Més catalanistes i més d’esquerres

Un dia d’aquests d’estiu, remenant dades vam topar amb un article de fa un parell d’anys en el que, arran de la irrupció de nombrosos partits independentistes, ens preguntàvem amb quants eixos convivim els catalans i si hi havia espai per a tanta oferta electoral. En aquell moment, vam presentar una gràfic on hi plasmàvem els dos eixos amb els quals la discussió política a Catalunya es basa: l’eix esquerra-dreta per una banda, i l’eix catalanista-espanyolista per l’altra. Les dades que presentàvem eren de l’any 2008, i aquests eren els resultats que obteníem (l’eix esquerra-dreta es mesurava en una escala del 0 al 10; l’eix nacional amb la típica pregunta d’identificació nacional subjectiva que bascula entre només català a només espanyol, passant per més català, igual de català i menys català que espanyol).

Tal com podem observar, el 2008 una majoria dels catalans se situava en postures de centre-esquerra, i en la pregunta sobre la identificació nacional subjectiva una part molt important de la població se situava en postures intermitges (igual de catalans que espanyols) o més catalanes que espanyoles. El gràfic demostra una posició de l’electorat català molt centrat en el quadrant superior esquerre del gràfic, si bé les zones més poblades són les que coincideixen amb el centre. Doncs bé, malgrat que estiguem parlant de variables de caràcter ideològic, normalment concebudes com a força estables (en contraposició amb les actituds, molt més dependents del context), en el següent gràfic podem observar com en només 4 anys ha canviat el perfil dels catalans en aquests dos eixos (lamentablement en aquest cas l’eix esquerra-dreta només té 7 respostes, de manera que no es pot comparar cel·la per cel·la el canvi marginal observat durant aquest temps): El gràfic ens mostra clarament com hi ha hagut un canvi ideològic a Catalunya. El quadrant superior esquerre continua essent, en efecte, el més poblat, si bé les dades semblen mostrar dues tendències clares. En primer lloc, el votant sembla ser que ha basculat cap a l’esquerra: la posició 2 de 7 (esquerra) és la més habitual entre els catalans, en contraposició amb el valor 5 de 10 (centre-esquerra) de l’any 2008. I en segon lloc, i de manera a més a més molt notòria, el votant s’ha desplaçat ideològicament cap a postures més catalanistes: un 26% dels catalans només se senten catalans (en contraposició al 16% de fa quatre anys) i la identificació més escollida és el “més català que espanyol”, amb el 34% de les persones ubicades en aquest grup, 6 punts més que el 2008. Aquests percentatges guanyats per les postures més catalanistes han estat perduts per la posició neutral de “tant català com espanyol”, que ha baixat de més del 48% al 33%. Probablement per cap dels lectors aquestes dades no constituiran una gran sorpresa atesos els esdeveniments polítics dels darrers anys, però des d’un punt de vista estrictament politològic, canvis tan bruscos en el temps en qüestions identitàries difícilment es veuen. Sembla que es percepuna remor de fons en la societat catalana. El proper dimarts en podrem avaluar una mica més el seu abast...