encapçalat per Joan Mora, ha governat amb minoria, teixint pactes puntuals amb la resta de partits. Aquesta dinàmica d'equilibris sembla que haurà de seguir. Una enquesta encarregada pels setmanaris locals ' Capgròs' i ' Tot Mataró', i realitzada pel col·lectiu La Riera 48, indica que la fragmentació pot seguir augmentant. CiU obtindria la victòria, però perdria un o dos regidors. Per la seva banda, C's entraria amb força, ERC recuperaria representació, PxC es podria mantenir al consistori i VoleMataró –la marca de Podem a la capital del Maresme– també podria aconseguir un regidor. En total, fins a 9 partits podrien entrar a l'Ajuntament. Com a tantes ciutats metropolitanes, tot apunta que la governabilitat serà un dels grans temes de la propera legislatura.

Polarització geogràfica

Mataró presenta un patró que també tenen altres ciutats d'una mida semblant: una polarització geogràfica del vot. Mentre el suport a determinats partits (singularment CiU, ERC i la CUP) es materialitza al centre i als eixamples de les ciutats, el d'altres formacions (PSC, PP i ara C's) es concentra als barris perifèrics.

 

Poc pes local

Tot i que en unes eleccions locals s'hi escull el ple que triarà l'alcalde de la ciutat, el pes de determinats partits s'explica més per dinàmiques nacionals o estatals que per qüestions locals. Per exemple, segons l'enquesta de La Riera 48, el candidat de C's és un absolut desconegut, malgrat que el seu partit pugui arribar a obtenir fins a quatre regidors. Quelcom semblant passa a altres ciutats, com Tarragona. Els alcaldables locals són, en general, poc coneguts, i com en bona part de les eleccions municipals, les qüestions locals tindran poc pes per a un gran grup de persones. Per sort d'uns i per desgràcia d'altres.

Transvasaments de vots

Si fem una anàlisi ecològica a partir dels resultats electorals a nivell de secció censal –comparant les eleccions municipals del 2011 amb les europees del 2014–, observarem uns patrons que ens revelen moltes qüestions de les ocorregudes durant els últims anys. Les dades ens indiquen un moviment de votants entre CiU i ERC –en ambdues direccions– i que els suports de la CUP van anar, a les europees, o bé a l'abstenció o a aquests dos partits. Així mateix, el PSC ha perdut suports cap a totes direccions, en especial cap a Podem i ICV. El gràfic també ens indica un altre element d'interès: la majoria de vots del PxC a les municipals van optar el 2014 per C's i, en menor mesura, per l'abstenció.

 

Amb tot, a Mataró, com a altres ciutats metropolitanes d'una mida semblant, les eleccions municipals es presenten com una confirmació d'un procés a llarg termini basat en el realineament de suports electorals i en un clima més fragmentat. La Catalunya electoral dels últims anys ha accelerat el canvi i ho ha fet sobretot en entorns urbans.

El + vist

El + comentat