Nihilisme independentista?

2 min

Llegim a l'Ara que ESADE i la Fundació Carulla han descobert duestendències creixents a casa nostra. D'una banda, el suport al "Sí" en una hipotètica pregunta sobre la independència ja arriba al 45%. De l'altra, la societat catalana és cada vegada més individualista. Davant d'aquests resultats alguns s'han afanyat a apuntar una deriva cap a una mena denihilisme independentista*, nihilisme independentista*ressaltant la suposada incompatibilitat del projecte col·lectiu, l'Estat propi, amb l'individualisme creixent. Però és així realment? Són tendències contraposades individualisme i independentisme? Argumentarem que no, tot al contrari. En primer lloc, cal distingir l'individualisme de l'individualismeegoisme. Si entenem el primer com una doctrina que fa de la llibertat individual el seu valor principal no va necessàriament associat al segon, això és a actuar sempre de manera autointeressada. Des d'aquest punt de vista, l'independentista de la llibertat individual . Si a aquest valor hi afegim la llibertat d'associació, corol·lari de la llibertat individual -és - ja tenim la formula adequada per la creació d'un nou Estat. En segon lloc, cal distingir l'individualisme del nihilisme. El segon esconfonamb el primer però en realitat no hi té gaire a veure. Mentre el nihilista - siguin els que siguin, això no és un valor en sí mateix? - i sobretot els valors suprems; l'individualista ja hem dit més amunt que estima la seva llibertat per sobre de tot. Aquesta distinció, però, és altament suggerent d'altra banda: ha de ser un valor suprem la independència? En tot cas, més que no pas la teoria és la naturalesa del projecte independentista - vegin les consultes populars - la que desmenteix l'acusació:potser som cada vegada més individualistes, però no pas egoistes i ni molt menys, nihilistes. Sabem el que volem * Aquest post ha estat inspirat pel comentari del lector de l'Ara:ricarddíaz.

stats